PÍLDOR@S de febrer 2026
-
Llista Prescrire 2026: medicaments amb relació benefici-risc desfavorable
-
Quan i com suspendre un antidepressiu ISRS en un pacient estable?
-
Nova indicació per a semaglutida (Kayshild): esteatohepatitis metabòlica (MASH)
-
Antibiòtics i neurotoxicitat
- Nova actualització de capítol de la Guia ABE: vulvovaginitis
BLOGs
Fármacos en el km 0
Llista Prescrire 2026: medicaments amb relació benefici-risc desfavorable
Aquesta entrada de blog, així com altres butlletins, analitza la recentment publicada Llista Prescrire 2026, que identifica 108 medicaments amb una relació benefici-risc desfavorable segons una avaluació independent i comparativa. El blog subratlla que molts d'ells no tenen eficàcia clínica rellevant davant alternatives més segures o presenten efectes adversos greus desproporcionats. S'esmenten exemples com el diclofenac pel seu perfil cardiovascular menys segur davant d'altres AINE; la domperidona per la seva associació amb arrítmies ventriculars, o la condroïtina, que no ha demostrat eficàcia clínica, i que pot provocar efectes adversos greus com reaccions d'hipersensibilitat. La llista organitza els fàrmacs per àrees terapèutiques (cardiologia, dermatologia, endocrinologia, reumatologia, neurologia, psiquiatria, entre d'altres) i emfatitza la necessitat de revisar-ne l’ús en consulta, prioritzar alternatives amb millor evidència i mantenir una prescripció prudent i basada en dades sòlides.
BLOGs
El blog de Ricardo Ruiz de Adana Pérez
Quan i com suspendre un antidepressiu ISRS en un pacient estable?
En pacients estables, la suspensió d'un ISRS s'ha de plantejar quan s'hagi assolit una remissió completa i sostinguda, després de complir la durada mínima recomanada (6–12 mesos en depressió més gran, 12 mesos en trastorns d'ansietat i ≥2 anys en episodis recurrents amb bona evolució), sempre descartant indicacions de tractament indefinit com ≥3 episodis greus, risc suïcida previ o comorbiditat psiquiàtrica major. La decisió exigeix valorar factors de recaiguda i el balanç risc/benefici, especialment si hi ha efectes adversos rellevants o preferència informada del pacient. La retirada s'ha de fer de manera gradual, reduint la dosi un 25–50 % cada 2–6 setmanes, ajustant la velocitat segons la tolerància i retrocedint si apareixen símptomes intensos; en fàrmacs de vida mitjana curta o en pacients amb discontinuació prèvia es recomana microtapering (descensos del 5–10 % cada 2–4 setmanes). Les estratègies s'han d'adaptar a l'ISRS concret (p. ex. la paroxetina requereix reduccions més lentes, mentre que la fluoxetina permet un ritme una mica més ràpid) i sempre integrar-se en un pla flexible, compartit amb el pacient i orientat a prevenir la síndrome de discontinuació.
NOTICIES FARMACOTERAPÈUTIQUES
EMA
Nova indicació per a semaglutida (Kayshild): esteatohepatitis metabòlica (MASH)
La reunió del Comitè de Medicaments d'Ús Humà de l'EMA ha destacat l'aprovació de semaglutida (Kayshild) com a primer agonista GLP1 autoritzat per al tractament de la MASH (esteatohepatitis metabòlica) amb fibrosi F2–F3, cosa que obre una opció terapèutica rellevant per a un grup de pacients sense alternatives farmacològiques prèvies. Aquest fàrmac encara no està comercialitzat a Espanya. A més, es van incorporar noves dades clíniques també per a tirzepatida que mostren beneficis en insuficiència cardíaca amb fracció d'ejecció preservada associada a obesitat, tot i que sense ampliació formal d'indicació.
BUTLLETÍ d'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA
Unidad de Farmacovigilancia del País Vasco
Els antibiòtics poden causar toxicitat neurològica, un efecte rellevant en atenció primària, sobretot en persones amb edat avançada, insuficiència renal o tractaments concomitants que afecten el sistema nerviós central. Els betalactàmics són els més implicats, associats a encefalopatia, convulsions o alteracions de l'ECG; mentre que altres grups, com les fluoroquinolones, poden desencadenar alteracions de l'estat mental o els aminoglucòsids per la seva ototoxicitat. Identificar factors de risc i ajustar dosis ajuda a prevenir aquests efectes i a detectar precoçment símptomes compatibles amb neurotoxicitat.
PEDIATRIA - PROA
AEPap
Nova actualització de capítol de la Guia ABE: vulvovaginitis
Com a novetat principal, s'afegeixen les infeccions genitals per virus de l'herpes simple (VHS) incloent criteris de sospita i recomanacions diagnòstiques i terapèutiques. També s'actualitzen les indicacions d'estudis microbiològics, l'abordatge de vulvovaginitis específiques i les alternatives antibiòtiques segons al·lèrgies. Com a resum d'abordatge antibiòtic empíric de vulvovaginitis, els quadres inespecífics per flora mixta no requereixen antibiòtics i es manegen inicialment amb mesures higièniques, reservant amoxicil·lina/clavulànic si la simptomatologia persisteix. En les infeccions per Streptococcus pyogenes s'administra penicil·lina V o amoxicil·lina; la infecció per Shigella es tracta amb trimetoprim-sulfametoxazole; els oxiürs, amb mebendazole; Candida albicans, amb antifúngics orals o vaginals; la vaginosi bacteriana, amb metronidazole, i Trichomonas vaginalis, amb metronidazole o tinidazole. En el cas d'infecció genital per virus herpes simple, el tractament d'elecció és aciclovir.
Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera


RSS