Noticies per als professionals

Servei de Salut de les Illes Balears (Ibsalut)

Notícies del Servei de Salut de les Illes Balears per a professionals

A partir d’ara desenvoluparà les feines de suport i acompanyament dels malalts menorquins i dels seus familiars

Margarita Pons és la nova infermera d’enllaç amb els pacients menorquins de Son Espases, per la jubilació d’Ignacia Carreras
 

Margarita Pons és la nova infermera responsable d’enllaç per als pacients de l’Àrea de Salut de Menorca desplaçats a l’Hospital Universitari Son Espases després de la jubilació d’Ignacia Carreras aquest mes de novembre.

imagen


Nascuda a Alaior i vesina de Maó des de petita, Margarita Pons va aconseguir una plaça d’infermera a l’Hospital Universitari Son Dureta tot just acabats els estudis d’infermeria. Des de fa trenta anys treballa a Palma, primer a la planta de Ginecologia i Oncologia Ginecològica de Son Dureta i després a la d’Oncologia de Son Espases.


A partir d’ara desenvoluparà les feines de suport i acompanyament dels malalts menorquins i dels seus familiars que hagin d’acudir a l’hospital de referència per a consultes, proves diagnòstiques o intervencions quirúrgiques; aquesta figura d’infermera d’enllaç es va crear l’any 2002 i d’aleshores ençà l’ha ocupada Ignacia Carreras.



 

En virtut del Programa Alerta Escolar Balear

Cent professionals de l’atenció primària ja estan preparats per instruir en primers auxilis professors i educadors perquè puguin atendre els alumnes amb alguna malaltia crònica de risc vital

Recentment s’ha creat un registre d’alumnes amb alguna patologia de risc vital,com ara l’epilèpsia, l’asma greu, la diabetis, les cardiopaties congènites amb risc de mort sobtada i l’al·lèrgia alimentària amb risc de patir una anafilaxi

Cent professionals de l’atenció primària de Mallorca (pediatres i infermers de pediatria) ja estan preparats per instruir en primers auxilis professors i educadors perquè puguin atendre els alumnes amb alguna malaltia crònica de risc vital en cas d’emergència. Aquesta iniciativa forma part del Programa Alerta Escolar Balear, ja que recentment s’ha creat un registre d’alumnes als quals s’ha diagnosticat alguna d’aquestes malalties; en el registre, el responsable del qual és la Gerència d’Atenció d’Urgències 061, hi figuren actualment deu alumnes. Per difondre el Programa s’han distribuït als centres educatius i sanitaris 10.000 tríptics, 2.500 fulls de protocol i 800 pòsters.

imagen

El conseller de Salut, Martí Sansaloni, i la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Núria Riera, han explicat avui en una roda de premsa el funcionament del Programa. Els han acompanyats el director general del Servei de Salut, Miquel Tomàs, i la coordinadora del projecte, la pediatra Mercedes Escarrer.

El Programa Alerta Escolar Balear permet impartir a determinats professionals sanitaris formació en primers auxilis per als casos d’emergència sobre les cinc patologies següents: asma; al·lèrgies i anafilaxi; epilèpsia i crisis convulsives; cardiopaties congènites amb risc de mort sobtada, i diabetis. Reben aquesta formació per mitjà d’un vídeo il·lustratiu que els explica com han d’actuar en cas d’emergència i entregant-los la informació impresa sobre la matèria.

Els destinataris de la formació són els professionals dels centres públics, privats i concertats d’educació infantil, primària, secundària obligatòria, secundària postobligatòria i també dels centres d’educació especial. Cal afegir que els alumnes que són l’objecte del Programa tenen fins a 19 anys, excepte els dels centres d’educació especial, on l’edat màxima és de 21 anys.

El Programa, de cinc anys de durada, preveu impartir a cada curs escolar un mínim de nou cursos, entre els mesos de setembre i maig, amb una durada de 21 hores cadascun.

D’altra banda, la Conselleria d’Educació impartirà cursos de formació amb tres mòduls (asma i anafilaxi; diabetis, i epilèpsia i reanimació cardiopulmonar) per als professionals dels centres educatius que en demanin. Fins ara se n’ha duit a terme una edició a Mallorca i se n’està fent una altra a Menorca.

El projecte també preveu dotar amb desfibril·ladors semiautomàtics els centres educatius que tenguin alumnes amb alguna cardiopatia congènita que suposi un risc de mort sobtada, a més de la formació oportuna per emprar-los, a càrrec de personal del 061.

Cal recordar que els trastorns al·lèrgics afecten entre el 15 % i el 20 % de la població infantil i que n’hi ha un —l’asma bronquial— que és una de les malalties cròniques més freqüents en la infantesa. Se sap que a les Illes Balears afecten el 10,5 % dels infants i joves en edat escolar, cosa que suposa més de desset mil alumnes. A més, es calcula que entre el 5 % i el 22 % de les reaccions anafilàctiques es donen a l’escola, i que suposen un risc de mort, especialment en els casos de les al·lèrgies alimentàries. Per això en el marc del Programa s’ha editat un llibre per explicar als alumnes més petits en què consisteix una anafilaxi.

D’altra banda, la incidència de l’epilèpsia és més alta entre els infants de 6 a 14 anys, i afecta l’1 % de la població. A més, les dades actuals mostren que la diabetis afecta 202 infants, i que són 25 els que pateixen alguna cardiopatia congènita amb risc de mort sobtada. Amb el Programa Alerta Escolar, tots aquests casos es poden tractar a l’escola mentre s’espera que arribin els professionals del 061.

Es tracta de sengles reconeixements a les àrees clíniques de cor de l’hospital
de referència i d’atenció al pacient crític de l’hospital de la comarca de Llevant

L’Hospital Universitari Son Espases i l’Hospital
de Manacor, guardonats amb els premis TOP 20

L’Hospital Universitari Son Espases i l’Hospital de Manacor han estat guardonats amb els premis TOP 20 en les modalitats d’Àrea de Cor i Àrea d’Atenció al Pacient Crític, respectivament. Aquests premis suposen un reconeixement a la qualitat assistencial dels hospitals de les Illes Balears.

TOP 20 de l’Àrea de Cor

És la cinquena vegada que els serveis de Cardiologia i Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari Son Espases són reconeguts amb aquest guardó. Val a dir que la coordinació intrahospitalaria i amb el 061 ha permès situar les Illes Balears com la segona comunitat autònoma amb una taxa de mort més baixa després de patir un infart. A més, segons un estudi publicat recentment per la Societat Espanyola de Cardiologia, a les Illes Balears aquesta taxa de mortalitat s’ha reduït en un punt, i així s’ha situat en el 6,33 %, per davall de la mitjana estatal i només superada per la Comunitat Foral de Navarra. Pel que fa a la cirurgia cardíaca, l’Hospital Universitari Son Espases presenta una taxa de mortalitat de l’1,18 %, molt per davall de la mitjana estatal.

L’hospital de referència va aplicar fa pocs mesos una nova tècnica conjunta (crioablació i tancament de l’orella esquerra del cor), que permet eliminar les arítmies cardíaques i reduir la probabilitat que es produeixin coàguls.

TOP 20 de l’Àrea d’Atenció al Pacient Crític

La Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital de Manacor —formada per 7 metges i 27 infermeres— ha estat guardonada per la seva capacitat de treball i coordinació. El cap del Servei, Francisco Vecilla, ha destacat “la polivalència i la integració de l’equip”. Malgrat que es tracta d’un hospital comarcal, la seva UCI presenta unes xifres molt destacables, tot i la reduïda mida del Servei. Cal recordar que en els darrers anys l’Hospital de Manacor ha obtengut un total de nou premis TOP 20 en diferents àrees: traumatologia i ortopèdia, ginecologia i obstetrícia, cardiologia, pneumologia i sistema nerviós.

imagen

TOP 20, un reconeixement de la qualitat assistencial

Els hospitals que han obtengut algun premi TOP 20 presenten una productivitat un 26 % més alta que la resta dels hospitals. A més, mostren més bons resultats de qualitat assistencial, amb un 21 % menys de mortalitat i un 17 % menys de complicacions.

La concessió dels premis TOP 20, que estan organitzats per l’empresa d’informació de serveis sanitaris IASIST, es basa en indicadors de qualitat, de funcionament i d’eficiència, és a dir, indicadors objectius que s’obtenen a partir de les dades oficials proporcionades pels hospitals; d’aquesta manera en permeten una de comparativa justa i competitiva entre els diferents centres. En l’edició d’enguany —la quinzena—han participat 163 hospitals de les 17 comunitats autònomes.

El procés quirúrgic consisteix en la implantació d'un elèctrode a un nucli cerebral de localització profunda. Amb aquesta inserció es mitiga el tremolor i la rigidesa pròpia del Parkinson de manera immediata

El Servei de Neurocirurgia de l'Hospital Universitari Son Espases realitza la primera intervenció de cirurgia de Parkinson a les Illes Balears


Un equip multidisciplinari format per neurocirurgians, neuròlegs, anestesiòlegs i radiòlegs de l'Hospital Universitari Son Espases ha efectuat la primera intervenció de cirurgia del moviment a les Illes Balears.  L’operació dura entre 6 i 8 hores i consisteix en la implantació d'un elèctrode que permet millorar el control dels símptomes incapacitants de la malaltia de Parkinson mitjançant l'estimulació elèctrica crònica d'alguns petits grups de neurones situades en regions de localització profunda, o bé a l'interior o a prop del tronc cerebral. El tronc cerebral és la zona del cervell que té la missió de coordinar i de fer que les funcions vitals del cos es puguin desenvolupar de manera automàtica.

imagen
 

La cirurgia inclou la utilització de proves radiològiques (radiografia, escàner, ressonància magnètica) per a la preparació de la intervenció. A més, requereix que, durant el procediment, el pacient respongui ordres simples de l’equip multidisciplinari com, per exemple, moure un braç; per aquest motiu, el pacient roman despert i conscient durant algunes parts de l’operació.
 
Abans de la intervenció quirúrgica, l’equip de neuròlegs i neurocirurgians du a terme una preselecció dels candidats més adequats. Per a la selecció, s’efectuen i es valoren les proves següents: un estudi de ressonància magnètica, un estudi neuropsicològic i una avaluació del grau d'afectació de la malaltia en el pacient. En termes generals, els candidats idonis per ser sotmesos a aquesta operació complexa són els pacients de menys de 70 anys amb una malaltia de Parkinson d’evolució prolongada que o bé ja no responen a la medicació o bé que la medicació els genera efectes adversos.
 
Els símptomes de la malaltia de Parkinson són tremolor, rigidesa, inestabilitat a la marxa, alteracions en la parla i lentitud de moviments.
 
Si el resultat de la intervenció es satisfactori, s'aconsegueix un efecte que es pot definir com un descompte en el temps d'evolució de la malaltia: el pacient experimenta una millora dels símptomes a curt termini i es redueix la medicació que pren diàriament. La recuperació de la qualitat de vida aconseguida per aquesta intervenció permet realitzar tasques quotidianes com caminar o vestir-se de manera autònoma als pacients amb la malaltia de Parkinson avançada.

