Què són les pràctiques de baix valor? 

Les pràctiques de baix valor són proves, tractaments o intervencions que no aporten millores reals a la salut dels pacients i que, de vegades, poden ser perjudicials. 

Quantes pràctiques són realment útils? 

Només 6 de cada 10 intervencions mèdiques són d’alt valor. La resta poden ser innecessàries o excessives, afecten la salut dels pacients i consumeixen recursos sanitaris.  

Quins riscs tenen? 

• Poden provocar efectes secundaris o complicacions. 

• Generen una cascada terapèutica: una cadena de més proves i més tractaments sovint evitables. 

• Representen un cost innecessari per al sistema sanitari. 

Per què es fan? 

Hi ha moltes raons. Entre les més importants hi ha les següents: 

• El costum, perquè sempre s’ha fet així.  

• La por a passar per alt alguna cosa.  

• La pressió dels pacients, que volen fer-se proves o demanen tractaments.  

• Els interessos comercials de laboratoris o empreses per obtenir beneficis econòmics. 

Exemples de pràctiques de baix valor 

• Prescriure antibiòtics per als refredats: no són útils per combatre els virus i prendre'ls afavoreix la resistència a aquests medicaments.   

• Prescriure massa medicaments als ancians (polimedicació). Això deteriora la qualitat de vida i la salut i eleva el risc d’efectes nocius, d’anar a urgències o d’ingressar a l’hospital. 

• Hospitalitzar un pacient amb una infecció lleu que es pot tractar a casa. L’hospitalització suposa exposar-lo a infeccions i complicacions de proves, entre d’altres riscs. 

• Fer un TAC per un dolor d’esquena lleu sense signes preocupants, que es podria resoldre amb medicació i exercici físic. Aquesta prova implica una radiació igual a la que s’aplica quan es fan aproximadament 100 radiografies. 

• Fer una gastroscòpia quan el problema digestiu es pot tractar amb dieta i medicació. Aquesta intervenció invasiva pot provocar complicacions com sagnat o perforació, entre d’altres. 

Què podeu fer com a pacient? 

• Parlau amb el vostre metge o infermer de referència. Demanau-li: «aquesta prova és realment necessària? Què passa si no la faig? Hi ha opcions més segures?» 

• Revisau els vostres medicaments. Demanau si en podeu deixar alguns o reduir-ne la dosi. 

• Preneu decisions compartides. Fer preguntes no és desconfiar. Parlau amb el vostre professional sanitari de referència sobre els vostres dubtes, valors i preferències.