PÍLDOR@S de novembre 2024

 

  • Diagnòstic i tractament de les infeccions de transmissió sexual en adults, nens i adolescents

  • Recomanacions clau per a l'abordatge racional d'infeccions en ancians

  • Risc de dependència, abús i sobredosi per fentanil

  • Inhibidors de la bomba de protó i prevenció de la gastropatia

  • Lactància i medicaments

PROA - GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA  

Ministeri de Sanitat - SEIMC

Diagnòstic i tractament de les infeccions de transmissió sexual en adults, nens i adolescents

Aquest document de consens de 2024 s’ha impulsat per la col·laboració entre el Ministeri de Sanitat i la SEIMC, i és el fruit de la col·laboració de diverses societats científiques (SEIP, semFYC, SEMES, GEITS, GESIDA, etc.), infermeria i professionals comunitaris, la qual cosa garanteix un enfocament multidisciplinari basat en les millors pràctiques. Per això, aspira a convertir-se en el document de referència nacional per a l’abordatge de les infeccions de transmissió sexual (ITS) en la nostra població. La seva elevada morbiditat i la possibilitat de generar seqüeles a mitjà i llarg termini consumeixen importants recursos sanitaris i humans, situant les ITS entre les deu principals causes de consulta pels seus elevats costos socioeconòmics. Entre les novetats: a cada capítol s’hi inclouen els procediments microbiològics, es prioritza l’enfocament etiològic sobre el sindròmic (quan és possible) i s’integren la perspectiva pediàtrica o de les gestants.

  

PROA

semFYC

Recomanacions clau per a l'abordatge racional d'infeccions en ancians

"La immunosenescència no justifica la prescripció preventiva d’antibiòtics en ancians davant del risc de complicacions de processos vírics". El document aborda la necessitat de prevenir l’ús inadequat d’antibiòtics (ATB) per reduir les resistències, millorar els resultats clínics i protegir la salut d’aquesta població. L’ús indiscriminat dels ATB d’ampli espectre planteja riscs seriosos per a la salut pública. Les infeccions més grans solen presentar-se amb manifestacions atípiques i sovint s’inicia el tractament de manera intuïtiva, per la qual cosa emfatitzen la necessitat d’un diagnòstic rigorós abans de recórrer a ATB. Recordeu l’ús de les pautes curtes. Hi ha tres situacions d’especial atenció: 1- en bronquitis aguda no fer servir ATB excepte si hi ha complicacions bacterianes; 2- en bacteriúria asimptomàtica sense sonda urinària resulta innecessari l’ATB, així com el seu ús profilàctic en canvis de sonda sense infecció; i 3- en úlceres per pressió cal limitar els ATB a signes clars d’infecció sistèmica; si només hi ha colonització, cures locals (neteja, desbridament…). Es detallen els ATB per tenir més precaució per temes de seguretat, i es donen 10 recomanacions clau amb justificació basada en l’evidència.

 

FARMACOVIGILÀNCIA

Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya

Risc de dependència, abús i sobredosi per fentanil

En els darrers 20 anys la prescripció de fentanil i altres opioides, més potents que la morfina, no ha parat de créixer. Tot i que les indicacions estan ben establertes, hi ha dades que mostren que el fentanil s’empra en situacions i en durades de tractament sense relació benefici/risc acceptable (ex. tractament del dolor crònic no oncològic, en períodes prolongats, malgrat que no hi ha consens sobre la seva efectivitat i seguretat a llarg termini). Aquest ús i la prescripció conjunta amb fàrmacs actius sobre l’SNC (benzodiazepines, antidepressius, antipsicòtics, gabapentinoides…) augmenten el risc d’efectes adversos greus. Es recorda la necessitat de notificar les sospites d’aquest tipus de reaccions adverses, incloent-ne la dependència, les conductes d’abús i la sobredosi.

 

ALTRES PÍNDOLES

ESSENCIAL

Inhibidors de la bomba de protó i prevenció de la gastropatia.

L’ús d’IBP per a la prevenció de gastropatia causada per medicaments no té benefici demostrat en persones sense risc augmentat de sagnat gastrointestinal (GI). Per contra, pot contribuir a la polimedicació i provocar efectes adversos greus: fractures, danys renals, augment de risc d’infeccions entèriques i pulmonars, etc. En AP de Catalunya el 48,7 % de les persones que van rebre un IBP no tenien indicació justificada de gastroprotecció. L’IBP està indicat amb els AINE si hi ha antecedents d’úlcera, hemorràgia GI, perforació gastroduodenal o edat > 65 anys. També si l’AINE es pren amb altres gastrolesius: corticoides, anticoagulants, antiagregants o ISRS. Si es prenen antiagregants, està justificada la profilaxi amb IBP si hi ha història prèvia d’úlcera, ús conjunt amb anticoagulants o amb AINE, o si es compleixen ≥ 2 dels criteris següents: > 65 anys, ús amb corticoides, símptomes de dispèpsia o RGE. A la doble antiagregació si hi ha ≥ 2 factors que augmentin el risc de sagnat: > 65 anys, dispèpsia, RGE, H. pylori o ús crònic d’alcohol. No hi ha evidència concloent per als anticoagulants sense altres factors de risc. És molt útil aquest resum amb les indicacions i estratègies de deprescripció .

 

PEDIATRIA

INFAC

Lactància i medicaments

Els beneficis de la lactància materna estan ben documentats. És freqüent que durant aquest període les dones es trobin amb la necessitat de prendre algun medicament. Tot i que la majoria es poden prendre de manera segura, hi ha riscs potencials de toxicitat infantil ja que gairebé tots, en major o menor mesura, s’excreten a la llet materna. Aquest butlletí intenta valorar el risc que presenten els fàrmacs més emprats en atenció primària, amb l’objectiu d’oferir recomanacions sobre l’ús de medicaments durant la lactància. S’hi ofereixen recomanacions generals i recomanacions específiques agrupades pels diferents grups farmacològics. També enllaços a bases de dades de consulta sobre medicaments en lactància.

 

Les PÍLDOR@S informatives són butlletins elaborats per la Comissió d'ús Racional del Medicament (CURM) de l'Àrea de Salut Eivissa-Formentera