Cuidar la salut

Les vostres decisions són importants per a la vostra salut

Com puc gestionar les emocions durant el confinament decretat a causa de la crisi sanitària de la COVID-19?

És normal sentir-se trist, estressat, confús, amb por o fins i tot enfadat durant el període de confinament durant l’estat d’alarma decretat a causa de la COVID-19.

 

Impacte emocional per la COVID-19

L’expansió de la COVID-19 ha suposat una situació de crisi global arreu del món.

Les nostres vides han canviat de sobte, i l’impacte és diferent segons les circumstàncies de cada persona.

És normal sentir emocions intenses, com ara por, tristesa, empipament i sentiments de vulnerabilitat i falta de control.

Recordau que el que sentiu és producte de les circumstàncies que estam vivint.

Les emocions poden variar al llarg dels dies i les setmanes, i en cada fase d’aquest període poden ser emocions fortes, d’acord amb les circumstàncies.

Aprendre de la crisi que estam vivint i afrontar la situació no és fàcil, però la manera com responguem individualment i com a societat serà determinant per superar aquesta etapa de la millor manera possible.

Això acabarà i serem més forts

Estratègies que poden ajudar-vos a CENTRAR l’energia en allò podeu fer:

Reconegueu les vostres emocions

  • Identificau les vostres emocions i intentau no alimentar-les ni deixar-vos-hi endur.

  • Compartir-les amb persones properes pot alleujar-vos.

  • La respiració i la relaxació faciliten que dirigiu l’atenció a allò essencial.

Cuidau-vos

  • Manteniu les rutines d’higiene, alimentació i son.

  • Intentau afegir moments d’activitat física.

Desconnectau

  • Evitau sobreexposar-vos a la informació sobre la COVID-19.

  • Procurau parlar d’altres temes i intentau fer coses que us agradin i us serveixin per complir els vostres objectius.

Enfocau l’energia i generau una rutina

Parau atenció a allò que SÍ que podeu fer:

  • Complir les mesures decretades durant l’estat d’alarma.
  • Elaborar un horari amb allò que vulgueu fer cada dia i intentar mantenir-lo.

Centrau-vos en allò que podeu fer

  • Intentau afegir a la rutina moments d’oci i fomentau la pròpia creativitat.

  • Ajudau les persones que us envolten i us necessiten.

  • Centrau-vos en objectius que pugueu complir i perseverau-hi.

Manteniu el contacte social

  • Amb familiars i amistats per mitjà del telèfon i de videotelefonades.
  • Cuidau-vos cuidant els altres.

Els professionals de la salut mental us donen indicacions que us poden ajudar

Tinc més de 65 anys i tinc por al coronavirus... Què puc fer?

M'angoixa no poder sortir de casa.... Què puc fer?

És normal que quan anam a comprar o a tirar els fems siguem més distants amb la gent?

  • Hi ha la possibilitat que plantegin una pregunta molt temuda: «Jo moriré? Tu moriràs?»

    «No, estimat, això és com quan tots a la teva classe vàreu agafar la varicel·la, que us vàreu posar malaltons però no va passar res. Pot ser que ens posem malaltons i serà com un refredat fort, però de moment estam bé: ens rentam les mans, no sortim i feim tot allò que ens diuen. En principi no ens hauríem de posar malalts. Estam sans i ens cuidam, i per això no ens passarà res.»

  • Si en escoltar les notícies demanen «El padrí pot morir?»

    «Sí, les persones majors no tenen tantes defenses com els joves o els infants. Han viscut molt i el seu cos està més cansat, per això els afecta més. Esperem que no sigui així, però si el padrí es posa malalt potser no el podran ajudar.»

  • En el cas que un familiar nostre es posi malalt, perquè no podreu anar a visitar-lo ni donar-li mostres d’afecte, com ara besades o abraçades:

    «No, estimadeta, no el podem veure, no hi deixen passar ningú. Ja t’he explicat que aquesta malaltia contagia molta de gent. I si ens en contagiam, encara que no ens afecti sí que podem fer que altres persones (veïnats o amics) es posin malaltes just per tocar els botons de l’ascensor, la porta…. Per això no podem visitar-lo. Potser podem escriure-li una carta o enviar-li un missatge. I, si ha agafat el mòbil, podem fer-li una videotelefonada perquè sàpiga que l’estimam.»

  • Si un membre de la família —per exemple, una padrina— mor a causa d’aquesta malaltia:

    «Filla, la padrina és morta. El coronavirus ha fet que els pulmons no li puguin funcionar, perquè ja estaven gastats… i ha mort. Ella sabia que l’estimàvem molt; si vols podem fer un cartell amb un dibuix ben guapo per a ella.»


    Altres idees per fer amb els infants:

    • Menjar un plat especial que preparareu en honor de la padrina.
    • Escriure un record i ficar-lo dins una capsa.
    • Triar una foto d’ells amb la padrina que els agradi.
    • Explicar-los coses que fèieu amb la padrina quan éreu infants. 

Si sou treballador sanitari…

En el cas dels treballadors de la salut, sentir-se sota pressió és una experiència que vós i molts dels vostres col·legues probablement estigueu vivint; de fet, és molt normal sentir-se així en la situació actual. L’estrès i els sentiments que l’acompanyen no són reflex, de cap manera, que no podeu fer la vostra feina o que sigueu dèbil. Atendre la vostra salut mental i el vostre benestar psicosocial en aquests moments és tan important com cuidar la salut física.

Extracte del document Consideraciones psicosociales y de salud mental durante el brote de COVID-19. Departamento de Salud Mental y uso de sustancias de la Organización Mundial de la Salud (OMS).

  • Cuidau-vos molt en aquests moments

    Assajau i adoptau estratègies útils de resposta, com ara descansar i fer pauses durant la feina o entre torns, alimentar-vos de manera saludable i a bastament, fer activitat física i mantenir-vos en contacte amb la família i les amistats.

  • Intentau no adoptar estratègies de resposta inadequades

    Com ara el consum de tabac, alcohol o altres drogues, perquè a llarg termini podria empitjorar el vostre benestar mental i físic. Probablement deveu saber com alleujar l’estrès i no heu de dubtar de mantenir-vos psicològicament bé. Aquesta no és una cursa de velocitat: és una marató a llarg termini.

  • És possible que alguns treballadors de la salut percebin que la seva família o la seva comunitat no volen tenir-los a prop a causa del risc, l’estigma o el temor

    Si és possible, manteniu la comunicació amb els vostres éssers estimats; per aconseguir-ho, poden resultar útils els mitjans digitals. Recorreu als vostres col·legues, al gerent del vostre establiment o a altres persones de confiança per rebre suport social, perquè és possible que els vostres col·legues estiguin vivint experiències similars a la vostra.

  • Emprau maneres adequades per intercanviar missatges amb les persones que tenen discapacitats intel·lectuals, cognitives o psicosocials

    Si sou líder d’un equip o gerent en un establiment de salut, emprau maneres de comunicar-vos que no depenguin exclusivament de la informació escrita.

  • Heu de saber com donar suport a les persones que han estat afectades per la COVID-19 i com vincular-les als recursos disponibles

    Això és especialment important per a qui requereixi suport psicosocial i de salut mental. L’estigma associat als problemes de la salut mental podria causar certa resistència a cercar atenció tant per la COVID-19 com pels trastorns de salut mental. La Guía de intervención humanitaria mhGAP proporciona orientació clínica per abordar els trastorns de salut mental prioritaris, ha estat pensada per abordar les condicions de salut mental prioritàries en situacions humanitàries i s’adreça a treballadors de la salut en general.

900 112 003

Atenció psicològica telefònica gratuïta als ciutadans

Cada dia durant les 24 hores del dia

El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) i el Govern de les Illes Balears han posat a disposició un servei telefònic gratuït d’atenció psicològica i primers auxilis psicològics als ciutadans.

Especialment adreçat a persones que estan vivint situacions d’especial vulnerabilitat psicològica:

  • Persones totes soles, menors i famílies en circumstàncies especials.
  • Dones en situacions de risc de violència de gènere.
  • En general, persones que poden resultar afectades psicològicament per la difícil situació que estam vivint (dol per la pèrdua d’un ésser estimat, angoixa, ansietat, por, solitud, tristesa, ira, incertesa…).

Xarxes socials

Perfil oficial de l'Oficina de Salut Mental de les Illes Balears (OSMIB)

Perfil oficial de l'Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l'Adolescència (IBSMIA)

...i recordau

cuidau la vostra salut mental a la feina i a casa vostra durant la crisi de la COVID-19

 

  • És molt important mantenir-se connectat cada dia amb familiars o amistats que poden donar-vos suport i ajudar-vos si cal. Estar pendent dels altres pot ser beneficiós no només per a qui rep l’atenció sinó també per a qui la facilita.
  • És important que mantingueu el contacte telemàtic(telèfon, videoconferències, xarxes socials, WhatsApp i altres aplicacions de missatgeria mòbil) amb els familiars i les amistats per interessar-vos-hi i sentir-vos més connectat i compromès amb els altres. El distanciament social no ha de significar aïllament.
  • Mantenir-se ben informat ajuda a reduir la incertesa, que genera ansietat i temor. Però, al mateix temps, limitau el temps que mirau la televisió o escoltau o llegiu notícies, a fi de disminuir la preocupació i l’ansietat.
  • Recorreu a les habilitats per gestionar adversitats que hàgiu emprat en el passat per tal de gestionar les emocions durant aquest període de confinament.