PÍLDOR@S de març 2026

 

  • Guia pràctica del maneig de la disfàgia en atenció primària

  • Vibegrón (Obgemsa®) per a la bufeta hiperactiva 

  • Clasificació AWaRE d’antibiòtics (OMS)

  • Fàrmacs i alteraciones del gust 

  • Infeccions del tracte respiratori superior en pediatria: actualització de la Guia PRAN

 

GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA                                                   

GAP Mallorca

       Guia pràctica del maneig de la disfàgia en atenció primària

Aquesta guia d’abordatge de la disfàgia en AP ofereix estratègies de detecció, una eina de cribratge (EAT-10) i un mètode d’exploració per a la valoració clínica de la deglució amb diferents textures (MECV-V). A continuació, ofereix tant recomanacions generals com sobre l’adaptació de la nutrició perquè la deglució es dugui a terme de manera segura. En la guia, es mostra un test per a líquids i un altre per a sòlids, útils per comprovar que les textures de cada aliment siguin correctes. Finalment, parla de les complicacions associades a fàrmacs, tant aquells que poden produir alteracions en la deglució (anticolinèrgics, benzodiazepines...), com de l’adaptació de la medicació al grau de disfàgia, amb un algoritme de decisió per a la prescripció. L’aplicació Deglufarm és una eina de suport que indica si el medicament és bioperillós, si es pot triturar i de quina manera i si és compatible amb espessidors, aliments i nutrició oral.

 

AVALUACIÓ DE MEDICAMENTS    

BITn- Navarra

       Vibegrón (Obgemsa®) per a la bufeta hiperactiva 

Vibegrón és un altre agonista del receptor adrenèrgic beta-3 indicat en el tractament simptomàtic de la síndrome de bufeta hiperactiva, com  mirabegró. La seva eficàcia davant la reducció de la freqüència urinària (una micció menys cada dos dies) i dels episodis d’incontinència d’urgència és de magnitud modesta i similar a la dels anticolinèrgics, però amb menys efectes antimuscarínics. Les seves reaccions adverses freqüents són: cefalea, nàusees, estrenyiment, diarrea i infeccions urinàries. Tot i que en els assajos clínics (EC) no va mostrar un efecte clínicament significatiu sobre la pressió arterial ni la freqüència cardíaca, per la seva menor experiència d’ús s’aconsella fer seguiment de la seguretat en aquest àmbit. No hi ha EC ben dissenyats respecte de mirabegró per establir diferències entre tots dos. Segons l‘informe de posicionament terapèutic de l’AEMPS, el seu lloc estaria al mateix nivell que els antimuscarínics (tolterodina, solifenacina i oxibutinina) o mirabegró, i a considerar si es prima evitar efectes anticolinèrgics i cardiovascularss. 

 

PROA

FarmaAP Madrid - PRAN

      Clasificació AWaRE d’antibiòtics (OMS)

La categorització d’antibiòtics AWaRE es va desenvolupar per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’ús, orientar la prescripció i reduir la resistència antimicrobiana. Classifica els antibiòtics en tres categories segons el seu potencial per induir i propagar resistències: Access (accés, de color verd), Watch (precaució, groc) i Reserve (reservar, vermell). Pretén reduir l’ús dels antibiòtics dels grups Watch i Reserve, i augmentar l’ús relatiu dels del grup Access quan escaigui. En la Guia antimicrobiana del SNS s’inclou la icona amb el color corresponent al costat de cada antibiòtic. Recentment, Espanya ha reclassificat dos antibiòtics: amoxicil·lina /àcid clavulànic passa de la categoria Access a la categoria Watch, mentre que fosfomicina oral passa de la Watch a l’Access. Aquesta decisió s’ha pres per adaptar les recomanacions internacionals a la realitat epidemiològica d’Espanya.

 

BUTLLETÍ d'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

Unidad de Farmacovigilancia del País Vasco

         Fàrmacs i alteraciones del gust 

Les alteracions del gust (disgèusia, hipogèusia i agèusia) són reaccions adverses (RAM) infranotificades per la seva aparent baixa rellevància, però amb alt impacte sobre l’estat nutricional i l’ànim dels pacients. Els quimioteràpics produeixen alteracions del gust en el 46-76 % de pacients. Les metal·loproteïnes de zinc del fluid salival són necessàries per mantenir els receptors del gust, per la qual cosa hi ha medicaments que poden produir agèusia o disgèusia per disminuir el zinc sèric o formar complexos amb ell (IECA, ARA-II, estatines, fibrats i al·lopurinol). La disgèusia per antimicrobians (betalactàmics, quinolones, macròlids, tetraciclines, etc.) podria ser conseqüència d’altres RAM com la candidiasi, la xerostomia (metronidazole) o la glossitis (doxiciclina). Terbinafina pot produir agèusia, amb algun cas persistent fins i tot després de retirar-la. Es recorda la importància de valorar el possible origen medicamentós d’aquests símptomes i de notificar en targeta groga.

 

PEDIATRIA - PROA

PRAN

         Infeccions del tracte respiratori superior en pediatria: actualització de la Guia PRAN 

L’actualització 2025 d’aquest apartat comença amb la faringoamigdalitis d’etiologia bacteriana, recordant que és poc freqüent i principalment causada per estreptococs betahemolítics. Per al seu diagnòstic, una puntuació ≥ 3 en els criteris de Centor-McIsaac no n’hi ha prou; en absència de símptomes virals s’ha de confirmar amb el test de diagnòstic ràpid. El tractament d’elecció és penicil·lina V/12 h durant 10 dies, com en l’escarlatina. La guia conté els apartats de laringitis aguda, refredat comú i grip, d’etiologia vírica i que s’han de resoldre sense antibiòtic. Pel que fa a l’otitis mitjana aguda (OMA), el 30-50 % són víriques i l’abordatge s’ha de fer en funció de l’edat. Com a novetat, s’amplia la franja d’edat per a la prescripció diferida en infants sense signes de gravetat ni otorrea a partir dels 6 mesos. La profilaxi en OMA de repetició no està indicada. Finalment, la guia també descriu l’abordatge de la sinusitis aguda bacteriana.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera