Noticies per als professionals

Servei de Salut de les Illes Balears (Ibsalut)

Notícies del Servei de Salut de les Illes Balears per a professionals

El Servei de Farmàcia de l'Hospital de Manacor ha completat més de cinc-cents informes de conciliació de la medicació del Servei d'Urgències en menys d’un any

Ha revisat més de cinc mil medicaments i ha fet tres-centes cinquanta recomanacions farmacèutiques

Després de deu mesos de col·laboració d’una de les farmacèutiques del Servei de Farmàcia de l’Hospital de Manacor amb el Servei d’Urgències, el resultat és de més de cinc-cents informes de conciliació de la medicació. La farmacèutica, Núria Galán, ha completat la revisió de més de cinc mil medicaments i ha fet tres-centes cinquanta intervencions i recomanacions farmacèutiques.

imagen

Segons explica aquesta professional, “la conciliació de la medicació és un procés que prevé els errors de medicació en els punts de transició del pacient, és a dir, sempre que hi hagi un canvi de responsable mèdic del pacient que impliqui l’actualització del tractament, amb la qual cosa s’eliminen els errors derivats de les fallades en la comunicació del tractament farmacològic del pacient”.

Núria Galán concreta que “l’activitat de conciliar la medicació consisteix a obtenir una llista completa i exacta de la medicació prèvia del pacient i comparar-la amb la prescripció mèdica després de la transició assistencial. Si s’hi troben discrepàncies, s’han de prendre en consideració i, si cal, s’ha de modificar la prescripció mèdica a fi de comunicar al següent metge responsable i al pacient mateix la nova llista conciliada”. L’objectiu de la conciliació és, per tant, garantir al llarg de tot el procés de l’atenció sanitària que els pacients rebin tots els medicaments necessaris que prenien  prèviament i adequar-los a la seva situació actual i a la nova prescripció establida a l’Hospital que ha originat la visita a Urgències.

Aquest procés s’ha de dur a terme per mitjà d’una entrevista al pacient i/o al seu cuidador sempre que sigui possible, en la qual s’obté la informació necessària per poder valorar l’adherència a la medicació i si hi ha altres medicaments que el pacient prengui i no s’hagin recollit en la seva història clínica o en altres documents utilitzats en l’atenció sanitària.

La implementació de programes de conciliació de la medicació és una necessitat i un estàndard de qualitat i seguretat als centres sanitaris, segons les recomanacions d’organismes sanitaris internacionals. Els experts han centrat el focus d’atenció en els serveis d’urgències, per la qual cosa l’Hospital de Manacor ha apostat per aconseguir que l’atenció sanitària en aquesta àrea no només sigui eficaç sinó també segura per als pacients.

En aquest sentit, Núria Galán destaca que en l’àmbit assistencial d’un servei d’urgències conèixer i manejar la medicació habitual dels pacients és més complicat, no només a causa de l’escenari mateix, ja que sol haver-hi una alta demanda assistencial, sinó també a causa de la mateixa patologia aguda dels pacients, ja que l’objectiu principal és donar resposta a una demanda urgent. Per tant, és fonamental que la conciliació de la medicació es faci en aquests serveis. S’ha d’afegir que els farmacèutics hospitalaris es formen cada vegada més des del punt de vista clínic i no només logístic, i intervenen cada vegada més en les decisions sobre la medicació dels pacients.

La figura del farmacèutic d’urgències facilita molt l’assistència dels pacients i ajuda a prevenir possibles problemes relacionats amb els medicaments, ja que disposa de la formació per analitzar si el tractament que un pacient pren a Urgències és adequat a la situació aguda que pateix, mentre que el metge ha d’ocupar gran part del temps a diagnosticar què li passa. D’altra banda, també és molt important la col·laboració estreta amb els infermers en l’administració de medicaments.

Juli Fuster és el nou director general del Servei de Salut

Juli Fuster ha estat nomenat nou director general del Servei de Salut. És llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1980) i té un màster en economia de la salut i gestió sanitària per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Pompeu Fabra.

imagen

Té una trajectòria de més de trenta anys dedicat a l’àmbit de la gestió sanitària: ha estat director general del Servei de Salut (2001-2003) i director general de Planificació i Finançament de la Conselleria de Salut (2007-2011). Ha desenvolupat part de la seva carrera a Gestió Sanitària de Mallorca (GESMA) com a subdirector d’Organització, Mètodes i Qualitat (1999-2001) i president de la Comissió d’Investigació i membre de la Comissió de Documentació. Entre 2001 i 2003 va presidir el Consell d’Administració i va ocupar la Vicepresidència del Patronat de la Fundació Hospital de Manacor i de la Fundació Hospital Son Llàtzer. També ha estat subdirector mèdic de la Gerència d’Atenció Primària durant sis anys (1992-1998) i cap del Gabinet Tècnic i president de la Comissió d’Investigació d’aquesta Gerència (1998-1999). L’any 2001 va ser membre de la comissió de negociació de transferències sanitàries de l’INSALUD a la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Baleares.

El nou director general ha treballat durant més de deu anys com a metge d’atenció primària al Servei de Salut. També ha estat metge consultor en el projecte Amares Perú (finançat per la Unió Europea) per al desenvolupament sanitari i la qualitat assistencial a la selva amazònica. Des de 2011 treballava com a metge de família a la UBS Badia Gran (Llucmajor).

Juli Fuster ha participat en nombroses publicacions, congressos, comunicacions i ponències d’àmbit estatal i internacional. També ha desenvolupat activitat docent a la Universitat de les Illes Balears, com ara la coordinació del màster en salut infantil (1998-2000). A més, ha rebut beques i premis per la seva tasca de recerca en l’àmbit de la medicina familiar i comunitària.

L’Hospital Universitari Son Espases obté la certificació CAT de qualitat en transfusió de sang, components sanguinis, teràpia cel·lular i tissular

La Fundació CAT és l’organisme de certificació de la qualitat en transfusió de sang, components sanguinis, teràpia cel·lular i tissular que acredita l’acompliment dels estàndards en transfusió sanguínia del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Son Espases, concretament en la pràctica transfusional i la gestió de la qualitat.

imagen

La certificació obtinguda pel Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Son Espases està avalada per les societats científiques de l’àmbit de l’hematologia i la transfusió sanguínia. Des de finals de l’any 2010, compta amb l’Acreditació ENAC, la qual cosa li afegeix validesa internacional i suposa una certificació integral de la qualitat i de la seguretat transfusional en tota l’estructura de l’organització, en els processos operatius i en els recursos de les entitats certificades i contribueix a la implicació de tot el personal amb la millora contínua.

La certificació suposa una garantia de la qualitat en els processos que es duen a terme. Entre aquests processos, cal remarcar els següents:
• El control de qualitat i de seguretat en tot el procés de donació, producció dels components sanguinis, conservació, distribució i transfusió als pacients.
• La garantia que suposa per a l’usuari de la sanitat, tenint en compte la transversalitat dels procediments i els productes tractats.
• La bioseguretat amb la minimització dels riscos infecciosos i biològics.
• La traçabilitat en les donacions i en les transfusions.
• La seguretat en les proves de compatibilitat entre el receptor i el donant en les transfusions.
• L’existència de protocols d’actuació en cas d’accidents i d’emergències sanitàries.
• El confort, la higiene i la màxima desinfecció de les instal·lacions.
• La gestió de residus sanitaris correcta, tant per raons de bioseguretat com per raons mediambientals.
• La intimitat del pacient i la confidencialitat de la informació.
• L’ús d’eines de mesura d’opinió i de satisfacció dels ciutadans.
• La qualificació, capacitació i actualització permanent de la formació de tots els professionals.

Algunes dades rellevants que donen suport al significat de la Certificació CAT

En tot el territori nacional, s’efectuen 5.000 transfusions diàries i 20.000.000 de transfusions anuals. Cada dia, entre 60 i 75 persones salven la seva vida a Espanya gràcies a les transfusions, en aquest fet rau la importància d’assegurar la qualitat en els processos de transfusió de la sang. Actualment, el 70% de les unitats de sang obtingudes a Espanya procedeixen de centres que tenen la Certificació CAT i el 67% dels components sanguinis es transfonen a hospitals que també tenen la Certificació CAT.

Aproximadament, el 20%-30% del total de transfusions es duen a terme en plantes d’hematologia o en unitats d’hospitalització de dia.

A l’Hospital Universitari Son Espases, respecte a les transfusions, s’efectua l’activitat anual següent:
 

  2013 2014
Hematies 11.158 13.415
Plaquetes 3.269 4.086
Plasma 2.194 1.513
Crioprecipitats 392 419

 
En relació amb els trasplantaments de medul·la òssia, durant l’any 2014 se n’efectuaren 39.
17 trasplantaments foren autòlegs (el receptor rep les seves pròpies cèl·lules mare); 11, al·logènics emparentats (el donant és una altra persona, és un familiar compatible); 6, haploidèntics (el donant és el pare o la mare), i, finalment, 5 foren trasplantaments al·logènics no emparentats (el donant és una persona no relacionada però compatible amb el receptor).

Aquesta acreditació reflecteix la decidida voluntat de l’Hospital Universitari Son Espases i de tots els seus professionals de prestar un servei de qualitat certificat i coincident amb els estàndards internacionals. També reflecteix l’esforç dels professionals per estar sempre a l’avantguarda de l’atenció sanitària dels seus pacients.

La Unitat de Nefrologia Infantil del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Son Espases organitza el XL Congrés Nacional de Nefrologia Pediàtrica 


El Congrés té el suport de l’Associació Espanyola de Nefrologia Pediàtrica (AENP) per tractar sobre la relació entre malaltia renal, metabolisme ossi i sistema cardiovascular. Durant les jornades del Congrés es revisaran els avenços en tècniques de depuració extrarenal, s’abordaran diversos aspectes de les malalties renals relacionades amb anomalies en el sistema del complement i es discutiran els dilemes en l’actuació terapèutica en el pacient amb un sol ronyó. 

imagen

L’AENP treballa per proporcionar les millors cures possibles als infants i als adolescents amb malalties renals. Amb aquest objectiu general, l’Hospital Universitari Son Espases és l’encarregat d’organitzar el XL Congrés Nacional de Nefrologia Pediàtrica. 

A la sessió inaugural de Congrés han assistit el conseller de Salut, Martí Sansaloni; el gerent de Son Espases, Víctor Ribot; el Dr. Joan Figuerola, cap del Servei de Pediatria de Son Espases; el Dr. Víctor García, president de l’AENP, i la Dra. M.ª Dolores Rodrigo, responsable de la Unitat de Nefrologia Infantil de Son Espases. 

En el Congrés espresentaran vuitanta comunicacions lliures sobre tota mena de temàtica nefrològica: està previst abordar-hi qüestions rellevants per al futur de la nefrologia pediàtrica, com la relació entre la litiasi renal i l’os i la importància dels problemes psicosocials dels malalts renals crònics. També s’hi discutiran els dilemes en el tracte dels pacients amb un sol ronyó o la imprescindible col·laboració entre hospitals de diferents nivells per afrontar els reptes del tractament de les malalties del ronyó. Finalment, es farà una anàlisi de les noves tècniques de depuració extrarenal. 

El Congrés compta també amb la participació del Dr. Fèlix Grases, director de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), reconegut arreu del món per les seves aportacions científiques en el camp de la litiasi renal. Pel seu costat, el Dr. Dirk Bethe, psicòleg clínic de la Unitat de Nefrologia Infantil de l’Hospital Universitari de Heidelberg (Alemanya), aportarà la seva experiència en el camp de la transició dels pacients renals pediàtrics a la medicina i al món dels adults. 

El programa resulta atractiu també per als nefròlegs que atenen els pacients adults per la importància que té potenciar la col·laboració entre la Unitat de Nefrologia Infantil i el Servei de Nefrologia. Aquest Congrés farà possible conèixer diverses tècniques de depuració extrarenal aplicables tant a la població pediàtrica com a l’adulta. 

És important destacar que la Unitat de Nefrologia Infantil de l’Hospital Universitari Son Espases, en nom de l’AENP i en col·laboració amb l’IUNICS, ha començat a gestionar el Registre Nacional de Litiasi Renal Pediàtrica. Aquest projecte s’enquadra en la línia de recerca sobre la litiasi renal infantil que des de fa temps desenvolupen conjuntament ambdues entitats. 

La Unitatde Nefrologia Infantil proporciona cures als malalts renals pediàtrics a la seva àrea sanitària i actua com a centre de referència per al conjunt de les Illes Balears. Treballa en col·laboració amb les altres unitats del Servei de Pediatria de Son Espases i d’altres hospitals de les Illes Balears i amb altres centres de referència en diàlisi i trasplantament de la resta de l’estat. Cal assenyalar, a més, que el Servei de Pediatria ha assolit un gran desenvolupament de les especialitats pediàtriques de la mà del Dr. Joan Figuerola, cap del Servei, tant en el camp assistencial com en el de la recerca. 

Fa dos anys que l’Hospital Comarcal d’Inca implanta pròtesis de genoll amb el mètode fast track

Després d’un centenar d’intervencions, un estudi conclou que els paràmetres clínics i econòmics i la satisfacció dels pacients validen els beneficis d’aquest sistema

El Servei de Traumatologia de l’Hospital Comarcal d’Inca ha aconseguit amb èxit implantar un centenar de pròtesis de genoll amb el mètode fast track des que va iniciar la implementació d’aquest innovador sistema, fa dos anys.

imagen

Cal recordar que aquest mètode es basa a aplicar un sistema en el maneig de la pròtesi de genoll que permet un bon control del dolor i la disminució de la sagnia pròpia de la intervenció. Això permet iniciar la rehabilitació de manera molt precoç i reduir la durada de la intervenció. A més, els pacients presenten menys morbiditat i complicacions derivades del procediment quirúrgic —com ara les infeccions nosocomials— i aconsegueixen recuperar la capacitat de la deambulació en menys de 24 hores després de la cirurgia, i en molts casos el mateix horabaixa de la intervenció. Tot això repercuteix en una estada hospitalària clarament més curta, cosa que suposa més confort per als pacients i un estalvi econòmic que afavoreix la sostenibilitat del sistema sanitari públic.

Els doctors Raúl Frechoso i Fernando Rodríguez, traumatòlegs de l’Hospital Comarcal d’Inca, han estat pioners en el desenvolupament d’aquest mètode quirúrgic en la cirurgia de les pròtesis primàries de genoll. No obstant això, s’ha de precisar que es tracta d’un mètode multidisciplinari, en el qual també està involucrat personal del Servei de Rehabilitació i de la Unitat d’Hospitalització d’Infermeria.

Balanç positiu

Després del primer semestre des de la implementació d’aquest mètode es va fer un estudi que va confirmar la satisfacció dels pacients i la millora en l’eficiència dels recursos sanitaris. Ara, després de dos anys, els resultats avaluats en un centenar de pacients ratifiquen que aquest mètode ha suposat una millora dels paràmetres clínics i econòmics respecte del sistema tradicional per implantar pròtesis de genoll i per millorar la satisfacció dels pacients.

Aspectes positius

Una altra dada significativa és que només 1 d’aquestes 100 intervencions ha requerit una transfusió de sang (1 %), un percentatge clarament inferior al de les cirurgies tradicionals, que és del 30 %.

Un altre indicador positiu ha estat el control del dolor postoperatori immediat, ja que els paràmetres registrats han estat similars als dels pacients intervenguts amb altres mètodes. Tanmateix, s’ha apreciat una millora important del dolor que apareix en les setmanes posteriors a l’operació quan s’utilitza el mètode fast track, molt notable entre la segona i la sisena setmanes, durant les quals el pacient ha de fer un intens treball de rehabilitació.

D’altra banda, pel que fa a la mitjana de temps d’estada hospitalària, amb aquest mètode és de 3,87 dies, clarament inferior a la d’altres mètodes, en què la mitjana és de 7,05 dies; per tant, la durada de l’ingrés hospitalari es redueix més de 3 dies. Segons els resultats de l’estudi, cap dels 100 pacients no va estar ingressat més de 7 dies; de fet, el 90 % varen quedar ingressats entre 3 i 5 dies, i dos pacients tan sols varen requerir dos dies d’ingrés.

A més, afegir que sis pacients que duien una pròtesi de genoll varen requerir que fos substituïda, la qual cosa suposa una intervenció quirúrgica molt agressiva i amb moltes complicacions potencials, però gràcies al sistema fast track es va aconseguir que la mitjana de temps d’estada d’aquests pacients fos de 5,5 dies, clarament inferior a l’habitual.

127 residents comencen la formació especialitzada als centres sanitaris públics


L’Hospital Universitari Son Espases acollirà 55 residents; l’Hospital Son Llàtzer, 22; l’Hospital de Manacor, 4; l’Hospital Can Misses, 2, i l’Hospital Comarcal d’Inca, 2. La resta es distribuirà entre les diferents unitats docents multiprofessionals i ens centres d'atenció primària

imagen
 

El director general de Salut Pública i Consum, Luis Rafael Santiso, ha donat avui la benvinguda als 127 residents que començaran la formació especialitzada als hospitals públics i als centres sanitaris d’atenció primària de les Illes Balears en un acte celebrat a l’Hospital Universitari Son Espases. 

En total s’ha cobert el 99 % de les places oferides. Entre els 127 residents hi ha 98 professionals de medicina, 23 d’infermeria, 2 de psicologia, 3 de farmàcia i 1 de radiofísica. Durant els anys vinents es formaran en les especialitats que les Illes Balears tenen acreditades per a la formació sanitària especialitzada.

Distribuïts per illes, 117 residents seguiran la formació especialitzada a Mallorca, 6 a Eivissa i 4 a Menorca. L’Hospital Universitari Son Espases n’acollirà 55; l’Hospital Son Llàtzer, 22; l’Hospital de Manacor, 4; l’Hospital Can Misses, 2, i l’Hospital Comarcal d’Inca, 2. La resta es distribuirà entre les diferents unitats docents multiprofessionals i en els centres d’atenció primària. Els residents seguiran el període formatiu a les unitats docents de la xarxa sanitària pública. Segons l’especialitat, els professionals hauran de fer entre quatre i cinc anys de formació; mentre que els d’infermeria en faran dos.

Els residents es formaran a les unitats docents en trenta especialitats mèdiques: anatomia patològica, anestesiologia i reanimació, angiologia i cirurgia vascular, aparell digestiu, cardiologia, cirurgia general, cirurgia oral i maxil·l­ofacial, cirurgia ortopèdica i traumatologia, dermatologia, endocrinologia, hematologia, medicina familiar i comunitària, medicina intensiva, medicina interna, medicina nuclear, medicina del treball, microbiologia, nefrologia, neurocirurgia, neurologia, obstetrícia i ginecologia, oftalmologia, oncologia mèdica, oncologia radioterápica, otorinolaringologia, pediatria, pneumologia, psiquiatria, radiodiagnòstic i urologia, a més de tres especialitats d’infermeria: obstetricoginecològica (comares), atenció familiar i comunitària, i salut mental. També es formaran farmacèutics en les especialitats de farmàcia hospitalària o microbiologia i parasitologia, i els psicòlegs ho faran en l’especialitat de psicologia clínica. 

L’Hospital Universitari Son Espases obté el nivell 6 de HIMSS Analytics Europe

Aquest organisme avalua i acredita l’ús òptim de les tecnologies de la informació i dels sistemes de gestió per millorar la salut de les persones a escala mundial

El prestigiós premi reconeix els hospitals amb les millors pràctiques en la implementació de la història clínica digital per a una major seguretat del pacient. Aquest assoliment només és possible amb el compromís i la implicació dels professionals clínics, que són els que optimitzen el sistema mitjançant el seu ús en les diferents àrees com l’administració segura del medicament a través d’un circuit tancat, l’explotació de dades econòmiques i clíniques per analitzar els resultats i la disponibilitat d’indicar el tractament d’una manera segura.

imagen

L’Hospital Universitari Son Espases ha obtingut el nivell 6 de l’acreditació HIMSS (Healthcare Information and Management Systems Society), organització americana que avalua el nivell de desenvolupament en projectes de tecnologies de la informació en salut i que suposa un prestigiós reconeixement als hospitals que compten amb una història clínica electrònica interoperable i que reflecteix l’alta qualitat en la seva atenció als pacients. HIMSS Analytics Europe ha reunit i analitzat tota la informació de l’Hospital Universitari Son Espases relacionada amb els processos assistencials i la implantació de la història clínica electrònica.

El subdirector de Sistemes d’Informació, Antonio Moragues, acompanyat del cap del Servei d’Informàtica de l’Hospital, Joan Marquès, han rebut el guardó HIMSS 6 en una cerimònia celebrada a Riga (Letònia). Han estat presents a l’acte: Toomas Hendrik Ilves, president de la República d’Estònia; Guntis Belvis, ministre de Salut de Letònia; Vytenis Andriukaitis, comissari de Salut de la Comissió Europea; Günther H. Oettinger, comissari d’Economia i Societat Digital de la Comissió Europea, i Stephen Lieber, president de HIMSS.

El director gerent de l’Hospital Universitari Son Espases, Victor Ribot, ha valorat el reconeixement a la bona feina dels professionals de l’Hospital que s’han implicat en aquest projecte, i ha agraït la seva constant preocupació per prestar la millor atenció als pacients, precisament els valors que es reconeixen amb l’obtenció del nivell 6 de HIMSS. "L’excel·lència dels professionals de l’Hospital Universitari Son Espases és un fet des de fa temps. Aquest premi HIMSS és un reconeixement a aquesta realitat" —destacà José Antonio Rodríguez Maniega, director general de Cerner Ibèria i Llatinoamèrica.

L’objectiu de l’aplicació d’aquesta tecnologia és incrementar la seguretat del pacient en tots els camps, ja que la història clínica electrònica Cerner Millennium de l’Hospital Universitari Son Espases és capaç d’integrar els episodis clínics de cada pacient i associar tot tipus d’exploracions, intervencions quirúrgiques, medicació, altes i consultes externes.

El nivell 6 del premi HIMSS, considera l’Hospital Universitari Son Espases, un hospital sense paper i, a més, posa en valor l’esforç per aconseguir els ítems següents:

• L’increment de la seguretat del pacient en l’administració del medicament.

• La facilitat per a l’accés, en línia i en temps real, a indicadors clínics bàsics per a l’atenció del pacient, com: temps de permanència, readmissions, percentatges d’infecció en el postoperatori, etc.

• La incorporació de la darrera evidència científica en la presa de decisions per a una millor atenció a la salut de les persones.

• La digitalització de totes les històries clíniques i els resultats de les proves diagnòstiques que n’estan associades.

• La implementació d’un gestor de peticions únic, que combina les necessitats de l’assistència sanitària amb les cites programades, fet que facilita un estalvi de temps.

• La possibilitat de consultar la història clínica electrònica del pacient des de qualsevol punt de l’Hospital i amb dispositius portàtils, tant en la visita mèdica com en les cures d’infermeria i en l’administració de medicació a peu de llit.

• La integració de la imatge electrònica i dels laboratoris en el sistema d’informació electrònic.

• La simplificació per als professionals d’infermeria ja que poden prendre les constants vitals a peu de llit i crear, adaptar o modificar plans de cures, aplicar vies clíniques contínues i elaborar protocols clínics que permeten incorporar la darrera evidència científica.

• Finalment, l’orientació de les tecnologies de la informació a les necessitats del personal sanitari, els quals, en una sola pantalla interactiva, poden analitzar tota la informació rellevant del pacient: diagnòstics, al·lèrgies, resultats de laboratori, peticions, etc.

L’obtenció d’aquest reconeixement ha suposat la col·laboració de tots els professionals de l’Hospital Universitari Son Espases i el treball coordinat amb Cerner. L’objectiu és seguir treballant per aconseguir els més alts nivells d’excel·lència en la gestió de la història clínica digital del pacient, un sistema que ha demostrat ser de gran utilitat per garantir la seguretat en l’atenció i el tractament, així com una eina àgil de treball per als professionals.