8 de cada 10 pacients pendents d’una operació esperen per patologies lleus

El Servei de Salut redueix un 8,55 % el nombre de pacients pendents d’una intervenció i un 13,32 % la llista d’espera de consultes amb l’especialista

Els pacients oncològics de prioritat 1 esperen un mitjana de 17,27 dies per ser intervenguts

El Servei de Salut de les Illes Balears ha reduït un 8,55 % el nombre de pacients que estaven pendents d’una intervenció quirúrgica. Així, el 30 de juny de 2013 hi havia 16.233 pacients en espera d’una operació en els hospitals públics de les Illes Balears, 1.517 menys que en acabar el 2012. La mitjana del temps de demora era aleshores de 108,95 dies, un 10,66% inferior a la registrada el 31 de desembre de 2012, que es va situar en 121,95 dies.

Aquesta reducció del 8,55 % de pacients pendents d’una intervenció quirúrgica és el resultat del pla d’actuació que va elaborar el Servei de Salut el passat octubre per reduir les llistes d’espera. Aquest pla preveia mesures orientades a incrementar l’activitat quirúrgica i a modular la demanda cap als hospitals. A més, des de llavors, es va crear una Comissió de Seguiment de les Llistes d’Espera que compta amb la participació de la Direcció Assistencial del Servei de Salut, així com dels gerents i les direccions mèdiques i d’infermeria de totes les gerències. L’objectiu d’aquesta Comissió, que es reuneix de manera periòdica, és detectar, conèixer i fer un seguiment dels problemes que es puguin presentar per cercar i trobar les solucions més eficients.

L’eficiència, senya d’identitat del Servei de Salut

Una de les premisses del Servei de Salut en el dia a dia és la cerca contínua de l’eficiència en la gestió dels recursos sanitaris disponibles. Tots els hospitals han estat capaços d’optimitzar els recursos humans i tècnics que tenen al seu abast, amb l’objectiu principal d’incrementar l’activitat quirúrgica i reduir així el nombre de persones en llista d’espera. De fet, d’ençà que el Servei de Salut va engegar el pla d’actuació per reduir les llistes d’espera, s’ha millorat el rendiment dels quiròfans, en passar del 69,7 % d’ocupació al desembre de 2012 al 75,1 % de juny de 2013. Els hospitals han estat capaços d’operar més gent amb el mateix nombre de sales d’operacions.

Altres mesures que han permès una reducció del nombre de persones pendents d’una intervenció han estat l’increment de les operacions que es fan en el pavelló Verge de la Salut de Son Espases i la derivació als centres concertats Hospital de la Creu Roja i Sant Joan de Déu.

Durant el primer semestre de l’any, els hospitals públics de les Illes Balears han duit a terme 26.550 intervencions quirúrgiques programades, un 8,07 % més que el mateix període de l’any passat. La xifra d’aquest primer semestre és similar a la registrada en el mateix període de 2011, però amb l’excepció que enguany totes les operacions s’han fet en jornada ordinària i no com a activitat extraordinària.

8 de cada 10 pacients pendents d’una intervenció esperen per patologies lleus

En data de 30 de juny de 2013, el 84,2 % de les 16.233 persones que estaven pendents d’una intervenció quirúrgica a les Illes Balears esperaven per una patologia lleu, classificada com a prioritat baixa (varius, galindons, lipomes, etc.). En canvi, el 2,71 % del total (441) corresponen a intervencions preferents, que són els casos en els quals no s’ha d’esperar més de 60 dies com a mitjana; es tracta de patologies greus i oncològiques, com els càncers de mama, de pulmó i de còlon.

En el cas de les intervencions oncològiques de prioritat 1 (carcinoma de pròstata, carcinoma de bufeta, càncer gàstric, càncer de còlon, etc.), els pacients esperen una mitjana de 17,27 dies, un temps inferior als 30 dies que s’estableix en el Projecte de decret de temps màxims d’espera que ha elaborat la Conselleria de Salut. De moment, ja ha conclòs la fase d’al·legacions i se n’ha informat el Consell de Salut. Queda pendent per aprovar-lo l’informe del Consell Consultiu.

Els deu processos quirúrgics més freqüents són els següents: facoemulsificació i aspiració de cataracta (47,87), extirpació radical de lesió cutània (75,35), altres excisions o destruccions locals de lesió o teixit de pell i teixit subcutani (74,57), colecistectomia laparoscòpica amb làser (134,26), artroscòpia de genoll (132,38), alliberament de túnel carpià (119,94), reparació d’hèrnia inguinal amb empelt o pròtesi (112,60), substitució total de genoll (70,39), altres extraccions quirúrgiques de dents (95,80), i lligadura i extirpació de venes varicoses de les extremitats inferiors (100,46).

D’altra banda, es compleixen els temps màxims d’espera dels cinc processos quirúrgics que regula el Reial decret 1039/2011 (cirurgia coronària, cirurgia valvular, pròtesi de genoll, pròtesi de maluc i cataractes). Així, cap pacient de les Illes Balears no ha esperat més de 180 dies per ser operat d’aquests processos.

S’ha reduït un 13,3 % la llista d’espera de consultes amb l’especialista

El 30 de juny de 2013 hi havia 48.960 pacients pendents d’una cita amb l’especialista, un 13,3 % menys que les registrades en acabar el 2012 (56.486). En només sis mesos, els hospitals del Servei de Salut han estat capaços de reduir el nombre de pacients en llista d’espera per una consulta externa en 7.526 pacients. També s’ha produït una reducció en el temps mitjà de demora, en passar dels 109,2 dies de 2012 per ser vists per un especialista als 101,2 dies de juny d’enguany.

Oftalmologia (25,2 %), traumatologia (19,6 %), dermatologia (9,75 %), digestiu (8,01 %), otorinolaringologia (6,32 %) i rehabilitació (5,53 %) continuen essent les especialitats que atenen més pacients i representen el 74,4 % del total.

En el primer semestre d’enguany, els hospitals públics han duit a terme 234.702 consultes, un 2,43 % més que el mateix període de l’any passat.

La col·laboració dels professionals, cabdal per a la reducció de les llistes d’espera

La reducció del nombre de persones pendents d’una intervenció i d’una consulta amb l’especialista ha estat possible gràcies a la col·laboració i el compromís dels professionals de la sanitat, que de la mateixa manera que el Servei de Salut estan compromesos a aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels recursos disponibles. La seva col·laboració amb totes les gerències ha estat cabdal per aconseguir-ho.