El Servei de Salut es reuneix amb les representants de l'Associació Mallorquina d'Afectats per l'Hepatitis C (AMAHC)

Del gener a l’octubre de 2016 s’han fet 1. 284 tractaments amb els nous antivirals d’acció directa

AMAHC ha agraït el tracte que els professionals sanitaris han dispensat als pacients

 

El director d’Assistència Sanitària del Servei de Salut, Nacho García, s’ha reunit avui amb les representants de l’Associació Mallorquina d’Afectats per l’Hepatitis C (AMAHC). L’objectiu de la reunió ha estat valorar el seguiment del Pla estratègic d’abordatge de l’hepatitis C i analitzar els aspectes millorables en la prevenció, sobretot a l’hora de conscienciar la població. La presidenta d’AMAHC, Maria Jesús Buades, ha traslladat l’agraïment de l’associació al Servei de Salut pel bon tracte que els professionals dels hospitals públics de les Illes Balears han dispensat als pacients. Del gener a l’octubre de 2016 s’han iniciat un total de 1.284 tractaments amb els nous antivirals d’acció directa, dels quals 1.074 ja han acabat.

imagen

L’hepatitis C és una malaltia inflamatòria del fetge causada pel virus del mateix nom. El quadre clínic pot anar des d’un patiment lleu fins a una afecció greu i permanent que pot desembocar en cirrosi o càncer de fetge.  Les possibilitats de curar l’hepatitis C poden arribar al 90 % dels casos.

El virus de l’hepatitis C es transmet pel contacte amb la sang d’una persona infectada, per una ferida sagnant o altres causes invasives. Prop del 80 % de les persones que conviuen amb el virus no tenen símptomes. El Servei de Salut participa activament en l’actualització del Pla estratègic d’abordatge de l’hepatitis C.

Avui, 18 de novembre, és el Dia Europeu de l’Ús Prudent dels Antibiòtics

El sistema sanitari públic de les Illes Balears va prescriure antibiòtics al 26% dels usuaris el 2014

Són dades preliminars de l’estudi ABPresclin, fet per professionals de l’atenció primària de Mallorca i del Servei de Salut

El sistema sanitari públic de les Illes Balears va prescriure antibiòtics al 26% dels usuaris el 2014,segons l’estudi ABPresclin, fet per professionals de l’atenció primària de Mallorca i del Servei de Salut, liderat pel doctor Javier Arranz, investigador de l’IDISPA - Grup de Malalties Infecciones de les Balears (GMISBAL). La  taxa de prescripció d’aquests fàrmacs va ser més gran en els grups d’edat de més de 60 anys —especialment els de més de 80, amb un 41,4 % de la prescripció— i en els de menys de 14 anys, amb un 30 % .

imagen

Aquest estudi analitza la prescripció d’antibiòtics en el període de 2008 a 2014 al sistema públic de salut de les Illes Balears, on —igual que en altres països de l’entorn europeu— entre el 80 % i el 90 % de les receptes d’antibiòtics procedeixen de l’àmbit extrahospitalari: de fet, un terç de les consultes ateses a l’atenció primària tracten infeccions i s’hi prescriuen antibiòtics principalment per infeccions a les vies respiratòries i al tracte urinari.

Segons els informes de sensibilitat antibiòtica emesos pel Laboratori de Microbiologia de l’Hospital Universitari Son Espases, a les Illes Balears la resistència als antibiòtics s’ha mantengut estable en els darrers anys. Tot i això, es fa un seguiment de l’augment d’alguns bacteris multirresistents (és a dir, resistents a diferents antibiòtics) en el nostre entorn.

A causa de l’exposició freqüent als medicaments antimicrobians es creen mecanismes de defensa (resistències antimicrobianes) i els antibiòtics deixen de ser eficaços. Segons el darrer Eurobaròmetre de Resistències Antibiòtiques, publicat el passat mes de juny, el 34 % dels europeus diuen que han pres antibiòtics en els darrers 12 mesos. Espanya se situa en la mitjana europea del consum d’antibiòtics, però amb tendència a l’alça. La majoria dels enquestats varen obtenir la medicació per prescripció mèdica, però el 5 % declara haver-ne pres sense recepta. L’Eurobaròmetre de Resistències Antibiòtiques estableix un preocupant desconeixement sobre l’ús correcte dels antibiòtics: menys de la meitat dels europeus (43 %) saben que els antibiòtics són ineficaços contra els virus i poc més de la meitat (56 %) saben que són ineficaços contra els refredats i la grip.

Segons dades del Centre Europeu per a la Prevenció i  el Control de les Malalties i l’Organització Mundial de la Salut, la resistència als antibiòtics representa un greu problema de salut pública arreu del món. En molts països les taxes de resistència s’han multiplicat per més de 2 en els darrers cinc anys, fet que posa en perill l’eficàcia dels antibiòtics.

Recomanacions

Davant el desconeixement respecte de l’ús correcte dels antibiòtics, els experts recomanen conscienciar la població sobre els aspectes següents:

  • Els antibiòtics són ineficaços contra els virus; per tant, no serveixen per combatre els refredats ni la grip. La majoria de les infeccions respiratòries no requereixen prendre antibiòtics.
  • L’ús d’antibiòtics propicia que els bacteris tornin resistents a aquests medicaments, per la qual cosa és important no prendre’n de manera incorrecta.
  • El diagnòstic correcte i la decisió sobre la necessitat d’administrar un antibiòtic són competència exclusiva dels metges.
  • No s’han de guardar els antibiòtics sobrants després d’un tractament. Si heu rebut més dosis de les receptades, demanau al farmacèutic com podeu desfer-vos del medicament sobrant.

El Servei de Salut redueix en 33,1 i 32,5 dies el temps que esperen els pacients per ser operats i per ser atesos per l’especialista

Ha davallat un 68 % el nombre de persones que esperen més de sis mesos per a una intervenció quirúrgica i un 47 % les que esperen més de dos mesos per a una consulta

L’objectiu principal és reduir a zero el nombre de persones que esperen més de sis mesos per a una intervenció quirúrgica o més de dos mesos per a una consulta

Els hospitals públics del Servei de Salut han reduït en 33,1 i en 32,5 dies el temps que esperen els pacients per a una intervenció quirúrgica i per a una consulta amb l’especialista, respectivament. Així doncs, en data de 30 de setembre de 2016 s’ha registrat una davallada del 28 % en la mitjana del temps de demora dels pacients que estan pendents d’una operació i del 36 % del nombre de persones que esperen per ser ateses per l’especialista. A més, ha davallat un 68 % el nombre de pacients que esperen més de sis mesos per a una intervenció quirúrgica i un 47 % el nombre de pacients que esperen més de dos mesos per a una consulta.

Gràfic 1. Evolució de la llista d’espera quirúrgica

Gràfic 1. Evolució de la llista d’espera quirúrgica

En data de 30 de setembre de 2016, 13.152 pacients estaven pendents d’una intervenció quirúrgica. Respecte de l’any anterior, la demora mitjana ha passat de 117 a 83,9 dies. En el cas dels pacients que esperen més de sis mesos per a una operació, el nombre ha davallat un 68 %, atès que ha passat de 2.847 a 911.

Taula 1. Nombre de pacients pendents d’una intervenció quirúrgica, per hospitals

Centres hospitalaris Nombre de pacients
Hospital Universitari Son Espases 4.165
Hospital Son Llàtzer 3.357
Hospital de Manacor 1.214
Hospital Comarcal d’Inca 1.165
Hospital Mateu Orfila 1.244
Hospital Can Misses 1.124
Hospital de Formentera 15
Hospital Sant Joan de Déu 347
Hospital de Creu Roja 214
Policlínica Miramar 307
Total 13.152

D’altra banda, en el 96,4 % dels casos (12.673) en què els pacients esperaven per a una operació es tractava d’una patologia de prioritat normal o baixa. El 3,6 % restant (479) esperava per una patologia de prioritat preferent. En els casos de les intervencions oncològiques de prioritat 1 (carcinoma de pròstata, carcinoma de bufeta, càncer gàstric, càncer de còlon, etc.) la detecció, el diagnòstic i el tractament es completen en una mitjana de 20 dies.

