Avui, 10 d'octubre, és el Dia Mundial de la Salut Mental, que aquest any se centra en la depressió

La depressió és una malaltia per a la qual existeix tractament i que es pot prevenir en alguns casos

GESMA ha organitzat durant aquesta setmana un conjunt d'activitats per desestigmatitzar els pacients amb alguna patologia mental

Es calcula que el 13 % de les persones de més de 18 anys patirà una depressió al llarg de la seva vida, i que en seran més nombrosos els casos de dones que els d’homes, assegura el coordinador de Salut Mental del Servei de Salut, Joan Salvà.

La depressió és un trastorn mental freqüent que causa un sofriment innecessari i uns costos enormes per a la societat. Les conseqüències poden ser les conductes suïcides, especialment en les persones que tenen altres factors que hi predisposin.

La malaltia depressiva es caracteritza perquè provoca tristesa i pèrdua d’interès de manera persistent, acompanyades d’altres símptomes físics, psíquics i conductuals. Hi ha diversos factors que augmenten el risc de patir una depressió, com ara viure tot sol o patir una malaltia crònica. A més, la depressió sovint s’esdevé associada amb altres trastorns mentals, com ara l’abús de l’alcohol o els trastorns d’ansietat.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, la major part dels anys perduts per discapacitat ho són per causa de les depressions, que suposen una càrrega un 50 % més alta per a les dones que per als homes. Així doncs, les depressions afecten una de cada sis dones europees, el doble respecte dels homes.

Els estudis indiquen que la depressió redueix marcadament la qualitat de vida. S’estima que l’impacte en la qualitat de vida d’una persona deprimida equival als de les persones que pateixen malalties físiques greus, com una embòlia cerebral, per exemple. A més, les persones amb depressió es cuiden menys i tendeixen a visitar menys les consultes per malalties mèdiques com ara l’angina de pit, l’artritis, l’asma o la diabetis.

L’aparició d’aquesta malaltia durant els primers anys de l’etapa adulta, quan la persona és més productiva, contribueix de manera significativa a la càrrega de la malaltia, amb set vegades més jornades laborals perdudes que entre les persones sense cap malaltia mental, o fins i tot amb més dies de feina perduts que entre les persones amb alguna malaltia cardíaca o amb diabetis. Dues terceres parts de les persones amb depressió refereixen una interferència amb el funcionament normal, de considerable major proporció que les persones amb alguna malaltia física crònica.

Es quantifica que els costos econòmics directes de la depressió són el 25 % del total, mentre que els indirectes, és a dir, els derivats de la pèrdua de productivitat (absentisme laboral, prejubilacions, mortalitat precoç per suïcidi...), en suposen el 75 %. A més, en alguns estudis europeus es constata que aquests costos s’han duplicat en la darrera dècada.

Una malaltia que es pot prevenir

Les dades anteriors contrasten amb el fet que la depressió és una malaltia per a la qual hi ha tractament i que es pot prevenir en alguns casos (intervencions en persones de risc). Només una tercera part dels pacients amb un trastorn afectiu ha estat en contacte amb els serveis de salut durant el darrer any, i només una part rep un tractament adequat. Les raons d’aquest fet tenen relació amb l’estigmatització que encara hi ha respecte dels trastorns mentals, la qual cosa suposa que ni els pacients ni els seus familiars demanin atenció de salut mental. Continua havent-hi molta gent que pensa que les malalties mentals estan relacionades amb l’estrès o amb la manca de voluntat més que amb trastorns mèdics. Contràriament al que es pugui pensar, els nivells d’estigmatització són més grans a les zones urbanes i entre les persones amb un nivell educatiu més alt.

Activitats i tallers organitzats per l’Àrea de Salut Mental de GESMA

L’Àrea de Salut Mental de GESMA ha organitzat durant aquesta setmana un conjunt d’activitats i tallers amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra avui.

Per avui ha organitzat a la plaça de la Porta de Santa Catalina, de Palma, una activitat anomenada “yarn bombing”, que consisteix a teixir peces de llana que després es col·loquen als fanals, a les estàtues o als arbres. També s’ha organitzat la projecció de curtmetratges sobre la salut mental a l’Aljub del Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Es Baluard.