PÍLDOR@S de març 2025

 

  • Abordatge dels símptomes psicològics i conductuals (SPCD) de la demència

  • Tractament de l'artrosi de genoll: mites, veritats i actualització EULAR

  • Sarna: recomanacions per la seva prevenció i tractament

  • Protegir la funció renal: quins fàrmacs hem de vigilar?

  • Tuberculosis (TB)

BUTLLETÍ INFORMACIÓ TERAPÈUTICA  

INFAC 

Abordatge dels símptomes psicològics i conductuals (SPCD) de la demència

Els SPCD són signes i símptomes d’alteració de la percepció, del pensament, de l’ànim o de les conductes i poden ser la manifestació d’un malestar a causa d’una necessitat no coberta (dolor, soledat, etc.) que el pacient no pot expressar d’una altra manera. És fonamental identificar els factors desencadenants per evitar-los. Les recomanacions actuals proposen un abordatge centrat en la persona. Recomanen mesures no farmacològiques de primera línia i mantenir-les a llarg termini. Els antipsicòtics no han demostrat ser més eficaços que les mesures no farmacològiques, la seva eficàcia és modesta en l’alleujament de l’agitació i agressió a curt termini i el seu ús en demència s’ha associat amb augment del risc d’ictus, mortalitat, caigudes i fractures i pneumònia. El seu benefici a llarg termini (>3 mesos) no està clar. Atès el seu balanç benefici-risc desfavorable, s’ha d’emprar només en situacions greus (que posin en risc als pacients i/o els qui els envolten), per temps limitat. L’evidència actual recolza la seva deprescripció, ja que no s’ha observat reaparició dels símptomes després de la seva retirada gradual.

BLOG

Blog Guia Terapèutica SEMFyC 

Tractament de l’artrosi de genoll: mites, veritats i actualització EULAR

Entrada que revisa alguns mites i veritats del tractament de l‘artrosi de genoll. L’abordatge ha evolucionat i se segueix allunyant de l’ enfocament exclusivament farmacològic. L’evidència recolza l’exercici físic com a pedra angular del tractament, amb beneficis en la reducció del dolor i millora funcional. La personalització de la intervenció, la supervisió de l’exercici i l’abordatge integral del pacient són claus per aconseguir adherència i eficàcia a llarg termini. Els fàrmacs tenen el seu lloc en el tractament del dolor agut però el seu paper hauria de ser complementari. L’exercici físic adaptat és la millor eina per millorar la mobilitat i reduir el dolor a llarg termini, fins i tot més que els analgèsics. Perdre pes, emprar bastons i aprendre a distribuir l’activitat al llarg del dia poden marcar una gran diferència. No es tracta de fer canvis dràstics d’un dia per l’altre, sinó de fer petites passes constants que, amb el temps, duran a un major benestar.

PROA

INFARMA 

Sarna: recomanacions per a la seva prevenció i tractament

El diagnòstic de la sarna és clínic (picor intens), però la detecció de solcs d’àcars és patognomònica. Recomanen tractar de manera simultània tots els convivents i parelles sexuals de les 8 setmanes prèvies a l’inici de símptomes i, per evitar el fracàs terapèutic, mantenir sincronia dels tractaments no farmacològics i farmacològics. Per a l’abordatge empíric, inclou les recomanacions de la Guia Terapèutica Antimicrobiana SNS:

      1. Tractament d’elecció: permetrina tòpica 5 % (segura en infants >2 mesos, embaràs i lactància)
      2. Alternative:, ivermectina oral i malation tòpic 0,5 %.

A més, hi ha FM de vaselina ensucrada 6-10 %, que compten amb menor evidència, però podrien ser una opció si hi ha resistències al tractament o per a nadons <2 mesos. Abans de valorar resistència s’ha de descartar que el fracàs o reinfestació sigui per una aplicació ineficaç de les mesures preventives i recordar que la pruïja pot persistir 1-2 setmanes després de la curació sense que signifiqui fracàs terapèutic.

FARMACOVIGILÀNCIA

FÀRMACS Km 0

Protegir la funció renal: quins fàrmacs hem de vigilar?

S’aborda la seguretat en l’ús de medicaments en malaltia renal crònica (MRC) i la importància de revisar la medicació en aquests pacients (guia KDIGO 2024). Se centren en dos aspectes: 1.- evitar l’ús de fàrmacs nefrotòxics i 2-la necessitat d’ajustar la pauta posològica de fàrmacs en MRC.

Els fàrmacs nefrotòxics poden accelerar el deteriorament de la funció renal o induir insuficiència renal aguda (IRA). Segons una anàlisi de la base de dades de farmacovigilància francesa, els més freqüentment implicats en IRA són: antibiòtics (29,5 %), diurètics (18,5 %), fàrmacs sobre el sistema renina-angiotensina (16,3 %), antineoplàsics (10,2 %) i AINE (5,4 %). Recomanen evitar la seva prescripció, especialment en estadis avançats d’MRC, evitar associar altres nefrotòxics, monitorar la funció renal, ajustar dosis segons filtrat glomerular, limitar la durada del tractament, i vigilar situacions clíniques que augmenten el risc (hiperpotasèmia o deshidratació). Com a recomanació de "no fer", indiquen no prescriure AINE, ni fibrats crònics, ni emprar laxants amb fòsfor per preparar endoscòpies.

PEDIATRIA

Guia ABE-AEPac

Tuberculosi (TB)

Revisió de l’epidemiologia, clínica, diagnòstic i tractament de la TB en pediatria. Malaltia que en l’infant es considera un esdeveniment sentinella que indica transmissió recent en una comunitat des d’un adult. No tots els exposats desenvolupen malaltia, però l’índex és més elevada a menor edat. A més, a menor edat, major risc de desenvolupar TB extrapulmonar i formes disseminades. Si no es tracten, els infants infectats representen el reservori de la malaltia futura. Tots els infants en contacte amb un cas de TB han de ser estudiats i classificats en exposats, infectats o malalts. Els exposats no infectats <5 anys o immunodeprimits han de rebre profilaxi amb isoniazida (8-12 setmanes). Els majors de 5 anys immunocompetents no precisen profilaxi. Per tractar la infecció hi ha diverses opcions: 

      • isoniazida + rifampicina 3 mesos
      • rifampicina 4 mesos
      • isoniazida (Dmax/dia 300 mg) 6 mesos (prolongable a 9 mesos si hi ha mal compliment, immunodeprimits o malalties cròniques).

Recomanen individualitzar i donar preferència a les pautes curtes per afavorir l’adherència.

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera