PÍLDOR@S de juny 2025

 

  • Tractament de l'insomni en ancians

  • Més enllà de les estatines. evidències d'altres hipolipemiants en pacients amb malaltia cardiovascular ateroescleròtica

  • Deprescripció en ancians

  • Risc de neuropatia òptica isquèmica en pacients tractats amb semaglutida

  • Salbutamol per tractar les exacerbacions asmàtiques lleus en infants. Tres no és millor que un

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA                                                      

INFAC

       Tractament de l'insomni en ancians

L‘Insomni en ancians pot estar relacionat amb canvis fisiològics en l’arquitectura del son, com ara l’augment en el temps de latència, els desvetllaments nocturns i la reducció del son total. L’abordatge s’ha d’iniciar amb mesures generals i no farmacològiques; la teràpia cognitivoconductual és el tractament més eficaç a llarg termini. L’eficàcia dels tractaments farmacològics és limitada i els riscs que té, com ara caigudes o deteriorament cognitiu, en desaconsellen l’ús prolongat. La prescripció de trazodona, tot i que habitual, no té una evidència científica sòlida en aquest context i pot augmentar el risc de patir esdeveniments adversos. Es recomana informar pacients i cuidadors sobre els efectes adversos, la durada limitada del tractament i les pautes de retirada. És fonamental revisar periòdicament les prescripcions cròniques d’hipnosedants i valorar la desprescripció gradual, respectant les necessitats i les preferències del pacient.

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ TERAPÈUTICA    

BIT

       Més enllà de les estatines: evidències d'altres hipolipemiants en pacients amb malaltia cardiovascular ateroescleròtica

Tot i que els hipolipemiants com la ezetimiba, els inhibidors de PCSK9 (evolocumab, alirocumab, inclisiran) i l’àcid bempedoic aconsegueixen reduir significativament el colesterol LDL en pacients amb malaltia cardiovascular ateroescleròtica que no assoleixen els objectius amb les estatines, l’evidència científica disponible no demostra una relació clara entre aquesta reducció i una disminució de la mortalitat general o cardiovascular. Només l’alirocumab ha demostrat un benefici modest pel que fa a la mortalitat general, i les reduccions en esdeveniments cardiovasculars es limiten a infarts i ictus no mortals. L’ezetimiba, l’evolocumab i l’alirocumab tenen un perfil de seguretat acceptable, mentre que l’inclisiran i l’àcid bempedoic provoquen més incertesa. Atès l’alt nombre necessari que cal tractar (NNT) i el limitat impacte clínic, es recomana prioritzar els fàrmacs amb eficàcia demostrada en esdeveniments durs i valorar críticament l’ús de teràpies costoses amb beneficis incerts, especialment en poblacions subrepresentades, com la de les dones.

 

REVISTES

AMF-Accés Bibliosalut

       Deprescripció en ancians

La desprescripció és un procés clínic clau per millorar la salut dels ancians, que freqüentment presenten polifarmàcia (cinc o més fàrmacs) i pluripatologia (dues o més malalties cròniques complexes). Consisteix a revisar i ajustar la medicació amb l’objectiu de reduir riscs, evitar tractaments innecessaris i millorar la qualitat de vida i la funcionalitat del pacient. Es fonamenta en una sòlida base d’evidència científica que dona suport a la seguretat i l’eficàcia, i destaquen beneficis com ara la reducció de caigudes, de l’ús inadequat de medicaments i, en alguns casos, de la mortalitat. El procés de desprescripció ha de ser individualitzat, dinàmic i compartit entre professionals sanitaris, pacients i cuidadors, especialment en l’àmbit de l’atenció primària. L’article proporciona recursos clau i eines útils per detectar prescripcions inapropiades, com els criteris STOPP/START, Beers o LESS-CHRON, que fan possible identificar fàrmacs que es podrien retirar depenent de la situació clínica del pacient. A més, es descriuen passos concrets per dur a terme la desprescripció, com ara la revisió detallada de la medicació, la identificació de fàrmacs potencialment prescindibles, l’establiment de l’ordre de retirada i el seguiment clínic posterior.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Alerta AEMPS

         Risc de neuropatia òptica isquèmica en pacients tractats amb semaglutida

L’AEMPS informa que s’ha confirmat el risc de neuropatia òptica isquèmica anterior no arterítica (NOIANA) en pacients tractats amb semaglutida, tot i que es tracta d’una reacció molt infreqüent. No s’ha establert l’interval de temps en què es pot desenvolupar aquesta reacció des de l’inici del tractament. En cas de pèrdua sobtada de la visió, cal fer un examen oftalmològic i, si es confirma el diagnòstic de NOIANA, es recomana interrompre el tractament. S’aconsella informar els pacients sobre aquest risc. S’actualitzarà la fitxa tècnica una vegada que hagi finalitzat l’avaluació europea.

 

PEDIATRIA

evidències en pediatria 

         Salbutamol per tractar les exacerbacions asmàtiques lleus en infants. Tres no és millor que un

En infants amb exacerbacions asmàtiques lleus o moderades que presenten una bona resposta inicial a una dosi de salbutamol inhalat amb cambra espaiadora (millora després d’una dosi inicial de SABA de FEV1 ≥ 12 %), no s’ha demostrat un benefici funcional addicional en administrar dosis successives al cap de 15 i 30 minuts. Aquesta troballa suggereix que, en aquests casos, una sola dosi pot ser suficient, cosa que podria implicar una reducció en l’ús de broncodilatadors, estades més breus als dispositius d’urgències i cost sanitari més baix. La GEMA 5.5, basant-se en l’evidència aportada per aquest estudi, destaca que és recomanable valorar l’efecte del salbutamol després de la primera administració en les crisis asmàtiques lleus o moderades, perquè en molts casos no s’obté un benefici addicional amb dosis repetides.

  

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera