PÍLDOR@S de abril 2026

 

  • Guia de pràctica clínica (GPC) sobre dislipèmia

  • Utilització d’antibiòtics en pautes cròniques

  • L’AEMPS adequa els formats d’antibiòtics per alinear-los amb les pautes clíniques habituals i evitar-ne l’ús inadequat

  • Riscs de la melatonina 

  • Motius freqüents de consulta en pediatria: estrenyiment i tos aguda

 

GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA                                                   

CADIME i Fisterra

       Guia de pràctica clínica (GPC) sobre dislipèmia

CADIME i Fisterra han publicat resums de la nova GPC 2026 sobre dislipèmia de l’American College of Cardiology i l’AmericanHeart Association. La dislipèmia és clau en la prevenció cardiovascular. L’abordatge en AP s’ha de basar en l’estratificació global del risc i la intensificació precoç del tractament quan estigui indicat. Es mantenen el c‑LDL i el colesterol no‑HDL com a principals objectius terapèutics, prioritzant també la reducció percentual del c‑LDL segons el nivell de risc. Les estatines són el tractament de primera línia , amb ezetimiba i PCSK9 en pacients de risc alt o molt alt que no assoleixen objectius. Es reforça la importància de mesurar Lp (a) almenys una vegada i considerar ApoB en pacients amb triglicèrids elevats o diabetis. L’abordatge ha de ser individualitzat, amb decisió compartida, sense oblidar que les intervencions en l’estil de vida són essencials i s’han d’iniciar de forma primerenca.

 

Blog-PROA    

Fármacos en el KM 0

       Utilització d’antibiòtics en pautes cròniques

Aquest bloc informa que la utilització crònica d’antibiòtics ha de ser excepcional i reservar-se a indicacions clíniques ben definides, després d’una valoració individualitzada del benefici-risc. Pot estar justificada en infeccions urinàries recurrents seleccionades després de fracàs de mesures no farmacològiques, en pacients amb MPOC exacerbada, bronquiectàsies o fibrosi química amb exacerbacions freqüents, i en pacients immunodeprimits per a profilaxi específica. Fora d’aquests escenaris, l’ús prolongat s’associa a resistències antimicrobianes, efectes adversos i alteració de la microbiota. Cal evitar les pautes indefinides en recepta electrònica i garantir una durada limitada, revisions periòdiques i monitorització activa. 

 

PROA

AEMPS

      L’AEMPS adequa els formats d’antibiòtics per alinear-los amb les pautes clíniques habituals i evitar-ne l’ús inadequat

L’AEMPS ha actualitzat els formats d’alguns antibiòtics per ajustar-los a les pautes posològiques i durades de tractament recomanades en la Guia terapèutica antimicrobiana de l’SNS. Aquesta mesura del PRAN implica la retirada progressiva de determinats envasos sobredimensionats i la incorporació de presentacions més adequades a la pràctica clínica habitual. L’objectiu és una millor adequació de prescripció ‑ tractament, amb menys generació de sobrants i reducció del risc d’ús inadequat. Els canvis, en vigor des del 29 d’abril del 2026, no afecten l’eficàcia ni la seguretat dels tractaments. Es tracta d’una mesura amb impacte positiu tant en la pràctica clínica com en la salut pública. La iniciativa reforça el paper del professional sanitari en l’ús prudent d’antibiòtics i la prevenció de resistències.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Butlletí de farmacovigilància de Catalunya

         Riscs de la melatonina 

La melatonina s’empra en l’abordatge dels trastorns del son, amb una eficàcia modesta i variable a l’insomni primari de l’adult i un possible benefici en situacions concretes com el jet-lag i els trastorns del ritme circadià. La seva regulació és heterogènia. A Espanya es considera medicament a dosi ≥2 mg, mentre que dosis menors es comercialitzen com a complements alimentaris amb menor control de qualitat. Encara que sol tolerar-se bé a curt termini, hi ha incerteses rellevants sobre la seva seguretat a llarg termini, especialment en població pediàtrica, embarassades i pacients amb comorbiditats. S’han descrit interaccions farmacològiques, efectes adversos neuropsiquiàtrics, cardiovasculars i immunològics, i un nombre creixent de notificacions de sospites de reaccions adverses. Per això, aquest butlletí en recomana un ús prudent, individualitzat i sota supervisió sanitària, evitant l’automedicació perllongada.

 

PEDIATRIA

INFAC

         Motius freqüents de consulta en pediatria: estrenyiment i tos aguda

El restrenyiment i la tos són símptomes molt freqüents a la consulta de pediatria d’atenció primària. Per diagnosticar el restrenyiment funcional es poden utilitzar els criteris ROMA IV. Pel que fa al tractament, l’algorisme planteja, en el cas d’impactació fecal, una desimpactació preferentment amb polietilenglicol (PEG) sense electròlits un màxim de 7 dies i, si no és efectiu, utilitzar laxants estimulants. Durant aquesta fase, la dieta ha de ser baixa en fibra. Si la desimpactació és eficaç, cal reintroduir la fibra fins a una quantitat igual a l’edat + 5-10g/dia, i incloure un programa d’entrenament de l’hàbit defecatori. El tractament de manteniment d’elecció és el PEG. No s’ha d’iniciar la reducció de dosis fins que no s’hagi regularitzat el ritme intestinal almenys un mes. La tos aguda és generalment autolimitada i es resol en 7-10 dies, per la qual cosa, en general, no es recomana el tractament farmacològic. És important en el diagnòstic diferencial descartar la presència de cos estrany, pneumònia, tos ferina, bronquièctasies... Es pot abordar amb mesures higiènicodietètiques, com administrar mel per millorar el descans nocturn, promoure la ingesta de líquids i evitar l’exposició al fum del tabac.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera