Noticies per als professionals

Servei de Salut de les Illes Balears (Ibsalut)

Notícies del Servei de Salut de les Illes Balears per a professionals

A les Illes Balears, la mitjana de temps d’espera és de 13 mesos, la meitat que a la Península

L’Hospital Universitari Son Espases ha duit a terme 800 trasplantaments de ronyó 

L’hospital de referència ha duit a terme aquest estiu el trasplantament del ronyó número 800. A les Illes Balears, la mitjana de temps d’espera és de 13 mesos, la meitat que a la Península. A les Consultes Externes de Son Espases, després d’haver efectuat el trasplantament, es fa el seguiment a més de cinc-cents pacients. 

imagen

La important activitat en donació d’òrgans, impulsada per la Coordinació de Trasplantaments i el treball en equip dels serveis implicats (Anestesiologia, Infermeria, Immunologia, Nefrologia, Urologia, zeladors i altres professionals no sanitaris), ha permès dur a terme 800 trasplantaments de ronyó des de 1989.

La decisió d’iniciar el procediment per a un trasplantament de ronyó la pren el nefròleg, qui valora criteris com l’edat, la patologia de base i el grau d’afectació renal del pacient. Una vegada que s’estima convenient fer el trasplantament, pràcticament de manera immediata li fan estudis immunològics, urològics i anatòmics i una avaluació de l’estat general. A continuació, l’inclouen en la llista d’espera, en la qual es creuen les seves dades amb tots els possibles donants de l’àmbit estatal.

La mitjana de tempsd’espera per rebre un trasplantament és de 13 mesos, però s’han donat casos de pacients que l’han rebut de manera immediata, fins i tot sense haver iniciat el programa de diàlisi, ja que ha sorgit un donant compatible amb les seves característiques.

Un trasplantament pot requerir la col·laboració de més d’un centenar de persones, que han de fer la feina a contrarellotge, ja que es recomana que no passin més de 24 hores des que el ronyó s’extreu del donant fins que s’implanta en el receptor. L’operació de trasplantament dura unes tres hores i requereix deu dies d’ingrés hospitalari, a més d’un seguiment durant tota la vida a les Consultes Externes de l’Hospital, on actualment es fa el seguiment de més de mig centenar de pacients.

La mitjana de vida d’un ronyó trasplantat oscil·la entre els 12 anys i els 14, segons l’edat del donant. Com a alternativa al trasplantament d’un donant finat, actualment es treballa per impulsar també els trasplantaments de donants vius, una modalitat que s’ha utilitzat sis vegades a les Illes Balears des de 2010. 

L’Hospital Universitari Son Espases acull la XII Jornada de
Donació i Coordinació de Trasplantaments de les Illes Balears

Rafael Matesanz destaca que “l’excel·lent feina dels equips de la Coordinació
Autonòmica i de l’Hospital Universitari Son Espases han permès un gran
creixement de les donacions i dels trasplantaments durant els darrers anys”

La XII Jornada de Donació i Coordinació de Trasplantaments de les Illes Balears pretén donar a conèixer als professionals sanitaris i no sanitaris (jutges i metges forenses) que hi assisteixen el procediment per a la donació en asistòlia, una via alternativa per obtenir òrgans de pacients que ingressen en un centre sanitari amb una aturada cardiorespiratòria o pacients ingressats amb els quals, d’acord amb els familiars i sota el criteri dels professionals, es limita l’esforç terapèutic.

imagen

Actualment, el fet positiu de la disminució del nombre d’accidents de trànsit ha reduït el nombre de defuncions per traumatisme cranioencefàlic. Per una altra banda, s’han moderat els factors de risc d’hemorràgia cerebral gràcies a la millora en el tractament de malalties com la diabetis o la hipertensió. Per tot això ha minvant en el conjunt de l’estat el nombre de donants per mort encefàlica, la qual cosa ha fet necessària la recerca d’altres vies, com la donació en asistòlia.

En aquest sentit, el coordinador nacional de trasplantaments, Rafael Matesanz, ha pronunciat una conferència magistral a l’Hospital Universitari Son Espases, en la qual ha destacat la feina dels equips de la Coordinació Autonòmica i de l’Hospital Universitari Son Espases i ha analitzat els aspectes generals de la donació en asistòlia. L’acte ha comptat amb la presència del director general de Salut Pública,  Rafael Santiso; el director gerent de l’Hospital Universitari Son Espases, Víctor Ribot; el coordinador autonòmic de trasplantaments, Miguel Agudo, i el coordinador hospitalari, Julio Velasco.

Per la seva part, Rafael Santiso ha precisat que les Illes Balears és una de les deu regions d’Europa amb un índex més alt de donacions per cada miler d’habitants. Un dels motius que expliquen aquests bons resultats és el “model espanyol de donació”, considerat com un referent mundial, ja que és el que registra un nombre més gran d’òrgans per a trasplantaments per nombre d’habitants. L’èxit d’aquest model, en el qual està integrada la Coordinació Autonòmica de les Illes Balears, és degut a l’estructuració de funcions, a la xarxa de coordinació de trasplantaments estatal i a l’equip de coordinadors específics als hospitals públics.

Son Espases assoleix xifres d’excel·lència en matèria de donació d’òrgans

L’Hospital Universitari Son Espases està adscrit a la Coordinació Autonòmica, dirigida per Miguel Agudo, i disposa d’un equip de coordinació liderat per Julio Velasco, en el qual participa més d’un centenar de persones en el moment en què es posa en marxa el protocol de donació.

Tot i que el nombre de donacions per mort encefàlica ha minvat a tot l’estat, Son Espases és encara un dels centres amb una xifra més alta de donants per aquesta causa; per tant, aquí la donació en asistòlia és una via complementària.

Cal destacar el nombre de 35 donants d’òrgans que s’han registrat fins aquestes dates d’enguany, 1 més que en tot l’any 2013, cosa que ha suposat l’obtenció de 110 òrgans: 58 ronyons, 29 fetges, 11 pulmons, 9 cors i 3 pàncrees; a més, també s’han obtengut 48 còrnies i teixit osteotendinós. Un altre fet destacable és que des de 2004 sempre s’ha superat la xifra de 30 donants, una dada estadística que convida a continuar treballant per obtenir donacions, que permeten salvar vides i que acredita l’Hospital Universitari Son Espases com un dels més actius de l’estat en aquesta activitat.

Es tracta de la cricotiroidotomia, que permet restablir la respiració d’un pacient en situació crítica quan altres tècniques, com la ventilació o la intubació, no han donat resultat

Professionals de Son Espases reben formació per aplicar una tècnica
de darrer recurs que pot salvar la vida d’un pacient en estat crític

Consisteix a fer una incisió en la membrana cricotiroïdal
a l’altura de la laringe per introduir-hi una cànula d’intubació

 

Els serveis d’Anestèsia i d’Otorinolaringologia de l’Hospital Universitari Son Espases organitzen periòdicament cursos de formació per a professionals d’urgències, metges intensivistes i residents per tal de capacitar-los per actuar ràpidament i salvar la vida de pacients en estat crític aplicant-los la tècnica anomenada “cricotiroidotomia”, que consisteix a fer-los una incisió en la membrana cricotiroïdal a l’altura de la laringe per introduir-hi una cànula d’intubació, cosa que els permet respirar.

imagen

És una tècnica de darrer recurs per restablir la respiració d’un pacient en situació crítica, que s’aplica quan les tècniques no invasives no han donat resultat i, consegüentment, no ha estat possible ventilar o intubar el pacient perquè pugui respirar. S’hi intervé molt ràpidament, en menys d’un minut, tot i que posteriorment s’estableix una via aèria definitiva fent una traqueotomia reglada.

 

La formació del personal que atén els pacients en estat crític —com els facultatius de l’àrea d’urgències, tant hospitalàries com extrahospitalàries (061)— és fonamental, ja que són els que els presten l’atenció inicial. Aquests cursos per als professionals de l’Hospital Universitari Son Espases es reeditaran cada sis mesos amb l’objectiu que els facultatius adquireixin més destresa en aquesta tècnica a fi d’aplicar-la adequadament quan calgui.

 

L’Hospital Universitari Son Espases disposarà del material i dels dispositius necessaris per aplicar la cricotiroidotomia a Urgències, en els carretons d’aturada, a les sales d’operacions, a l’àrea de pediatria i a les ambulàncies del 061.

S’hi segueixen diversos programes adreçats a infants i joves i també a adults i gestants

L’Hospital de Manacor obre una consulta d’educació terapèutica sobre la diabetis

A l’Hospital de Manacor s’ha creat una consulta d’educació terapèutica sobre la diabetis, conduïda per una infermera educadora, que està integrada en l’equip multidisciplinari que atén els pacients de diabetis de l’àrea de Llevant. L’objectiu de la consulta és formar, convèncer i motivar els pacients de diabetis i donar-los suport perquè participin activament en el tractament, aprenguin a solucionar les limitacions que la malaltia els creï i afrontar les activitats de la vida quotidiana. Es pretén assolir aquest objectiu per mitjà d’uns programes educatius adequats a cada persona i integrats en el procés de tractament, amb els quals s’intenta aconseguir l’autocontrol de la malaltia facilitant als pacients i als seus familiars l’adquisició de coneixements, habilitats i destreses relatius a la diabetis, i també modificar actituds i comportaments.

imagen

En aquesta consulta se segueixen diversos programes d’educació adreçats a infants i joves, i també a adults i gestants. Cada programa està planificat i és progressiu depenent dels objectius que es pretengui assolir. El contingut cobreix totes les necessitats individuals, ja que s’adapta al nivell d’aprenentatge i a la cultura de cada pacient. Per abordar aquest procés es poden utilitzar diferents mètodes i estratègies segons les característiques de cada persona. Per exemple, algunes sessions necessiten un abordatge individual, però d’altres es poden resoldre en grup.

El tractament de la diabetis inclou tant la pauta farmacològica per aconseguir normalitzar el nivell de glucosa (sucre) a la sang com l’educació diabetològica, com a pilar fonamental en les cures i l’atenció a les persones amb diabetis. Aquesta és la mesura més eficient per assolir un bon control i reduir les complicacions de la malaltia, que a llarg termini poden tenir conseqüències amb un alt cost humà, social i econòmic.

El fet que la diabetis sigui una malaltia crònica que pot ser controlada pel pacient mateix —i així hauria de ser— demostra la importància que les accions i els programes educatius vagin dirigits a les persones afectades i al seu entorn familiar. De fet, el 90 % de les decisions que afecten el resultat del tractament les han de prendre els mateixos pacients de diabetis i els seus familiars. Amb els programes d’educació sobre la diabetis, aquests poden arribar a aconseguir una formació adequada, cosa que afavorirà decididament el control òptim de la malaltia i la sensació de benestar. Les persones afectades per la diabetis reben la informació i adquireixen les habilitats necessàries que els permetran adquirir un compromís en el procés terapèutic, entenent la malaltia i les bases del tractament i de quina manera ho poden integrar a la vida quotidiana.

Enguany s’han operat 1.925 pacients més que el 2013

Els hospitals públics han augmentat un 7,25 % el nombre  d’intervencions quirúrgiques programades durant el primer semestre de 2014 respecte al mateix període de l’any passat

En els sis primers mesos de l’any, els hospitals públics del Servei de Salut han realitzat un 7,25 % més d’intervencions quirúrgiques programades respecte del mateix període de l’any passat, que varen ser 26.550. Aquest increment suposa que enguany s’han operat 1.925 persones més que l’any passat. La implicació i la col·laboració constants dels professionals ha estat cabdal per aconseguir aquest augment de pacients operats.

Per hospitals, Inca (20,14 %), Son Espases (14,32 %), Can Misses (3,9 %), Mateu Orfila (2,96 %), Formentera (0,88 %) i Manacor (0,39 %) són els que han incrementat l’activitat quirúrgica programada, mentre que Son Llàtzer l’ha davallat lleugerament (-1,14 %).

Centres hospitalaris 2013 2014
Nombre d'intervencions quirúrgiques programadas durant el primer semestre 2013-2014
Hospital Universitari Son Espases 9.209 10.528
Hospital Son Llàtzer 6.028 5.959
Hospital de Manacor 3.266 3.279
Hospital Comarcal d'Inca 2.299 2.762
Hospital General Mateu Orfila 2.328 2.397
Hospital Can Misses 3.306 3.435
Hospital de Formentera 114 115
TOTAL 26.550 28.475

 

Aquest increment d’activitat respon, d’una banda, a un millor rendiment de les sales d’operacions, perquè s’ha passat del 75,1 % d’ocupació de 2013 al 76,1 % de 2014. D’altra banda, també han augmentat el nombre d’intervencions ambulatòries (no requereixen ingrés hospitalari), que han passat del 61,9 % del 2013 (16.437) al 65,2 % d’enguany (18.725).

Els serveis quirúrgics que han tingut més activitat són Oftalmologia, amb 5.627, i 21,2 %; Cirurgia General i Digestiva, amb 5.344 operacions i un 20,1 %; Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica, amb 4.565 operacions i un 17,2 %, i Urologia, amb 2.240 intervencions, que representen el 8,4 % del total.

Augmenta un 20,89 % el nombre d’intervencions en set anys

Els serveis quirúrgics han augmentat en un 20,89 % les intervencions quirúrgiques programades en els darrers set anys, que han passat de les 23.554 de 2008 a les 28.475 de 2013. En concret, enguany s’han operat 4.921 pacients més que el primer semestre de 2008 i sense pagar activitat extraordinària, les anomenades «peonades».

Aquest procediment obre la possibilitat que els pacients puguin deixar de prendre la medicació anticoagulant oral, que implica controls mensuals de la coagulació de la sang

El Servei de Cardiologia de Son Espases ha aplicat per primera vegada una tècnica de cateterisme que permet als pacients amb arítmies cardíaques persistents deixar de prendre la medicació anticoagulant

En una mateixa intervenció, l’Hospital Universitari Son Espases aplica la tècnica del tancament percutani de l’orella esquerra i la tècnica de crioablació per corregir la fibril·lació auricular i la generació de coàguls al cor. Els pacients amb fibril·lació auricular tenen més risc de presentar formació de coàguls i, consegüentment, un risc cinc vegades més alt de patir accidents cerebrovasculars. La zona on es produeixen coàguls més sovint —especialment si es dóna fibril·lació auricular— és l’orella esquerra del cor. Per a aquests casos, a fi de prevenir accidents cerebrovasculars, en els pacients que també pateixen fibril·lació auricular s’ha demostrat com una bona opció el tancament percutani de l’orella esquerra.

Habitualment, l’aplicació del procediment de tancament percutani de l’orella esquerra combinat amb la tècnica de crioablació requeria fins ara dos procediments diferents, però el Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Son Espases ha aconseguit dur a terme ambdós procediments en una mateixa intervenció —amb la qual cosa s’estalvien temps i molèsties als pacients— i preveu fer-ho de manera rutinària, sempre que el cas ho requereixi. A més, aquest procediment pot permetre a un gran nombre de pacients deixar de prendre la medicació anticoagulant oral, que suposa la molèstia de fer-se controls mensuals de la coagulació de la sang.

imagen
 
Tècnica de tancament de l’orella esquerra

El tancament de l’orella es fa sense necessitat de cirurgia oberta: es du a terme introduint un catèter proveït d’una pròtesi metàl·lica desplegable que impedeix l’entrada de sang en aquesta cavitat del cor, i així s’evita la generació de coàguls sanguinis i també que circulin pel sistema cardiovascular i arribin fins al cervell. Aquesta tècnica està indicada per als pacients que necessiten prendre anticoagulants o tenen problemes amb la coagulació de la sang.
 
Tècnica de crioablació

Prèviament a aquesta tècnica —però, com hem dit dins del mateix procés— s’aplica la crioablació, que és una tècnica avançada per al tractament de les arítmies cardíaques, en què la font d’energia aplicada és el fred, no la calor, a diferència del procediment convencional efectuat amb radiofreqüència. En el procediment de crioablació, l’aplicació del fred s’aconsegueix introduint un baló ple d’òxid nitrós (compost químic emprat com a font de fred) per mitjà d’un catèter a través de la vena femoral (a l’engonal). Els electrofisiòlegs aconsegueixen fer arribar aquest dispositiu fins a la desembocadura de les venes pulmonars a l’aurícula esquerra. Una vegada que s’infla el baló, l’òxid nitrós fa que es congeli a una temperatura aproximada de -40/-50 ºC. En tancar l’orifici de la vena es genera una lesió a tot el perímetre intern de la vena pulmonar, que aïlla i impedeix la propagació de l’impuls elèctric anòmal.
 
Cal destacar que aquesta tècnica s’aplica amb sedació, però sense anestèsia general, i que la intervenció es prolonga durant 3 o 4 hores. Requereix ingrés hospitalari, però la mitjana de temps d’estada és de tan sols 48 hores. A més, al cap d’uns mesos i després d’haver comprovat la bona evolució de les tècniques aplicades, és possible deixar de prendre la medicació anticoagulant.

L’acte del lliurament dels premis ha estat presidit per la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato

El director general del Servei de Salut, Miquel Tomàs, ha estat guardonat com un dels millors gestors sanitaris de l’Estat en els X Premis a l’Administració Sanitària Espanyola

Els premis estan organitzats per l’editorial especialitzada en salut, Sanitaria2000

 

El director general del Servei de Salut, Miquel Tomàs, ha estat guardonat en els X Premis a l’Administració Sanitària Espanyola com un dels millors gestors sanitaris de l’Estat per la seva tasca al capdavant d’aquesta institució d’ençà que va ser nomenat el mes de novembre de 2012. L’acte ha estat presidit per la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, i ha comptat amb la presència del conseller de Salut, Martí Sansaloni.

imagen

Els premis estan organitzats per Sanitaria2000, una editorial dedicada a la informació i a la comunicació en l’àmbit de la salut i que compta amb capçaleres com ara Redacción Médica o Revista Médica. El jurat estava compost per personalitats rellevants de l’àmbit sanitari, com ara el president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), Juan José Rodríguez Sendín; el president del Consell General d’Infermeria, Máximo González Jurado, o el secretari general de l’Institut per al Desenvolupament i la Integració de la Sanitat (IDIS), Juan Abarca Cidón, entre d’altres.

 

Durant el lliurament del premi, Miquel Tomàs ha agraït públicament l’aposta que tant el president del Govern, José Ramón Bauzá, com el conseller de Salut, Martí Sansaloni, van fer a l’hora de nomenar-lo director general del Servei de Salut. També ha aprofitat l’ocasió per fer partícip d’aquest premi a tot el seu equip directiu. A més, ha fet una defensa sobre la professionalització dels equips directius al capdavant de les institucions sanitàries.

 

A banda del guardó atorgat al director general del Servei de Salut de les Illes Balears, a l’acte també s’ha reconegut la feina del conseller d’Aragó, Ricardo Oliván i la d’altres cinc alts càrrecs nacionals i autonòmics.