La Gerència d'Atenció Primària de Mallorca (GAP Mallorca), en el seu afany per millorar la capacitat resolutiva dels metges de família i els pediatres d'atenció primària, va posar en marxa a finals del 2015 el Projecte per a la implementació de l'ús d'ecògrafs a Atenció Primària de Mallorca.

L'ecografia ha estat considerada una eina molt útil per al metge d'atenció primària (AP), ja que facilita una aproximació diagnòstica, de seguiment i terapèutica, a més d'una priorització de la derivació adreçada a l'especialista més adequat segons la patologia diagnosticada. 

La major rapidesa en el diagnòstic d'algunes patologies pot modificar l'evolució i fins i tot el pronòstic. Segons la indicació, és el pas previ o substitueix tècniques molt més cares, redueïx les molèsties al pacient (viatges per realitzar altres proves), evita l'ús de tècniques invasives i avança l'estudi pertinent pel especialista hospitalari amb la reducció consegüent de les llistes d'espera1-2. Com que es tracta d'una tècnica fàcilment manejable, dinàmica, d'accessibilitat immediata, innòcua i sense efectes secundaris per al pacient, posibilita la realització d'estudis comparatius, el seguiment i la detecció de complicacions3-4. Tot això converteix aquesta tècnica diagnòstica en idònia per a la pràctica diària al entorn laboral del Metge de Família.

En atenció primària quan es parla d'ecografia, fem referència al terme ecografia clínica (EC), la qual és diferent del que s'entén com a ecografia reglada 'de segon nivell'. El concepte d'EC serveix per expressar qualsevol context clínic en què el metge que atengui a un pacient utilitza els ultrasons per completar l'exploració, la qual està adreçada a resoldre el problema concret pel qual consulta, ja sigui de caràcter urgent, de diagnòstic, tractament o de seguiment5. Implementar l'ús de l'ecografia clínica a Atenció Primària (AP) comporta reptes importants per les característiques dels professionals de medicina de família, ja que es tracta d'una especialitat que aborda un camp extensíssim de la medicina i convertir els metges de família en experts, és un camí de llarg abast, permanent. Per exemple, la qualitat del diagnòstic ecogràfic depèn de la capacitació de l'operador, per la qual cosa s'ha de fer una formació adequada que en garanteixi l'ús amb criteris de seguretat i eficàcia. La concordança de les troballes ecogràfices patològiques en AP respecte les troballes dels radiòlegs, en estudis realitzats en atenció primària del nostre país, es mouen al voltant del 89%-93%, amb resultats similars tant en estudis nacionals com internacionals7-9. A l'estudi d'Esquerra i cols, la validesa per òrgans va ser alta i es va assolir una sensibilitat superior al 75% i una especificitat superior al 90%7. D'altra banda, la capacitat de resolució és alta, així García-Burriel i cols van observar que, en 163 de 177 estudis, el 92% va ser concloent amb el 37% de les exploracions sense malaltia, un 47% amb malaltia no rellevant i un 21% amb malaltia rellevant. Altres estudis apunten a una reducció del nombre de consultes externes, hospitalitzacions i visites a urgències de l'hospital10. Aquests mateixos autors descriuen que els costos mitjans i els costos globals per cada episodi d'ecografia eren menors en els casos realitzats en atenció primària, principalment a causa d'evitar contactes amb el hospital. 
.