Aquesta teràpia consisteix a implantar, durant un període de fins a tres mesos, material quirúrgic a la pell per tal de mantenir estimulades les fibres nervioses que desactiven els mecanismes que perpetuen el dolor, la inflamació i les contractures musculars

El 87,3 % dels pacients tractats se senten curats o notablement millorats 

i el 99,8 % recomanaria aquesta tecnologia a un familiar amb el mateix problema

15.468 pacients de les Illes Balears amb mal d’esquena o dolor cervical han estat derivats des de l’atenció primària per rebre intervencions neuroreflexoteràpiques gràcies al Conveni subscrit entre el Servei de Salut i la Fundació Kovacs, vigent des del gener de 2004. Aquest tipus d’intervenció consisteix a deixar implantat, durant un període de fins a tres mesos, un material quirúrgic en punts concrets de la pell, essencialment unes grapes quirúrgiques de dos mil·límetres, per tal de mantenir estimulades les fibres nervioses que desactiven els mecanismes que perpetuen el dolor, la inflamació i les contractures musculars. Del nombre total de pacients derivats fins al 30 de juny de 2012, 13.548 són de Mallorca, 1.056 de Menorca i 864 d’Eivissa. 

El conseller de Salut, Família i Benestar Social, Antoni Mesquida, i el president de la Fundació Kovacs i director de la Xarxa Espanyola d’Investigadors en Dolences de l’Esquena (REIDE), Francisco M. Kovacs, han presentat avui matí el balanç dels resultats de la intervenció neuroreflexoteràpica en el Servei de Salut de les Illes Balears. Les Illes Balears varen ser la primera comunitat autònoma de l’estat a oferir aquesta prestació, a la qual ja s’han sumat Catalunya i Astúries.

Motius de derivació i indicacions 

Els motius de derivació han estat el dolor lumbar, amb el 65,9 % dels casos, el cervical (26,3 %) i el dorsal (7,8 %). En aquest sentit, la intervenció neuroreflexoteràpica està indicada quan el dolor provocat per aquestes patologies és intens durant catorze dies o més, tot i haver-se sotmès a tractaments farmacològics, i no hi està indicada una intervenció quirúrgica. La demora de temps entre la sol·licitud de la cita i l’atenció se situa en tretze dies.

En el 99,3 % dels casos, la derivació ha estat correcta, cosa que fa palesa la bona praxi del personal mèdic d’atenció primària en el compliment del protocol de derivació. 

Des que implantaren l’aplicació d’aquesta tecnologia, la Conselleria i el Servei de Salut varen establir estrictes mecanismes de vigilància i control que permeten assegurar que s’aplica correctament i fer un seguiment dels resultats que s’aconsegueixen en la pràctica clínica habitual emprant els mètodes recomanats per la comunitat científica internacional. Aquests mecanismes reflecteixen que varen desaparèixer o varen millorar de manera rellevant el dolor del coll o de l’esquena en el 90,0 % dels pacients, el dolor irradiat a un braç o una cama (ciàtica) en el 85,3 % dels casos i la incapacitat en el 85,1 %.

Aquestes dades són consistents amb els resultats dels assaigs clínics sobre aquesta tecnologia, les anàlisis prèvies sobre els resultats que s’obtenen en la pràctica clínica habitual al Servei de Salut i en altres serveis de salut, i amb la percepció subjectiva dels mateixos pacients tractats; d’acord amb aquesta, el 87,3 % es varen sentir curats o notablement millorats, el 98,5 % varen afirmar que l’assistència sanitària rebuda havia estat bona o molt bona i el 97,4 % varen considerar que s’havia sabut determinar el problema d’esquena i que s’havia encertat amb el tractament. A més a més, el 99,8 % recomanarien aquesta tècnica a un familiar amb el mateix problema. 

Quant al perfil dels pacients derivats, 10.917 han estat dones (70,6 %) i 4.551, homes (29,4 %), amb una mitjana d’edat de 53 anys. Patien un dolor intens (amb una mitjana de 7 punts en una escala en què el 10 representa la major intensitat imaginable) i els tractaments previs havien fracassat durant sis mesos, de mitjana, abans que des de l’atenció primària els derivassin a una intervenció neuroreflexoteràpica. El 6,8 % dels pacients havien estat fins i tot intervinguts quirúrgicament sense èxit. 

Un estalvi de quaranta-dos milions d’euros per a les arques públiques

Des del gener de 2004 fins a 2011, el Servei de Salut ha invertit 11.090.438 € per atendre aquests pacients: concretament, 7.965.389 € s’han destinat a finançar l’aplicació de la neuroreflexoteràpia i 3.125.049 € corresponen a les despeses generades per les proves diagnòstiques, els fàrmacs i altres tractaments, baixes laborals, etc., dels pacients derivats. 

A més de millorar l’evolució clínica dels pacients, les intervencions neuroreflexoteràpiques varen permetre que el 93,3 % dels pacients abandonassin altres tractaments i varen reduir fins a un 98,0 % la petició de proves diagnòstiques innecessàries i també l’impacte econòmic derivat de la incapacitat laboral. De fet, la derivació a intervencions neuroreflexoteràpiques ha suposat un estalvi net de quaranta-dos milions d’euros per a les arques de la sanitat pública. 

La Conselleria de Salut va prendre la decisió d’implantar les intervencions neuroreflexoteràpiques al Servei de Salut l’any 2004 basant-se en el criteri de fomentar l’ús de tecnologies sanitàries que hagin demostrat científicament eficàcia, seguretat, efectivitat i eficiència. Les intervencions neuroreflexoteràpiques entraren a formar part de la cartera de serveis del Servei de Salut després que la Direcció General d’Avaluació i Acreditació valoràs el fonament científic que donava suport a aquesta decisió i que l’ús d’aquesta tecnologia fos recomanat per entitats científiques competents dels àmbits autonòmic, estatal i internacional. Entre aquestes destaquen la Colaboración Cochrane, diferents agències d’avaluació de tecnologia sanitària (del Ministeri de Sanitat i Consum i de diverses comunitats autònomes) i societats científiques representatives de les especialitats corresponents.