Noticies per als professionals

Servei de Salut de les Illes Balears (Ibsalut)

Notícies del Servei de Salut de les Illes Balears per a professionals

La posada en marxa de la Central de Compres del Servei de Salut ha suposat un estalvi de 15 milions d’euros en dos anys

El projecte, en la fase de consolidació, ha aconseguit unificar la política de compres del Servei de Salut, el pressupost i el personal de compres i logística de les gerències

El conseller de Salut ha visitat les instal·lacions de la nova seu, ubicada a l’antic edifici de GESMA

 

La Central Corporativa de Compres i Logística del Servei de Salut (C3L) ha suposat un estalvi de 15 milions d’euros des que es va posar en marxa, el juny de 2013. Aquell any es va aconseguir un estalvi de 7 milions d’euros amb la unificació de preus i productes en els catàlegs de farmàcia hospitalària i implantologia (pròtesis), que són els de pressupost més alt.

imagen

L’any 2014, l’estalvi es va xifrar en 8 milions d’euros, en continuar el procés d’unificació de preus i productes —en aquest cas, amb els catàlegs de fungible sanitari i reactius— i amb l’adjudicació de diversos expedients de contractació de farmàcia hospitalària. En aquests moments hi ha catorze nous expedients de contractació en marxa, tant de farmàcia hospitalària com de subministraments, que suposaran importants estalvis per a l’Administració en un futur pròxim.

La C3L és un projecte estratègic del Servei de Salut que està en la fase de consolidació, però que ja ha aconseguit alguns dels grans reptes plantejats: unificar la política de compres, el pressupost i el personal de compres i logística, i crear unes noves instal·lacions. Es tracta d’un projecte innovador i pioner als serveis de salut de tot l’estat, que és objecte d’un atent seguiment en altres comunitats autònomes. Recentment, en el Diari del Congrés Nacional d’Hospitals s’han fet eco de la C3L.

El conseller de Salut, Martí Sansaloni, ha visitat avui dematí les instal·lacions de la nova seu, ubicades a l’antiga gerència de GESMA, al recinte de l’Hospital Psiquiàtric. L’han acompanyat el director general del Servei de Salut, Miquel Tomàs; la directora de Gestió i Pressuposts, Susana Pérez, i el subdirector de Compres i Logística, Pedro Novas.

Durant el darrer any, la C3L ha assolit els objectius següents:

1)     Unificació del pressupost de compres

La unificació del pressupost de subministraments i farmàcia hospitalària de tots els centres dependents en la C3L permet tenir, per primera vegada a les Illes Balears, un pressupost unificat, que arriba a 228,7 milions d’euros per a l’any 2015. Així es poden efectuar les compres de manera centralitzada, a més d’incrementar el rigor i el control sobre totes les operacions.

2)     Unificació del personal de compres i logística

S’ha duit a terme implementant un pla d’ordenació dels recursos humans (PORH), per mitjà del qual tot el personal de compres i el de logística dels diferents centres hospitalaris han passat a dependre orgànicament i funcionalment, respectivament, de la C3L. Fins ara s’hi han incorporat 36 persones, però la plantilla es completarà fins a un total de 48. El PORH ha permès avançar de manera important en el projecte i proporcionar millores de calat, entre les quals la coordinació entre la Direcció Assistencial i la Gestió de Compres; el manteniment d’un catàleg únic per a la gestió de la compra i la contractació de béns i serveis; l’obtenció de les millors condicions de preus, qualitat i servei dels proveïdors, i la rebaixa dels costs actuals de l’organització mantenint els nivells del servei. En definitiva, ha permès desenvolupar equips multidisciplinaris i professionalitzar la funció de compres i logística.

3)     Elaboració de nous circuits i creació d’una intranet corporativa

L’elaboració de nous circuits i la creació d’una intranet corporativa faciliten més accessibilitat a la informació, amb un increment del control, del registre i de la modificació de les entrades, així com la gestió de totes les incidències. Aquesta plataforma promou la fluïdesa en la comunicació i en la gestió entre la C3L i els usuaris de tots els centres, la qual cosa permet treballar pràcticament a temps real. També suposa un gran avantatge per als més de cinc-cents proveïdors del Servei de Salut, ja que els facilita la comunicació directa amb un únic interlocutor.

4)     Ubicació de la instal·lacions en una nova seu

La nova seu de la C3L és a l’antic edifici de GESMA —que va quedar sense activitat en desaparèixer aquesta entitat—, al recinte de l’Hospital Psiquiàtric. L’adequació de l’edifici ha tengut un cost de 160.000 euros.

 

A hores d’ara es treballa intensament en les eines informàtiques i en els sistemes d’informació, ja que es consideren clau per a l’evolució qualitativa del projecte, ja que permetran disposar d’informació instantània i analitzar el grau d’eficiència i d’eficàcia real del model. El repte de futur principal és el logístic: amb vista a l’any que ve s’estan posant les bases per treballar com un sol ens logístic i crear un magatzem únic amb personal propi a Mallorca.

El Servei de Nefrologia de l’Hospital Comarcal d’Inca amplia l’horari de guàrdia presencial per incrementar l’activitat

Permetrà augmentar un 33 % la capacitat assistencial de la Unitat d’Hemodiàlisi

 

El Servei de Nefrologia de l’Hospital Comarcal d’Inca amplia l’horari de guàrdia presencial amb la finalitat d’incrementar l’activitat assistencial i oferir més serveis als seus pacients.Concretament, l’increment de l’horari s’aplica el dimarts, el dijous i el dissabtes en jornada d’horabaixa en el servei d’hemodiàlisi, per la qual cosa estarà actiu de les 8.00 a les 20.00 del dilluns al dissabte.

imagen

Aplicar aquests nous torns ha estat possible gràcies al reforç de la plantilla amb un nou nefròleg, dues infermeres i una auxiliar d’infermeria, la qual cosa redunda en benefici —entre altres aspectes— de l’augment del 33 %, aproximadament, del nombre de pacients d’hemodiàlisique seran atesos a l’Hospital. És a dir, s’estima que es podrà atendre uns quaranta pacients, una desena més que fins ara, els quals havien de ser derivats a centres concertats.

Cal destacar que aquest increment de la plantilla i de l’activitat assistencial es reflectirà en l’ampliació de la cartera de serveis,ja que està previst posar en marxauna unitatde diàlisi peritoneal a mitjan abril.

Pel que fa a les sessions de diàlisi realitzades l’any anterior, el nombre total va ascendir a 5.343, és a dir, 192 més que l’any 2013 (5.151). La unitat d’hemodiàlisi durant l’any 2014 va atendre a un total de 70 pacients, dels quals 20 eren aguts i 50 crònics.

Amb relació al nombre de consultes externes que el Servei de Nefrologia va atendre l’any 2014, també va millorar els resultats en relació amb l’any anterior: va atendre 2.749 consultes, 342 de les quals varen correspondre a primeres visites i la resta (2.407), a segones visites. Comparat amb el de 2013, aquest registre suposa que va augmentar l’activitat un 15 % en les primeres visites, mentre que en les segones visites l’increment va ser del 16 %.

La Unitat d’Hemodiàlisi va començar l’activitat el 2007, mig any després de la inauguració de l’Hospital, i d’aleshores ençà ha aconseguit augmentar cada any el volum de l’activitat assistencial. Per exemple, el 2014 va dur a terme 5.343 sessions d’hemodiàlisi, mentre que el 2013 en varen ser 5.151, cosa que suposa un increment del 3,8 %. L’increment progressiu s’ha mantengut en els darrers set anys; per això enguany es pretén incrementar la capacitat assistencial i millorar i ampliar la cartera de serveis reforçant —com hem dit al començament— l’horari de les guàrdies presencials.

 

L’Hospital Universitari Son Espases aplica una tècnica quirúrgica de radiofreqüència per eliminar el dolor dels genolls amb osteoartritis

Aquesta tècnica de cirurgia major ambulatòria consisteix a interrompre determinades connexions nervioses del genoll que són les que transmeten el dolor

L’Hospital Universitari Son Espases aplica una tècnica quirúrgica de radiofreqüència per eliminar el dolor dels genolls amb osteoartritis. Aquesta tècnica de cirurgia major ambulatòria consisteix a interrompre determinades connexions nervioses del genoll que són les que transmeten el dolor. Es tracta d’una tècnica indicada per a persones majors a les quals s’intenta evitar o endarrerir la implantació d’una pròtesi de genoll, fet que comporta un procés postoperatori més dolorós i complex. També pot resultar efectiva per als casos de persones més joves a les quals es recomana retardar la implantació d’una pròtesi de genoll.

Actualment, el percentatge d’èxit de la intervenció se situa en un 80% de pacients i, en qualsevol cas, no és un impediment per a la implantació d’una pròtesi de genoll en el futur. Fins ara, el Dr. Andrés Camprodón, de la Unitat de Genoll del Servei de Traumatologia de Son Espases, ha practicat amb èxit 8 intervencions. Es tracta d’una tècnica percutània, no invasiva, que no requereix cap incisió i que s’efectua amb anestèsia local, per tant, el pacient no requereix un ingrés hospitalari. La previsió inicial de l’Hospital és fer 30 intervencions cada any amb aquesta tècnica.

imagen

L’osteoartritis crònica de genoll provoca dolor invalidant, restricció de moviments i molèsties per dormir. Es tracta d’una patologia molt prevalent que està present en el 20% o 30% de la població de més de 65 anys i que va en augment per l’envelliment progressiu de la població. Els factors de risc són, principalment, l’excés de pes i les lesions traumàtiques.
 
En els casos lleus, és possible fer tractaments amb antiinflamatoris, teràpies físiques o infiltració d’àcid hialurònic. No obstant això, per tractar les simptomatologies més greus es requereix implantar una pròtesi de genoll. Una tècnica dolorosa que implica un llarg procés postoperatori.
 
Actualment, la tècnica de denervació o de blocatge dels nervis geniculars per radiofreqüència permet interrompre el circuit del dolor des dels nervis geniculars al cervell i evitar així el malestar que provoca la lesió. Per aquest motiu, es duu a terme una intervenció de cirurgia major ambulatòria. El primer pas d’aquesta tècnica consisteix en l’aplicació d’anestèsia sobre els nervis geniculars: superior intern, superior extern i inferior intern. Si l’efecte de la infiltració elimina el dolor de forma immediata, s’entén que la tècnica de denervació genicular pot ser efectiva i, per tant, es pot aplicar radiofreqüència guiada per escopia (visió per raigs X).
 
Aquest procés consisteix en la introducció d’una agulla que aplica calor a 60º sobre els nervis geniculars, anteriorment esmentats, durant 2 minuts i 30 segons. D’aquesta manera, s’aconsegueix la neuròlisi del nervi, és a dir, que els punts nerviosos que han rebut la calor deixin d’emetre una sensació de dolor al cervell. En eliminar el dolor, disminueix la contractura muscular i millora la funció (mobilitat i força) del genoll del pacient. Aquest sistema de neurotomia genicular refrigerada és nou perquè permet treballar a temperatures de 60º, amb la creació d’una àrea d’acció més gran que augmenta la probabilitat de localitzar correctament el punt diana del nervi i garantir l’èxit de la tècnica, però sense el risc de lesionar estructures musculars i nervioses importants. Un cop finalitzada la intervenció, la millora en la intensitat del dolor és immediata, així com la recuperació de les capacitats i la funcionalitat del genoll.
 
La recuperació de la qualitat de vida i la disminució del dolor s’avaluen periòdicament. Primer, als sis mesos i posteriorment cada any, a través de qüestionaris específics de salut. Si el resultat és satisfactori, s’evita o s’endarrereix la necessitat d’implantar una pròtesi de genoll.
 

L’Hospital de Manacor rep l’acreditació IHAN de la UNICEF i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat

Aquest guardó reconeix les bones pràctiques d’humanització en l’assistència
al part, al naixement i a l’alimentació de nounats, lactants i infants

 

Un any més, la Iniciativa per la Humanització en l’Assistència al Naixement i la Lactància (IHAN), organització autoritzada a Espanya per l’Organització Mundial de la Salut i la UNICEF, ha atorgat el seu reconeixement internacional a les institucions sanitàries que han demostrat bones pràctiques d’humanització en l’assistència al part, al naixement i a l’alimentació de nounats, lactants i infants i, sobretot, que han aconseguit superar alguna de les fases de l’acreditació.

imagen

L’Hospital de Manacor ha complit els requisits per rebre l’acreditació de la fase 1D del programa IHAN, que forma part del projecte internacional de l’Organització Mundial de la Salut i la UNICEF “Baby Friendly HospitalInitiative”. L’Hospital de Manacor ha implantat la primera fase d’un gran projecte que té continuïtat, per tal d’aconseguir estar dins el grup d’hospitals acreditats per la IHAN.

La IHAN es va crear per animar els hospitals, els centres de salut i, en particular, les unitats de maternitat perquè adoptin pràctiques que protegeixin i defensin la lactància materna exclusiva des del naixement. Els seus criteris són internacionals i el seu objectiu és estimular que els serveis de salut avaluïn les seves pràctiques i defineixin els seus objectius per fomentar la lactància materna.

El procés per esdevenir un hospital IHAN comença amb una autoavaluació de l’hospital i una anàlisi acurada de les pràctiques que promouen o dificulten l’alletament matern, amb la finalitat de prendre les decisions necessàries per millorar la situació. En el nostre cas, la implicació de tots els professionals de l’Hospital de Manacor ha fet possible aplicar aquesta primera fase, per la qual cosa ha rebut aquest reconeixement.

El guardó ha estat recollit en nom de l’Hospital de Manacor pel supervisor de la Unitat d’Hospitalització 2A, Toni Galmés, i per la comare Francesca Gelabert en el transcurs d’un acte que ha tengut lloc a la seu del Ministeri de Sanitat.

La Unitat Multidisciplinària de Reimplantació de Membres Superiors de Son Espases ha aconseguit reimplantar satisfactòriament quatre dits i un braç des de la seva posada en funcionament

La Unitat presta servei durant les 24 hores del dia, 365 dies a l’any, de manera que sempre hi ha un especialista de microcirurgia vascular i nerviosa de guàrdia per atendre una activació del Protocol de Reimplantacions

La Unitat de Reimplantació de Membres Superiors de l’Hospital Universitari Son Espases compleix el primer any de vida i, durant aquest període, ha aconseguit reimplantar 4 dits i un braç seccionat a l’altura del colze. Després d’un estudi inicial, s’ha intentat fer la reimplantació de set dits, quatre dels quals han conclòs amb èxit. A més, s’ha efectuat de forma satisfactòria una revascularització i reparació de nervis, tendons i músculs d’un braç.

imagen
 
La Unitat presta servei durant les 24 hores del dia, 365 dies a l’any, de manera que sempre hi ha un especialista de microcirurgia vascular i nerviosa de guàrdia per atendre una activació del Protocol de Reimplantacions.
 
Els especialistes recorden que, per augmentar les possibilitats d’èxit en la reimplantació d’una part d’una extremitat superior completament seccionada, és de vital importància demanar, de la manera més ràpida possible, la intervenció del Servei del 061, que activa un protocol per possibilitar la reimplantació del membre amputat.
 
D’una banda, es recomana aturar l’hemorràgia: fer un embenat compressiu o pressionar directament sobre la ferida perquè no sagni. Mai no s’ha de fer un torniquet, ja que pot ser molt perjudicial. La víctima no ha de menjar ni beure res.

imagen


D’altra banda, el membre amputat s’ha de mantenir en fred perquè es conservi millor i per augmentar el temps disponible fins que es faci la intervenció. És necessari, per tant, embolicar la part amputada amb una gasa humida o amb un tros de tela neta, introduir-la dins una bossa de plàstic o d’un envàs hermètic i guardar-la dins un recipient amb gel (és important evitar el contacte directe del membre amputat amb el gel). Finalment, s’ha de dur el pacient a l’Hospital juntament amb el recipient.
 
En condicions idònies d’isquèmia freda (és a dir, de suspensió de la circulació arterial), la reimplantació és possible fins a 12 hores després d’haver-se produït la lesió; de vegades, fins i tot, és possible durant més temps, segons el nivell de l’amputació i les condicions de la part amputada.

