En el primer trimestre han estat atesos 23 pacients al seu propi entorn per mitjà del programa “Seguiment assertiu comunitari”
El Conseller de Salut, Martí Sansaloni; el Director del IbSalut, Miqual Tomas, acompañados por miembros de la dirección del HCIN y del equipo del ESAC
El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Comarcal d’Inca, dirigit pel doctor Pablo Tobajas com a coordinador de Salut Mental del Sector Sanitari de Tramuntana, ha impulsat un nou programa amb la finalitat d’oferir un servei d’atenció integral a les persones que pateixen algun trastorn mental greu. Aquesta iniciativa consisteix a constituir un equip de seguiment assertiu comunitari (en endavant, ESAC) format per diversos professionals i la funció del qual és atendre a casa seva els pacients i també les persones més pròximes (familiars i cuidadors), és a dir, desplaçant-se al seu propi entorn social.
L’ESAC, que va començar a treballar a començaments d’enguany, proposa un procediment de seguiment i atenció a la comunitat que aborda el tractament, el suport i la rehabilitació dels pacients que presenten alguna afecció mental greu i que, malgrat la seva patologia, no mantenen un contacte regular i estable amb els serveis psiquiàtrics ordinaris. Per això, aquest tipus d’intervenció es reserva a les persones que presenten alguna patologia greu i que estan desvinculades dels serveis ordinaris que es presten a l’Àrea de Psiquiatria (Unitat de Salut Mental, Unitat Comunitària de Rehabilitació, Hospital de Dia, etc.).
En definitiva, aquesta estratègia està dissenyada específicament per optimitzar els resultats en pacients complexos, que requereixen hospitalitzacions freqüents i que no poden ser abordats de manera eficaç per les unitats de salut mental comunitàries, per la qual cosa el nombre d’ingressos i reingressos hospitalaris és molt freqüent, ja que per diverses circumstàncies estan deslligats del circuit ordinari establert en matèria de salut mental.
Per tant, un dels aspectes més positius d’aquest mètode és la seva finalitat: suplir els ingressos hospitalaris —o almenys minimitzar-los— oferint als pacients en el seu ambient habitual el model d’assistència que necessitin. Es tracta, doncs, d’evitar i prevenir separar-los del seu entorn per ingressar-los en una institució sanitària, la qual cosa n’agreujaria l’aïllament, i amb això millorar-ne l’evolució, especialment en els aspectes relacionats amb el funcionament social i la qualitat de vida, cosa que afavoreix també les seves persones cuidadores. Així mateix, es pretén evitar l’estigma, el rebuig, la marginació i l’exclusió social, que són els màxims factors del risc de recaigudes i del sofriment afegit que pateixen aquests pacients.
Es pot destacar que aquest programa s’emmarca en l’Estratègia de salut mental de les Illes Balears de 2006, concretament en l’apartat específic que estableix “definir, completar, optimitzar i homogeneïtzar la dotació de dispositius i de recursos humans i materials per a l’atenció a la salut mental en totes les àrees de salut mental”, l’objecte del qual és estructurar el model comunitari creant un equip de tractament assertiu comunitari que assumeixi aquestes funcions.
El factor més innovador del tractament assertiu comunitari es basa a aportar una nova manera d’organitzar l’atenció i la cura per atendre les necessitats que presenten les persones que pateixen algun trastorn mental greu. En definitiva, es tracta d’aproximar l’atenció professional especialitzada als pacients, en contraposició amb el model tradicional, en què aquests estan abocats exclusivament a adaptar-se a les disposicions normatives dels circuits institucionals establerts a cada àrea de salut mental.
Quant al perfil de les persones destinatàries del programa, com hem dit es dirigeix especialment als pacients que pateixen algun trastorn mental greu i que, en conseqüència, presenten —d’una banda— una simptomatologia de característiques psicòtiques que els generen problemes de captació i comprensió de la realitat i que —per un altra banda— pateixen una distorsió en la seva relació amb altres persones, cosa que pot suposar un risc per a la seva vida i repercutir negativament en diferents àrees del seu funcionament personal, tant en la vida quotidiana com per desenvolupar activitats laborals o relacions socials.
Pel que fa a l’ESAC, es tracta d’equip multidisciplinari que inclou professionals de les especialitats de psiquiatria, treball social, infermeria, auxiliar d’infermeria i/o monitor, tot i que es preveu l’opció de sumar-hi professionals d’altres disciplines, com ara la psicologia clínica o la teràpia ocupacional, i fins i tot expacients dels serveis de salut mental.
Balanç del primer trimestre
Al llarg del primer trimestre de funcionament d’aquest programa, han estat atesos 23 pacients, que residien a les localitats següents: Alcúdia (4 pacientes), Búger (1), Can Picafort (2), Inca (5), Lloseta (1), Muro (1), Pollença (2), Port de Pollença (4), sa Pobla (3) i Selva (1). Pel que fa a les patologies que patien, hi destaquen l’esquizofrènia (17 casos), trastorn de la personalitat (1), trastorn delirant (1), trastorn delirant crònic (1), psicosi esquizofreniforme (1) i esquizofrènia / trastorn depressiu (1); a més, un encara està pendent de diagnòstic. Pel que fa als serveis que han derivat aquests pacients, la majoria han estat remesos per la Unitat de Salut Mental, per l’Hospital de Dia i pels Serveis Socials d’Alcúdia, Inca i Muro.
Finalment, cal indicar que, malgrat que faci poc temps que el programa està en funcionament, els professionals de l’ESAC valoren molt positivament les primeres dades que n’han obtengut, ja que la coordinació personal i directa amb els professionals dels serveis socials municipals està afavorint que persones que no havien estat diagnosticades —i, en conseqüència, no seguien cap tipus de tractament— i que estaven en risc d’exclusió social puguin rebre l’atenció que necessiten per mitjà d’aquest programa.
