Logo ASEF

/ Es tracta d'una intervenció mixta endoscòpica i radiològica en la qual participen, a més del Servei de Digestiu, Radiologia i l’UCI

/ Tot i que la pandèmia ha alentit la pràc-tica d'aquesta prestació, actualment s'e-fectua amb normalitat i es preveuen entre 40 i 60 intervencions a l'any

El Servei d'Aparell Digestiu de l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera, que dirigeix la doctora Maite Novella, va afegir a la cartera de serveis a l'agost de 2018 la colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica (CPRE), a l'Hospital Can Misses. Fins llavors era necessari derivar els pacients que necessitaven aquesta intervenció als hospitals Son Espases i Son Llàtzer.

Aquesta intervenció endoscòpica es porta a terme, de manera programada, per tractar diverses malalties dels conductes biliars i del pàncrees.

La pràctica de la CPRE precisa d'un equip multidisciplinari format per un metge, una infermera i un tècnic en cures d'infermeria del Servei d'Aparell Digestiu, que duen a terme el procediment endoscòpic; un metge i un infermer del Servei de Medicina Intensiva, que s'encarreguen de la sedació i de monitorar les funcions vitals del pacient durant la intervenció, i un tècnic de Radiologia, que s'encarrega de controlar la imatge radiològica durant el procediment.

Des d'agost de 2018 fins avui s'han practicat 109 procediments. La previsió inicial era efectuar-ne entre 40 i 60 anuals. No obstant això, durant el període de fiançament de la tècnica es van derivar els procediments a priori més complexos als hospitals de referència. Igualment, en els períodes de més intensitat de la pandèmia de la COVID-19 (març-maig de 2020 i gener-març de 2021) es va reduir el nombre de procediments practicats, atesa la impossibilitat de comptar amb personal de Medicina Intensiva per sedar els pacients per l'alta càrrega de treball del Servei. Per això, no es va assolir el nombre de procediments contemplats en les previsions.

No obstant això, actualment, ja està en disposició de arribar al ritme previst inicialment, i es realitzen entre un i dos procediments setmanals, amb la qual cosa es preveu arribar fins al mig centenar de procediments per any.

El percentatge d'èxit del procediment durant aquest període està per sobre del 85 %, i s'ha evitat el trasllat de 93 pacients a Palma.

El conducte que condueix la bilis a l'intestí procedent de la vesícula biliar i del fetge, anomenat colèdoc, i el conducte que condueix els sucs pancreàtics a l'intestí, conegut tècnicament com a conducte de Wirsung, s'uneixen en un punt per abocar el seu contingut en el duodè, que és la primera part de l'intestí prim. Aquest lloc es denomina papil·la de Vater i té un esfínter o múscul circular, que s'obre i tanca quan cal abocar la bilis i la secreció pancreàtica al duodè.

L'objectiu de la CPRE és canular la papil·la i accedir a un dels dos conductes (colèdoc o Wirsung) amb un petit tub de plàstic (catèter). Per arribar fins a la zona de la papil·la s'utilitza un endoscopi que s'introdueix per la boca i que rep el nom de duodenoscopi. La canulació de la papil·la i del conducte escollit (colèdoc i/o Wirsung) és un dels punts més crucials de la CPRE. Aquesta maniobra és molt complexa, per la qual cosa es considera la CPRE com una de les intervencions més difícils de l'àmbit de l'endoscòpia digestiva. Una vegada canulada la papil·la s'injecta per mitjà del catèter un contrast radiològic que permet visualitzar els conductes que es poden observar amb radiografies fixes o bé de manera dinàmica (fluoroscòpia). Tot seguit, es fa un tall en la zona de la papil·la que inclou l'esfínter per augmentar la grandària d'aquest orifici i així permetre l'accés de diferents materials a través d'ell per poder solucionar la patologia associada.

Les patologies que més freqüentment precisen d'aquest procediment són la coledocolitiasi (presència de pedres en el colèdoc) i l'estenosi o estretor en el colèdoc. La CPRE permet resoldre aquestes patologies extraient les pedres o col·locant tubs de plàstic o metàl·lics (pròtesis o stents), en el segon cas.

Per posar en marxa la prestació de la CPRE a l'Hospital Can Misses va ser necessari el treball coordinat de les caps dels serveis d'Aparell Digestiu i de Medicina Intensiva—les doctores Maite Novella i Paz Merino, respectivament—, el suport de la Direcció i la Gerència de l'Hospital per a la formació de l'endoscopista i infermera d'endoscòpia responsables, i el suport fonamental del doctor Carlos Dolz de l'Hospital Son Llàtzer i la doctora Carmen Garrido de l'Hospital Son Espases.

El doctor Juan Antonio Lucero Pizones, facultatiu del Servei d'Aparell Digestiu, especialitzat en la pràctica d'aquesta prova, destaca «els beneficis de la CPRE com una de les formes menys invasives de tractar la patologia obstructiva i litiàsica del colèdoc, tot i que és un dels procediments endoscòpics digestius més complicats».

La doctora Maite Novella, per la seva banda, destaca «l'augment de la qualitat