PÍLDOR@S de febrer 2026

 

  • Llista Prescrire 2026: medicaments amb relació benefici-risc desfavorable

  • Quan i com suspendre un antidepressiu ISRS en un pacient estable?

  • Nova indicació per a semaglutida (Kayshild): esteatohepatitis metabòlica (MASH)

  • Antibiòtics i neurotoxicitat

  • Nova actualització de capítol de la Guia ABE: vulvovaginitis

 

BLOGs                                                   

Fármacos en el km 0

       Llista Prescrire 2026: medicaments amb relació benefici-risc desfavorable

Aquesta entrada de blog, així com altres butlletins, analitza la recentment publicada Llista Prescrire 2026, que identifica 108 medicaments amb una relació benefici-risc desfavorable segons una avaluació independent i comparativa. El blog subratlla que molts d'ells no tenen eficàcia clínica rellevant davant alternatives més segures o presenten efectes adversos greus desproporcionats. S'esmenten exemples com el diclofenac pel seu perfil cardiovascular menys segur davant d'altres AINE; la domperidona per la seva associació amb arrítmies ventriculars, o la condroïtina, que no ha demostrat eficàcia clínica, i que pot provocar efectes adversos greus com reaccions d'hipersensibilitat. La llista organitza els fàrmacs per àrees terapèutiques (cardiologia, dermatologia, endocrinologia, reumatologia, neurologia, psiquiatria, entre d'altres) i emfatitza la necessitat de revisar-ne l’ús en consulta, prioritzar alternatives amb millor evidència i mantenir una prescripció prudent i basada en dades sòlides.

 

BLOGs    

El blog de Ricardo Ruiz de Adana Pérez

       Quan i com suspendre un antidepressiu ISRS en un pacient estable?

En pacients estables, la suspensió d'un ISRS s'ha de plantejar quan s'hagi assolit una remissió completa i sostinguda, després de complir la durada mínima recomanada (6–12 mesos en depressió més gran, 12 mesos en trastorns d'ansietat i ≥2 anys en episodis recurrents amb bona evolució), sempre descartant indicacions de tractament indefinit com ≥3 episodis greus, risc suïcida previ o comorbiditat psiquiàtrica major. La decisió exigeix valorar factors de recaiguda i el balanç risc/benefici, especialment si hi ha efectes adversos rellevants o preferència informada del pacient. La retirada s'ha de fer de manera gradual, reduint la dosi un 25–50 % cada 2–6 setmanes, ajustant la velocitat segons la tolerància i retrocedint si apareixen símptomes intensos; en fàrmacs de vida mitjana curta o en pacients amb discontinuació prèvia es recomana microtapering (descensos del 5–10 % cada 2–4 setmanes). Les estratègies s'han d'adaptar a l'ISRS concret (p. ex. la paroxetina requereix reduccions més lentes, mentre que la fluoxetina permet un ritme una mica més ràpid) i sempre integrar-se en un pla flexible, compartit amb el pacient i orientat a prevenir la síndrome de discontinuació.

 

NOTICIES FARMACOTERAPÈUTIQUES

EMA

      Nova indicació per a semaglutida (Kayshild): esteatohepatitis metabòlica (MASH)

La reunió del Comitè de Medicaments d'Ús Humà de l'EMA ha destacat l'aprovació de semaglutida (Kayshild) com a primer agonista GLP1 autoritzat per al tractament de la MASH (esteatohepatitis metabòlica) amb fibrosi F2–F3, cosa que obre una opció terapèutica rellevant per a un grup de pacients sense alternatives farmacològiques prèvies. Aquest fàrmac encara no està comercialitzat a Espanya. A més, es van incorporar noves dades clíniques també per a tirzepatida que mostren beneficis en insuficiència cardíaca amb fracció d'ejecció preservada associada a obesitat, tot i que sense ampliació formal d'indicació.

 

BUTLLETÍ d'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA

Unidad de Farmacovigilancia del País Vasco

         Antibiòtics i neurotoxicitat

Els antibiòtics poden causar toxicitat neurològica, un efecte rellevant en atenció primària, sobretot en persones amb edat avançada, insuficiència renal o tractaments concomitants que afecten el sistema nerviós central. Els betalactàmics són els més implicats, associats a encefalopatia, convulsions o alteracions de l'ECG; mentre que altres grups, com les fluoroquinolones, poden desencadenar alteracions de l'estat mental o els aminoglucòsids per la seva ototoxicitat. Identificar factors de risc i ajustar dosis ajuda a prevenir aquests efectes i a detectar precoçment símptomes compatibles amb neurotoxicitat. 

 

PEDIATRIA - PROA

AEPap

         Nova actualització de capítol de la Guia ABE: vulvovaginitis

Com a novetat principal, s'afegeixen les infeccions genitals per virus de l'herpes simple (VHS) incloent criteris de sospita i recomanacions diagnòstiques i terapèutiques. També s'actualitzen les indicacions d'estudis microbiològics, l'abordatge de vulvovaginitis específiques i les alternatives antibiòtiques segons al·lèrgies. Com a resum d'abordatge antibiòtic empíric de vulvovaginitis, els quadres inespecífics per flora mixta no requereixen antibiòtics i es manegen inicialment amb mesures higièniques, reservant amoxicil·lina/clavulànic si la simptomatologia persisteix. En les infeccions per Streptococcus pyogenes s'administra penicil·lina V o amoxicil·lina; la infecció per Shigella es tracta amb trimetoprim-sulfametoxazole; els oxiürs, amb mebendazole; Candida albicans, amb antifúngics orals o vaginals; la vaginosi bacteriana, amb metronidazole, i Trichomonas vaginalis, amb metronidazole o tinidazole. En el cas d'infecció genital per virus herpes simple, el tractament d'elecció és aciclovir.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera