PÍLDOR@S de desembre 2024

 

  • Guia de pràctica clínica: tractament del trastorn d'ansietat generalizada en atenció primaria

  • Lumbàlgia

  • Deprescripció dels fàrmacs específics per a la malatia d'Alzheimer

  • Teràpia hormonal substitutiva i risc de malaltia cardiovascular

  • Recomanacions per a l'ús segur dels medicaments d'alt risc en pediatria

GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA  

GuíaSalud

Guia de pràctica clínica: tractament del trastorn d'ansietat generalitzada en atenció primària

Actualització de la guia de pràctica Clínica (GPC) que aborda el diagnòstic i el tractament del trastorn d’ansietat generalitzada (TAG) en atenció primària. Proporciona recomanacions actualitzades i basades en la millor evidència disponible. Es recomana: fer avaluació integral del pacient per mitjà d’entrevista clínica i escales validades; identificar la gravetat, factors precipitants, comorbiditats, funcionalitat i context social; fomentar canvis en l’estil de vida i educació per fomentar l’automaneig. El tractament de primera línia és la teràpia cognitivoconductual. En TAG de gravetat moderada que no millora després de la intervenció educativa recomanen l’ús preferent d’ISRS començant amb dosis baixes, valorant-ne l’increment gradual. Si ISRS és efectiu, però no es tolera, es recomana canviar a un altre ISRS (llevat de reaccions adverses greus o de classe). Els IRSN (venlafaxina d’alliberament perllongat i duloxetina ) són alternatives als ISRS. Les benzodiazepines s’han de restringir a ús a curt termini en crisis agudes i pregabalina o quetiapina s’han de considerar en casos específics. No es recomana l’ús d’ agomelatina, vortioxetina, buspirona i opipramol. S’hi inclou material informatiu per als pacients amb informació sobre diagnòstic i tractament del TAG, consells sobre com manejar-lo en el dia a dia i recursos útils d’internet. 

  

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ FARMACOTERAPÈUTICA

INFAC

Lumbàlgia

La lumbàlgia és la primera causa de discapacitat en l’àmbit mundial i és un dels motius més comuns de consulta en atenció primària. Segons la durada dels símptomes es classifica en: aguda (< 4 setmanes), subaguda (4 a 12 setmanes) i persistent (> 12 setmanes). Aquest butlletí revisa l’evidència disponible sobre l’eficàcia de diferents intervencions en l’abordatge de les lumbàlgies, ressaltant la bretxa que hi ha entre les recomanacions basades en l’evidència i la pràctica clínica, amb un ús limitat d’intervencions d’alt valor i un ús excessiu de les de baix valor com: proves d’imatge, repòs, medicaments opioides o gabapentinoides, o cirurgia. Les recomanacions de 1a línia són educació i mesures no farmacològiques, i es reserva el tractament farmacològic per a casos en què aquestes siguin insuficients. Els AINE (primera opció de tractament farmacològic) són lleugerament més eficaços que placebo per reduir el dolor a curt termini i la discapacitat en lumbàlgia aguda, però la magnitud de l’efecte és petita i probablement no clínicament rellevant. El paracetamol no ha demostrat beneficis vs placebo. L’evidència no recolza l’ús d’opioides, inclòs tramadol, ni de gabapentinoides.

 

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ FARMACOTERAPÈUTICA

SESCAM

Deprescripció dels fàrmacs específics per a la malaltia d'Alzheimer 

Les demències, especialment la malaltia d’Alzheimer (EA), són un dels problemes principals de salut pública del nostre temps. Els inhibidors de l’enzim acetilcolinesterasa (IACES) i la memantina són els fàrmacs principals per al tractament d’aquesta malaltia. Tot i que no hi ha prou evidència per recomanar-los en totes les fases, sovint es mantenen de forma indefinida, sense fer una reavaluació periòdica del benefici clínic per al pacient. Això implica l’exposició a efectes adversos i interaccions, i costos per al sistema sanitari. En aquest butlletí es revisen les recomanacions actuals sobre el maneig d’aquests fàrmacs i les situacions en què des de qualsevol dels nivells assistencials es pot valorar la retirada d’aquests tractaments i com fer-la.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Revista BMJ (en anglès)

Teràpia hormonal substitutiva i risc de malaltia cardiovascular

Estudi publicat a la revista BMJ que analitza l’efecte de la teràpia hormonal substitutiva (THS) sobre el risc de malalties cardiovasculars (CV). L’estudi inclou una gran cohort de dones entre 50 i 58 anys (n=919.614) procedents del registre suec entre el 2007 i el 2020. Exclouen dones amb antecedents de malaltia CV o càncer. En comparar el grup de dones en tractament amb THS amb les que no van rebre aquest tractament, l’ús de tibolona es va associar amb un risc més gran d’esdeveniments trombòtics arterials, incloent cardiopatia isquèmica, infart de miocardi i infart cerebral, però no tromboembolisme venós (TEV ). La teràpia oral combinada (estrogen + progestagen) contínua, es va associar amb més risc de cardiopatia isquèmica (HR 1.21, IC95 % 1.00-1.46) i TEV (HR 1.61, IC95 % 1.35-1.92). També van presentar més risc de TEV, la teràpia seqüencial (HR 2.00, IC95 % 1.61-2.49) i la teràpia només amb estrogen (HR 1.57, IC95 % 1.02-2.44).

 

PEDIATRIA

AEPED; MSC-ISMP

Recomanacions per a l'us segur dels medicaments d'alt risc en pediatria

Document del Ministeri sobre l’ús segur dels medicaments d’alt risc en pediatria. Els medicaments d’alt risc són aquells que tenen una probabilitat molt elevada de causar danys greus o fins i tot mortals quan es produeix un error en la seva utilització. En aquest document s’han adaptat i complementat les recomanacions generals anteriors a la població pediàtrica, per estandarditzar els medicaments sobre els quals prioritzar les activitats, facilitar la posada en marxa de programes de prevenció d’errors en aquests pacients a cada centre, i promoure pràctiques segures amb aquests medicaments.

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera