Els primers esforços per millorar l'atenció primària de salut des de la iniciativa pública en la nostra història recent cal situar-los a Palma el 3 de desembre de 1976. Aquell dia es va signar un acord entre el Ministeri de Treball, quan n'era secretari general Victorino Anguera Sansó, i l'Ajuntament de Palma (en temps del batle Paulí Buchens Adrover), per a "la instal·lació de consultoris a les barriades de Palma".
De la mateixa manera, des de l'organisme preautonòmic, del Consell General Interinsular, primer, i des de la Conselleria de Sanitat del Govern Balear després, es creà la "xarxa sanitària", l'objectiu de la qual era la creació d'unitats sanitàries locals que, a poc a poc, anirien substituint els locals particulars i els modests consultoris municipals del pobles de Mallorca.
Posteriorment, l'any 1979, després de les primeres eleccions municipals democràtiques, es produí un fet fonamental per al futur desenvolupament de l'atenció primària a la nostra illa: la ratificació de l'acord de col·laboració entre l'INSALUD i l'Ajuntament de Palma, firmat pel director provincial, Pere Ventayol Aguiló, i pel batle, Ramon Aguiló Munar.
Així doncs, la regidoria de l'Ajuntament de Palma presidida per Ginés Quiñonero es convertí en impulsora d'un pla per a la creació i el desenvolupament de la xarxa assistencial a Palma, que es plasmaria en el disseny i la construcció per part de l'Ajuntament dels primers centres de salut a Palma, que, inspirats en la filosofia de l'atenció primària de salut, s'inauguraren l'any 1985.
Inauguració del CS Camp Redó. En primer terme, Ernest Lluch, Ramon Aguiló, Ginés Quiñonero i Pere Ventanyol. Any 1985.
Els precursors del nou model
En 1981, gràcies a la decidida voluntat de professionals com Josep M. Bonet i Miquel Roca, entre d'altres, es creà, a l'antic consultori de la Vileta, la primera unitat docent de medicina familiar i comunitària de l'illa, que constituí un primer embrió de centre de salut. Aquesta unitat, que perduraria fins a l'obertura del Centre de Salut Camp Redó (1985), fou, malgrat la precarietat de mitjans, un lloc de formació d'alguns dels actuals professionals de l'atenció primària.
Edifici del consultori de la Vileta
Un segon fet digne de remarcar és la constitució el 1982, al vell consultori de Son Gotleu, d'un nucli de professionals (Antoni Torrandell, Micaela Llull, Joana Ripoll, Antonia Mir...) que, a pesar del dèficit d'estructures físiques i de tecnologia sanitària, començaren a formar el futur Equip d'Atenció Primària de Son Gotleu.
El període 1982-1985, essent director provincial Adolfo Marquès (1982-87), amb un grup impulsor del nou model d'atenció primària constituït per Abelardo Corrales, Alfredo García, Raimon Brines, Juan Pedro i Pilar Urdániz, entre d'altres, es caracteritzà pel desenvolupament del projecte de planificació de centres de salut per a la ciutat de Palma, segons les noves orientacions en matèria d'atenció Primària marcades per la promulgació, l'any 1984, del Reial decret sobre estructures bàsiques de salut.
Aquest període es concretà en l'obertura, el març de 1985, dels tres primers centres de salut de Mallorca (Camp Redó, Son Gotleu i Rafal Nou). El primer d'aquests centres absorbí, com s'ha dit, la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de la Vileta.
Primer equip d'atenció primària del Centre de Salut Camp Redó.
Consolidació a Palma
Durant el trienni 1986-1988, es procedí a posar en marxa els centres de salut Coll d'en Rabassa, Emili Darder, Son Ferriol, Escola Graduada, Son Cladera i Son Serra, els dos primers construïts per l'Ajuntament i altres per l'INSALUD en terrenys o locals cedits per l'Ajuntament. En aquells moments se'n responsabilitzaren Pere Soler, director de la Sectorial d'Ambulatoris de Mallorca; Mercedes Vacas, cap d'infermeria; Francisco de Asís Jové i Joan Llobera, del Departament d'Ordenació Sanitària de la Direcció Provincial de l'INSALUD.
Inauguració del CS Coll d'en Rabassa. En primer terme, el ministre Ernest Lluch. Any 1986.
Aquest important impuls permeté que, en aquesta època, Palma se situés amb un 53% de població atesa a centres de salut i que fos la capital de província de l'estat amb una proporció més alta de població atesa pel nou model.
En aquest període, s'incorporà a la Direcció Provincial Francisco Sevilla (1987-1989) i, dependent de la Sectorial d'Ambulatoris dirigida per Artur Fuster, es creà la Direcció de Centres d'Atenció Primària (1988).
Així mateix, el 1986 s'aprovà la Llei general de sanitat, que contribuí a definir el marc de desenvolupament de la reforma de l'atenció primària i atribuí a les comunitats autònomes la potestat d'ordenació territorial dels serveis sanitaris. En aquest sentit, el Decret de 1987 sobre ordenació sanitària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears definí 34 zones bàsiques de salut per a Mallorca (17 a Palma i la resta a la part forana; posteriorment varen augmentar a 37). D'aquesta manera es fixà el mapa sanitari amb els límits i amb les unitats assistencials que havia de tenir cada zona.
Els pobles s'incorporen a la reforma
La firma del conveni en matèria d'atenció primària entre el Ministeri de Sanitat i Consum i la Conselleria de Sanitat del Govern Balear, el 5 d'octubre de 1989, permetré un rellançament del desenvolupament de centres d'atenció primària, especialment a la part forana.
Així, el febrer de 1991, es posaren en marxa a Palma els centres de salut Santa Catalina i Arquitecte Bennàzar. I, aquest mateix any, es produí l'entrada en funcionament del primer centre de salut de la zona rural, Tramuntana (Esporles), seguit per l'obertura dels centres es Pla (Sineu), Llevant (Son Servera) i Felanitx.
A nivell directiu, el fet més destacat és la creació de la Gerència d'Atenció Primària (1989) i el nomenament de Manuel del Castillo com a gerent. A la Direcció Provincial es produí la incorporació de Ferran Moll (1990-1993) i, posteriorment, la de Manuel del Castillo (des de 1993 fins ara), que fou substituït a la Gerència d'Atenció Primària per Josep M. Pomar.
Durant el bienni 92-93, es produí un desenvolupament progressiu de centres a la part forana, que seguí essent la zona més desafavorida: Marines (Muro) i Muntanya (Marratxí) el 1992, i Serra Nord (Sóller) i Andratx el 1993.
El 1994 prosseguí el desenvolupament de la xarxa de centres de salut rurals amb la incorporació dels de Llucmajor, Campos, Artà i Calvià, i amb reformes i creacions d'unitats bàsiques a moltes localitats, a més de la transformació de l'antic consultori de Pere Garau, a Palma, en centre de salut.
Finalment, en dates més recents (1995), s'ha produït l'obertura dels centres de salut s'Escorxador, Inca, sa Pobla i Valldargent i resten només sis zones per reformar als pobles: Alcúdia, Pollença, Santanyí, Manacor, Vilafranca i Binissalem, i tres zones a Palma: Son Pisà, Casa del Mar i s'Arenal.
Inauguració del CS Inca, aquest 1995. D'esquerra a dreta: Ginés Martínez, Manuel del Castillo, Gerard García, Jaume Armengol i Joan Seguí.
Text extret de 10 anys de centres de salut a Mallorca: 1985-1995. Palma: Gerència d'Atenció Primària, DL 1995.
