El Servei de Salut elaborarà un pla de xoc per reduir el nombre de persones pendents d’una intervenció quirúrgica, una consulta amb l’especialista o una prova radiològica

La llista d’espera de consultes amb l’especialista ha augmentat un 21,9 % i la quirúrgica, un 4,12 % en els darrers quatre anys

La demora en consultes s’ha incrementat un 126,47 % i s’ha situat en 82,98 dies; la quirúrgica ha augmentat un 92,66 % i està en 104,65 dies

La llista d’espera de consultes amb l’especialista ha augmentat un 21,99 % en els darrers quatre anys. En data de 30 de juny de 2015 hi havia 52.740 pacients pendents d’una cita amb l’especialista, una xifra superior a les 43.233 persones registrades el 2011. La mitjana del temps de demora s’ha incrementat un 126,47 % de 2011 a 2015, ja que ha passat de 36,64 dies a 82,99.

Gràfic 1. Evolució de la llista d’espera de consultes amb l’especialista.

En data de 30 de juny de 2015 hi havia 21.859 pacients que esperaven més de 60 dies per a una consulta amb l’especialista, 7.043 dels quals superaven els sis mesos. S’ha registrat un augment de 14.303 persones (un 189,29 %) respecte dels 7.556 pacients que esperaven l’any 2011.

Taula 1. Nombre de pacients que esperen especialista, per hospitals.

Del nombre total de consultes en data de 30 de juny de 2015, 11.588 corresponen a l’especialitat de traumatologia i cirurgia ortopèdica, 11.424 a la d’oftalmologia, 5.089 a la de l’aparell digestiu, 4.225 a la d’otorinola­ringologia i 4.052 a la de dermatologia.

La llista d’espera quirúrgica ha augmentat un 4,12 % i se situa en 104,65 dies

Amb relació al nombre de pacients pendents d’una intervenció quirúrgica als hospitals públics de les Illes Balears, a finals de juny de 2015 hi havia 13.166, un 4,12 % més que el nombre registrat l’any 2011 (12.645). La demora quirúrgica ha registrat un increment d’un 92,66 % en els darrers quatre anys, ja que ha passat de 54,32 dies a 104,65 de mitjana —gairebé el doble— el juny de 2015. Actualment hi ha 2.313 persones que esperen més de sis mesos per ser intervengudes, 556 de les quals superaren l’any. El 2011 no hi ha havia cap pacient que esperàs més de 180 dies.

Gràfic 2. Evolució de la llista d’espera quirúrgica.

D’acord amb el grau de prioritat, el 83,5 % dels 13.166 pacients que a final del mes de juny de 2015 estaven pendents d’una intervenció quirúrgica esperaven per causa d’alguna patologia de caràcter lleu o de prioritat baixa. En canvi, el 2,9 % (384) esperaven per causa d’una patologia greu o de prioritat 1. En aquest sentit, s’ha de remarcar que, mentre que la mitjana de temps general de demora és de 104,65 dies, en el cas de les operacions de prioritat 1 (o preferent) és de 29,9 dies. Aquestes operacions corresponen a casos en els quals no s’ha d’esperar més de 60 dies com a mitjana, ja que es tracta de patologies de caràcter greu. En els casos de les intervencions oncològiques de prioritat 1, els pacients esperen una mitjana de 15,7 dies.

Taula 2. Nombre de pacients que esperen per una intervenció quirúrgica, per hospitals.

El nombre de persones que estaven pendents d’una prova radiològica es va situar en 21.044 pacients l’any 2011, amb un increment d’un 72,66 % (en data de 30 de juny d’enguany n’hi havia 36.335). L’any 2015, els pacients esperaven una mitjana de 52,57 dies, per damunt dels 47,84 dies de l’any 2011.

Taula 3. Nombre de pacients que esperen una prova radiològica, per hospitals.

Pla de xoc per reduir les llistes d’espera

El Servei de Salut elaborarà un pla de xoc a mitjan/llarg termini per tal de reduir el nombre de persones que estan pendents d’una intervenció quirúrgica, una consulta amb l’especialista o una prova radiològica. El pla consistirà en diferents actuacions relacionades amb una millora de l’eficiència, tal com s’esperava (per exemple, actuar sobre els temps d’espera entre les intervencions o les agendes dels especialistes i incrementar l’activitat de cirurgia ambulatòria, entre d’altres), de les mesures organitzatives internes (depuració administrativa de les llistes) i de la cooperació entre els diferents nivells assistencials (augmentar el nombre de consultes d’alta resolució i de consultes telemàtiques i incrementar la capacitat de resolució de l’atenció primària de salut).

Tot i que el Servei de Salut pretén prioritzar sempre els mitjans propis, en cas que sigui necessari optarà per l’activitat extraordinària, sempre preferentment amb recursos interns. No obstant això, si no fossin suficients es podria recórrer a la concertació externa.