Els hospitals del Servei de Salut han incrementat un 21,6 % l’activitat quirúrgica programada i un 7,9 %
el nombre de consultes amb l’especialista en els darrers dos anys

El percentatge d’ocupació als hospitals ha assolit el 83,69 %, la mitjana del temps
d’estada s’ha mantengut en 6,4 dies i el nombre d’altes ha augmentat un 1,85 %

Ha disminuït el percentatge d’absentisme a les cites amb l’especialista,
que ha passat del 8,10 % de 2013 al 7,56 % de 2014

Els hospitals públics del Servei de Salut han incrementat un 21,6 % l’activitat quirúrgica programada i un 7,9 % el nombre de consultes amb l’especialista en els darrers dos anys. Concretament, l’any 2014 els centres hospitalaris de les Illes han registrat 53.873 operacions programades, un 6,55 % més que l’any anterior (50.563). Aquestes xifres confirmen la tendència a l’alça de l’activitat quirúrgica programada, ja que l’any 2013 s’havia constatat un augment del 14,06 % respecte de 2012 (44.272 operacions). Aquest increment fa palès l’important esforç que ha fet el Servei de Salut per optimitzar els recursos propis aprofitant millor el rendiment de les sales d’operacions i sense haver de pagar cap activitat extraordinària (“jornalades”), la qual cosa ha estat possible gràcies al  compromís de tots els professionals de la sanitat.

imagen

Pel que fa a les intervencions programades a cada centre durant l’any 2014, a l’Hospital Universitari Son Espases se n’han fetes 19.451 (+ 12,24 % respecte a 2013); a l’Hospital Son Llàtzer, 11.103 (- 0,05 %); a l’Hospital de Manacor, 6.252 (- 1,90 %); a l’Hospital Comarcal d’Inca, 5.467 (+ 17,95 %); a l’Hospital General Mateu Orfila, 4.746 (+ 4,42 %); a l’Hospital Can Misses, 6.634 (+ 4,41 %), i a l’Hospital de Formentera, 220 (+ 0,92 %).

El 65,2 % de les intervencions programades (35.126) han estat operacions ambulatòries, és a dir, en què el pacient no ha hagut de pernoctar al centre hospitalari. L’any 2014, els hospitals públics han fet 62.761 operacions (programades i urgents), un 5,13 % més que les registrades l’any 2013. Del nombre total d’intervencions, 53.873 han estat programades i 8.865, urgents.

Ha augmentat el nombre d’urgències però ha disminuït el de pacients ingressats després d’haver estat atesos

En el conjunt dels hospitals, el nombre d’urgències ha augmentat un 2,99 %, ja que s’ha passat de les 425.730 ateses l’any 2013 a les 438.466 de l’any passat. Tot i que la mitjana diària d’urgències ateses ha assolit la xifra de 1.201 (1.166 el 2013), el percentatge de pacients que han acudit a urgències i posteriorment han estat ingressats ha estat del 12,3, lleugerament inferior al registrat l’any anterior. Per tant, ha augmentat el nombre d’urgències però ha disminuït el de pacients que han hagut d’ingressar després d’haver estat atesos.

D’altra banda, la mitjana del temps d’estada hospitalària s’ha mantengut en 6,4 dies i s’ha registrat un augment del 1,85 % en el nombre d’altes.

imagen

Per un altre costat, l’any 2014 el percentatge d’ocupació als hospitals ha assolit el 83,69 %, 2,93 punts superior al registrat els anys anteriors. Aquesta variable fa palesa l’excel·lent tasca que s’ha fet als hospitals gestionant amb eficiència el nombre de llits d’acord amb el nombre de pacients ingressats.

La tendència a l’alça de l’activitat quirúrgica programada de què hem parlat també s’ha confirmat amb relació al nombre de consultes, que s’ha incrementat un 7,9 % en els darrers dos anys: l’any 2014 s’han atès 1.367.885 consultes, cosa que representa un augment interanual del 1,84 %. L’any anterior l’increment havia estat del 5,9 %, ja que es va passar de les 1.267.259 consultes de 2012 a les 1.343.125 de 2013.

imagen

Del nombre total de consultes de 2014, 421.917 han correspost a primeres visites, cosa que significa una disminució del 1,49 % respecte de 2013, i 945.938 han estat successives, que suposa un augment del 3,4 %; això representa que el 69 % dels pacients han visitat l’especialista per segona vegada amb un possible diagnòstic.

En la classificació per hospitals, l’any 2014 s’han atès 459.190 consultes a Son Espases; 298.813 a Son Llàtzer; 163.294 a l’Hospital de Manacor; 136.850 a l’Hospital Comarcal d’Inca; 146.105 a l’Hospital General Mateu Orfila; 155.312 a Can Misses i 8.291 a l’Hospital de Formentera.

També és destacable la davallada del percentatge de persones que tenien una cita amb l’especialista i no s’hi ha presentat, ja que ha passat del 8,10 % de 2013 al 7,56 % de 2014. En aquest sentit, el Servei de Salut ha fet un esforç important amb campanyes informatives per reduir l’absentisme a les cites amb el metge. Aquest missatge ha arribat a la població, que cada vegada actua d’una manera més responsable i solidària.

S’ha mantengut l’augment del nombre de ressonàncies magnètics i de tomografies computades

Finalment, durant l’any 2014 s’ha mantengut igualment la tendència a l’alça pel que fa a l’activitat radiològica: s’han fet 37.188 mamografies (+ 5,56 % respecte de 2013), 36.269 ressonàncies magnètiques (+ 3,84 %) i 68.231 tomografies computades (+ 2 %).

Ahir es varen atendre un total de 1.092 urgències, el 15,9 % de les quals varen requerir ingrés hospitalari

Els hospitals públics de les Illes Balears tenen el 100 % dels llits oberts i han reforçat els serveis d’urgències contractant 50 professionals sanitaris

L’increment de la demanda assistencial urgent d’aquests dies és conseqüència del descens de les temperatures

 

Tots els hospitals públics de les Illes Balears tenen el 100 % dels llits oberts i han reforçat els serveis d’urgències contractant 50 professionals sanitaris —en­tre infermers, auxiliars d’infermeria i zeladors— per tal d’atendre l’increment puntual de la pressió assistencial com a conseqüència del descens de les temperatures. Cal afegir que es continuarà fent contractacions depenent de les necessitats assistencials.

Entre els set hospitals públics de les Illes Balears es varen atendre ahir 1.092 urgències, el 15,9 % de les quals (174) varen requerir ingrés hospitalari. Cal remarcar, però, que a hores d’ara no hi ha cap planta hospitalària tancada i que l’activitat registrada és l’habitual d’aquesta època de l’any. El recurrent increment de la demanda assistencial urgent d’aquests dies és conseqüència del descens de les temperatures: durant l’hivern és habitual que als hospitals es registri un augment de la pressió assistencial a causa de la major afluència als serveis d’urgències, principalment de persones grans, amb diferents patologies cròniques i amb problemes respiratoris. De fet, en la darrera setmana ha augmentat el nombre de casos de grip, tot i que la taxa registrada encara està per davall del puntal epidèmic.

Tot i que els pacients que acudeixen als serveis d’urgències dels hospitals són atesos amb els mateixos criteris de seguretat i qualitat assistencial, aquesta alta afluència pot provocar que puntualment hi hagi pacients pendents que se’ls assigni un llit, però la situació normalment es resol amb la mateixa dinàmica d’ingressos i altes dels centres hospitalaris.

D’altra banda, l’Hospital Universitari Son Espases ha ampliat fins a 26 el nombre de llits de la Unitat d’Hospitalització a Domicili. Aquesta actuació permetrà descongestionar la pressió registrada al Servei d’Urgències del centre de referència. A més, també s’han derivat pacients a l’Hospital Sant Joan de Déu, en el marc del conveni singular subscrit amb aquest centre hospitalari sense ànim de lucre.

Durant la darrera setmana ha augmentat un 35 % l’activitat programada

Durant la darrera setmana s’ha registrat un augment del 35 % en l’activitat quirúrgica programada, que ha passat de 159 intervencions a les 214 duites a terme ahir. Aquest increment s’emmarca en les actuacions adreçades a reduir les llistes d’espera quirúrgiques.