A l'Hospital Universitari Son Espases s’ha dut a terme la intervenció d’una pacient de 66 anys, amb símptomes de tremolor i de rigidesa més incapacitants a l’hemicòs esquerre i amb una mínima resposta i efectes adversos a la medicació antiparkinsoniana
 
La pacient estava afectada de la malaltia de Parkinson des de feia més de 10 anys. La intervenció, que ha durat 8 hores, ha permès la implantació de dos elèctrodes, un a cada una de les regions anatòmiques (de menys d’1 centímetre) conegudes com a nuclis subtalàmics dret i esquerre respectivament. El funcionament d’aquests elèctrodes ha permès reduir els símptomes de la malaltia, com a mínim, en un 60%, ha millorat la mobilitat i ha implicat la reducció de la medicació antiparkinsoniana. D'aquesta manera, s'ha fet possible una millor qualitat de vida de la pacient des del postoperatori immediat.
 
El procés postoperatori inclou les revisions habituals diàries durant l'ingrés, i visites setmanals i mensuals posteriors a l'alta a les consultes dels serveis implicats.
 
L'Hospital Universitari Son Espases farà entre 6 i 10 intervencions de cirurgia del moviment cada any
 
La realització d'aquest tipus de cirurgies requereix un llarg procés d'estudi preoperatori per definir els pacients que reuneixen les característiques idònies per a la intervenció, ja que aquest tractament quirúrgic només està indicat a un percentatge limitat d'aquests malalts i no és convenient en tots els casos. Inicialment, està previst que els professionals de Son Espases, cada any, puguin dur a terme entre 6 i 10 cirurgies del moviment.
 

El conseller de Salut, Martí Sansaloni, visita el Laboratori de Microbiologia de l’Hospital Universitari Son Espases

El laboratori de Microbiologia de Son Espases ha estat dotat amb la tecnologia Maldi-Toff que permet identificar en pocs minuts la presència de bacteris en mostres clíniques sense necessitat de cultivar-les

Els mètodes convencionals es demoren, com a mínim, 24 hores i, a vegades, fins a 4 dies

El diagnòstic primerenc possibilita ajustar el tractament antibiòtic i fer-ne un ús racional

 

El laboratori de Microbiologia de l’Hospital Universitari Son Espases ha estat dotat amb la tecnologia Maldi-Toff, que permet identificar de forma immediata la presència de bacteris en mostres clíniques sense necessitat de cultivar-les. El nou equip facilita el diagnòstic primerenc i la reacció ràpida davant bacteris i altres microorganismes perillosos, ja que possibilita ajustar el tractament antibiòtic i fer-ne un ús racional. Així, es milloren les expectatives de recuperació del pacient i es redueix l’índex de mortalitat i el temps d’estada a les diferents unitats hospitalàries.

imagen

El conseller de Salut, Martí Sansaloni, acompanyat pel director gerent de l’Hospital Universitari Son Espases, Victor Ribot, ha pogut comprovar la intensa activitat que es desenvolupa en el Laboratori de Microbiologia. Segons el cap del Servei, José Luís Pérez, amb aquesta nova tecnologia, Son Espases reforça la seva activitat com a centre de referència i podrà prestar servei a altres centres hospitalaris de Balears i a la xarxa de centres d’Atenció Primària. En total, hi ha una previsió d’anàlisi de 40.000 proves d’identificació anuals amb aquesta metodologia.

Maldi-Toff és la sigla de Matrix Laser Desorption Ionization Time of Flight. Es tracta d’un sistema d’identificació basat en una espectrometria de masses; una tecnologia que, mitjançant l’aplicació del làser, permet una identificació ràpida i precisa de microorganismes patògens (bacteris i fongs) sense la necessitat de practicar cultius tradicionals. La tecnologia Maldi-Toff potencia de manera significativa la qualitat del diagnòstic microbiològic actual.

Amb l’aplicació d’aquesta tecnologia, s’accelera la reacció front a bacteris perillosos i es redueix la morbiditat i la mortalitat gràcies al diagnòstic primerenc i al tractament precoç dels pacients, ja que es racionalitza l’ús d’antibiòtics, ajustant el tractament i evitant l’aparició de resistències. En conseqüència, la recuperació del pacient més rapida permet reduir el nombre de dies que està ingressat, especialment, a les unitats de vigilància intensiva.

Eina diagnòstica d’utilització simple i d’elevada aplicabilitat pràctica

La tecnologia Maldi-Toff redueix el marge d’error i disminueix, en qüestió de minuts, la identificació dels bacteris i dels fongs perillosos —però no dels virus— que s’aïllen a les plaques de cultius. Els mètodes convencionals es demoren, com a mínim, 24 hores i, a vegades, fins a 4 dies. La reducció del temps és un factor fonamental per avançar l’inici del tractament. La millora de la precisió permet una major seguretat perquè el metge administri el tractament més adequat i efectiu a cada pacient.

La resposta diagnòstica ràpida que permet aquest sistema resulta especialment avantatjosa en el cas d’infeccions causades per bacteris i per fongs de tractament difícil, en particular dels que associen a la seva perillositat natural la resistència als antibiòtics. També permet identificar certs microorganismes que creixen malament en els cultius o que la identificació dels quals és difícil amb els mètodes microbiològics convencionals però que poden causar infeccions greus. En els hospitals, aquests organismes tenen la tendència a colonitzar pacients pediàtrics o d’edat avançada i, també, pacients que es troben baixos de defenses pels tractaments que requereixen malalties com, per exemple, el càncer, la qual cosa en dificulta la recuperació.

La tecnologia Maldi-Toff permet obtenir amb més rapidesa els resultats i en millora la fiabilitat. Té un cost en temps i en reactius inferior al que es requereix per a la realització dels cultius, ja que la substitució parcial dels mètodes d’identificació i de caracterització convencionals per la tecnologia Maldi-Toff suposarà un estalvi directe de 50.000 euros.

El Servei de Microbiologia de Son Espases, laboratori de referència per a la Comunitat Autònoma

El Servei de Microbiologia desenvolupa una elevada activitat assistencial en tots els àmbits. Per a l’any 2014, està previst processar més de 212.000 mostres biològiques de tot tipus, amb prop de 500.000 proves diagnòstiques individuals, 65.000 proves d’identificació i 25.000 antibiogrames (proves per conèixer la sensibilitat dels bacteris als antibiòtics).

 

 

Aquesta aplicació informàtica permet oferir una atenció integral i coordinada entre tots els professionals sanitaris i consolidar la continuïtat assistencial del tractament dels pacients crònics

El Servei de Salut presenta el Programa d’atenció de pacients
amb malalties cròniques al Ministeri de Salut de la República de Turquia

El Servei de Salut ha presentat avui el Programa d’atenció de pacients amb malalties cròniques (PAPEC) al Ministeri de Salut de la República de Turquia. Aquesta aplicació informàtica, que funciona des de fa més de dos anys, permet oferir als pacients crònics una atenció integral i coordinada entre tots els professionals sanitaris i consolidar la continuïtat assistencial del seu tractament.

imagen

El director mèdic d’Atenció Primària de Mallorca, Amador Ruiz, i el subdirector de l’Oficina de Tecnologies de la Informació i Comunicació, Xavier Oliva, han fet una demostració dels avantatges de la implantació del PAPEC. Per part del Ministeri de Salut de la República de Turquia hi ha assistit una delegació formada per Uayip Birinci i Nadir Öngün.

El PAPEC disposa d’aplicacions tecnològiques per oferir una atenció integral i multidisciplinària en diferents programes: malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), risc vascular / diabetis, cures d’infermeria, i ictus. El fet que els professionals sanitaris de l’atenció primària, l’hospitalària i la sociosanitària puguin accedir directament a aquest programa els permet explotar la informació, orientar-se en la presa de decisions i garantir una més bona qualitat assistencial als pacients, cosa que redueix la morbimortalitat d’aquest tipus de malalties i garanteix la continuïtat assistencial.

L’objectiu dels programes de gestió de patologies cròniques no és curar la malaltia, sinó millorar la capacitat funcional dels pacients, disminuir la simptomatologia amb la prevenció primària o secundària —segons l’estadi de la malaltia— i millorar-ne la qualitat de vida des del començament de la malaltia fins a les fases avançades, moment en què es deriven a una alta complexitat.

L’estratègia estatal per a l’abordatge dels pacients crònics, dissenyada pel Ministeri de Sanitat, es basa en quatre pilars:

–      La prevenció, amb l’actuació sobre els factors de risc com ara el consum de tabac o alcohol i una dieta inadequada.

–      La promoció dels pacients com a centre del sistema sanitari, amb l’impuls de l’autonomia i la capacitació dels malalts i dels seus familiars per mitjà de la creació d’una xarxa d’escoles de pacients.

–      L’eliminació de compartiments estanc, amb la integració de l’atenció primària i l’hospitalària amb l’objectiu de garantir la continuïtat assistencial (el PAPEC formaria part d’aquest pilar).

–      La capacitat dels professionals mèdics, un element clau en la promoció de la innovació i la recerca orientat a millorar l’assistència i la seguretat dels pacients.

Aquesta estratègia respon a la necessitat del sistema sanitari de reorientar-se en l’atenció dels pacients crònics i de les seves necessitats, sobretot en un context com l’actual, d’important envelliment de la població i en què les malalties cròniques són la causa principal de demanda assistencial als centres sanitaris.

El cirurgià Martín March Martínez encapçala aquesta Unitat en la qual col·laboren diferents especialitats implicades en el diagnòstic i el tractament del càncer de mama

L’Hospital Son Llàtzer presenta la nova Unitat Funcional de Càncer de Mama

L’enfocament multidisciplinari és essencial per oferir una expectativa de curació del 82,8 %, una de les més altes a Europa

 

La sala d’actes de l’Hospital Son Llàtzer ha acollit avui matí la presentació de la Unitat Funcional de Càncer de Mama del centre. El doctor Martín March, acompanyat de la també cirurgiana Marisa Ávila, el ginecòleg Francisco Moragues, l’oncòloga Isabel Garau i els responsables dels diferents serveis implicats han presentat la nova Unitat que disposa d’un ampli equip multidisciplinari format per 18 professionals, entre els quals hi ha oncòlegs, ginecòlegs, cirurgians, radiòlegs, anatomopatòlegs, rehabilitadors, psicooncòlegs, cirurgians plàstics, i en el qual també col·labora la Unitat de Medicina Nuclear i Radioteràpia de l’Hospital Universitari Son Espases.

imagen

 

14 anys d’experiència i uns resultats que reflecteixen una expectativa de curació del 82 % avalen la tasca d’aquesta Unitat, que treballa de manera conjunta els casos de càncer de mama que arriben a l’hospital i que ofereix un tracte preferencial a les pacients amb sospita de càncer de mama, a través de consulta diària, via clínica establerta i protocols consensuats. Els professionals de la Unitat fan reunions periòdiques en les quals estudien cada cas i personalitzen el tractament més apropiat i el seguiment posterior de cada una de les pacients.

La Unitat controla devers 150 casos nous anuals i du a terme les tècniques més actuals per al càncer de mama. Aquesta Unitat efectua des de la cirurgia més conservadora de mama i axil·la (biòpsia selectiva de gangli sentinella), així com els tractaments més actuals i nous d’adjuvància i neoadjuvància inclosos en assajos clínics. Es du a terme més del 60 % de cirurgia conservadora a la mama, i en els casos necessaris també es realitzen tècniques de reconstrucció immediata i diferida.

Els responsables de la Unitat presentada avui han subratllat que actualment no és possible tractar adequadament el càncer de mama fora d’unitats amb enfocament multidisciplinari, en les quals col·laboren de prop totes les especialitats implicades en el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia.