Avui, 14 de març, és el Dia Mundial del Ronyó

Cinquanta-quatre varen fer sessions de diàlisi peritoneal domiciliària

Un total de 595 pacients de les Illes Balears amb insuficiència renal crònica varen rebre tractaments de diàlisi durant l’any 2012 (541 d’hemodiàlisi i 54 de diàlisi peritoneal).

Als pacients amb insuficiència renal se’ls ha d’aplicar un dels tres tipus de tractament renal substitutiu: trasplantament renal, diàlisi peritoneal o hemodiàlisi. Segons dades de l’any 2007 de la Societat Espanyola de Nefrologia, la població que rep algun tractament renal substitutiu s’incrementa entre un 3 % i un 4 % cada any.

La diàlisi peritoneal domiciliària dóna més autonomia als pacients i és més eficient

La diàlisi peritoneal consisteix en l’eliminació de substàncies tòxiques a través de la membrana peritoneal del pacient. Requereix una formació prèvia d’aquest per a l’autocura, però és relativament senzilla. Una vegada que ja s’aplica la tècnica a casa, només ha d’acudir a l’hospital per fer-se una revisió cada un o dos mesos, o quan presenti alguna complicació.

Així mateix, aquest tractament presenta el mateix índex de supervivència que l’hemodiàlisi —fins i tot un poc més alt durant els primers anys— i facilita als pacients més qualitat de vida, els afavoreix l’autocura i els permet dur una vida més activa i gaudir de més autonomia, independència i intimitat.

El Servei de Salut té l’objectiu d’afavorir la sostenibilitat i l’eficiència del tractament renal substitutiu incrementant l’ús de la diàlisi peritoneal, ja que es calcula que entre el 20 % i el 30 % dels pacients prevalents amb diàlisi podrien seguir aquest tractament.

L’hemodiàlisi obliga els pacients a desplaçar-se a l’hospital

Es tracta d’un procediment de depuració de la sang del pacient a través d’uns filtres anomenats “hemodialitzadors”, i requereix aigua purificada per osmosi inversa. Cada tractament d’hemodiàlisi requereix connectar-se a un aparell durant una mitjana de temps de quatre hores, per la qual cosa els pacients s’han de desplaçar a un hospital o a un centre especialitzat extrahospitalari tres vegades per setmana, com a mínim.

Vuit trasplantaments renals a Son Espases

L’Hospital Universitari Son Espases ha duit a terme enguany vuit trasplantaments renals, set dels quals han estat de cadàver i un anticipat. Els trasplantaments renals anticipats representen un avantatge per als receptors, ja que es fan abans d’aplicar-los la diàlisi. D’aquesta manera s’eviten la comorbiditat i els efectes secundaris provocats per aquest tractament. A més, hi ha més probabilitats que el trasplantament tengui èxit.

El temps mitjà d’espera des que un pacient és inclòs en la llista d’espera fins que rep el trasplantament de ronyó és de tretze mesos, molt més curt que als hospitals de la resta de l’estat, que és de quatre anys. A més, en el trenta per cent dels casos els trasplantaments es fan en un període inferior a noranta dies.

Els pacients als quals es pot trasplantar un ronyó són els que pateixen una insuficiència renal crònica i se’ls aplica el tractament de diàlisi (hemodiàlisi o diàlisi peritoneal), i també els que pateixen una situació d’insuficiència renal molt avançada, amb una pèrdua crònica de la funció renal del 70 % o més.