Gràfic 2. Pacients en la llista d’espera quirúrgica, per prioritats

Gràfic 2. Pacients en la llista d’espera quirúrgica, per prioritats

Davalla 32,5 dies el temps de demora per a una consulta amb l’especialista

Pel que fa a les consultes amb l’especialista, en data de 30 de setembre de 2016 hi havia 45.827 pacients pendents d’una cita, davant els 61.496 de l’any passat a la mateixa data. El temps de demora ha davallat un 36 % (32,5 dies), atès que ha passat de la mitjana de 90 dies de l’any 2015 a 57,5 dies el 2016. A més, ha davallat un 47 % el nombre de pacients que esperaven més de dos mesos per a una consulta, atès que ha passat dels 28.176 de setembre de 2015 als 14.868 de setembre de 2016, un total de 13.308 pacients menys.

Gràfic 3. Evolució de la llista d’espera de consultes

Gràfic 3. Evolució de la llista d’espera de consultes

Taula 2. Nombre de pacients que esperen especialista, per hospitals

Centres hospitalaris Nombre de pacients
Hospital Universitari Son Espases 12.416
Hospital Son Llàtzer 14.434
Hospital de Manacor 6.112
Hospital Comarcal d’Inca 4.618
Hospital Mateu Orfila 2.725
Hospital Can Misses 4.544
Hospital de Formentera 236
Hospital Sant Joan de Déu 436
Hospital de Creu Roja 254
Policlínica Miramar 52
Total 45.827

Del nombre total de consultes, 9.247 corresponien a l’especialitat de traumatologia i cirurgia ortopèdica, 6.176 a la d’oftalmologia, 5.547 a la de l’aparell digestiu, 5.131 a la de dermatologia i 3.546 a la d’otorinolaringologia.

Taula 3. Nombre de pacients que esperen una prova radiològica, per hospitals

Centres hospitalaris 2016
Hospital Universitari Son Espases 11.678
Hospital Son Llàtzer 12.735
Hospital de Manacor 4.995
Hospital Comarcal d’Inca 7.828
Hospital Mateu Orfila 5.727
Hospital Can Misses 8.218
Hospital de Formentera 2
Hospitals concertats 433
Totals 51.516

Pel que fa a les proves radiològiques, en data de 30 de setembre hi havia un total de 16.239 pacients amb primera indicació radiològica i 35.337 amb indicació radiològica de control. A més, els pacients esperen una mitjana de 46,3 dies en el primer cas i, en el segon, la mitjana d’espera és de 87,9 dies.

El Govern invertirà 4 milions d'euros en la reforma i modernització de l'Hospital Psiquiàtric

L’actuació se centrarà en la reforma integral de les unitats Lluerna i Alfàbia i en l’adaptació de l’edifici que alberga el psicogeriàtric

El Govern invertirà més de quatre milions d’euros en la rehabilitació i modernització de l’Hospital Psiquiàtric per adaptar-lo a les noves necessitats d’assistència a la població amb problemes de salut mental. Així ho ha anunciat avui la presidenta de l’Executiu autonòmic, Francina Armengol, durant la visita que ha realitzat al centre, acompanyada de la consellera de Salut, Patricia Gómez; el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, i el nou director gerent de l’Hospital Son Espases, Josep Pomar.

imagen

Aquest projecte forma part de l’estratègia de recuperació, reforma i millora de moltes instal•lacions sanitàries que aquest Govern ha trobat molt envellides o en situació d’abandonament.

En aquest sentit, s’ha impulsat una sèrie de projectes, com ara el Pla de Reforma i Construcció de Nous Centres de Salut d’Atenció Primària, el Pla de Reforma de l’Hospital General, el Pla de Reforma i Ampliació de l’Hospital de Manacor -tots ells ja iniciats- i també el Pla de Reforma de Son Dureta -en aquests moments en fase d’elaboració.

Reforma integral de la unitat Lluerna

La unitat Lluerna és una unitat de mitja estada on actualment hi ha deu pacients ingressats. La reforma integral de l’edifici permetrà crear una Unitat de Patologia Dual amb 20 llits d’hospitalització -ubicats a la primera planta- i 20 places a l’Hospital de Dia (ambulatori), que estarà situat a la planta baixa. Aquesta unitat atendrà pacients amb malalties mentals i addiccions.

El pressupost d’aquesta reforma integral és de 2. 038.269 €. Actualment, la unitat Lluerna es troba a un edifici antic, amb habitacions compartides, la majoria sense bany propi i en un estat avançat de deixadesa. El seu estat actual presenta poques possibilitats de millora si no és amb una reforma important.

Reforma integral de la unitat Alfàbia

La unitat Alfàbia allotjarà un ambulatori de 24 places per a pacients amb trastorn mental greu. Actualment és una unitat de llarga estada que té 24 pacients ingressats. L’edifici ha quedat antiquat i poc funcional. El pressupost d’aquesta reforma integral és d’1. 554.465 €.

Adaptació de l’edifici del psicogeriàtric

L’edifici del psicogeriàtric necessita una adequació i millora general, a més de la climatització de la primera planta (hospitalització), que té aproximadament 500 m². Aquest edifici disposarà d’una Unitat de Demència i Trastorns de la Conducta. El pressupost de les obres és de 486.933 €.

Dades d’activitat 2016

A les Illes Balears hi ha diagnosticades d'un problema de salut mental devers 185.000 persones (150.000 a Mallorca, 20.000 a Eivissa i Formentera i 15.000 a Menorca), de les quals prop de 5.000 pateixen un trastorn mental greu.

L’Hospital Psiquiàtric va registrar 394 ingressos l’any 2016, un 5% més que l’any anterior (381). Al llarg de l’any 2016 es van donar 405 altes hospitalàries i es va mantenir un índex d’ocupació del 89,7 %.

Actualment, el recinte de l’hospital compta amb 168 llits distribuïts en 6 unitats: Unitat de Problemes Relacionats amb l’Alcohol (UPRA),  Subaguts (de curta estada), Psicogeriàtric (llarga estada), Galatzó (mitja estada), Lluerna (mitja estada) i Alfàbia (llarga estada).

L’Hospital Psiquiàtric compta, a més, amb 4 unitats comunitàries de rehabilitació: dues a Palma (Son Gibert, Serralta), una a Inca i un altra a Manacor. Al llarg de 2016 aquestes unitats varen atendre 160 pacients amb trastorn mental greu i els seus familiars. A més, el Servei d’Atenció Residencial Comunitària (SARC) també disposa de 63 places distribuïdes entre Palma i Inca per a aquests tipus de pacients.

Així mateix, l’Equip Assertiu Comunitari (ESAC/ SECTOR PONENT), que realitza un servei especialitzat a domicili, va atendre 45 pacients des del seu inici l’any 2014.

Estratègia de Salut Mental

La Conselleria de Salut s'ha compromès a desenvolupar l’Estratègia de Salut Mental, un pla estratègic que reflecteix el compromís de donar resposta a les necessitats en matèria de salut mental, en el qual participen professionals, gestors de serveis sanitaris i associacions de pacients i familiars. Aquesta estratègia preveu:

  • Incrementar progressivament els serveis comunitaris i prioritzar els serveis de proximitat (atenció domiciliària, unitats comunitàries de rehabilitació, centres de dia, habitatges tutelats i recursos d'integració).
  • Garantir una cartera de serveis comuns sanitaris i socials en salut mental a totes les illes.
  • Elaborar i aplicar un Pla d'Atenció Comunitària de caràcter polivalent i preventiu destinat a fomentar l'autonomia de les persones.
  • Millorar l'organització i l’atenció a les drogodependències.
  • Potenciar els serveis d'atenció dins de l'àmbit infantojuvenil.
  • Promocionar la salut i la prevenció de malalties mentals, a més de la formació contínua als professionals.

L’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera publica el concurs per elaborar
el projecte de reconversió de l’antic Hospital Can Misses

A la Unitat Polivalent de Convalescència s’ha duplicat el nombre de llits per a malalts crònics que s’havia previst inicialment

La residència per a professionals estarà disponible abans de la temporada estival

 

L’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera ha publicat avui en el Diari Oficial de la Unió Europea el concurs per elaborar el projecte arquitectònic i d’enginyeria de reconversió del recinte antic de l’Hospital Can Misses, actualment denominat “edifici J” al nou complex hospitalari. El 10 d’octubre de l’any passat, la consellera de Salut, Patricia Gómez, ja va presentar als mitjans de comunicació l’estudi previ de reconversió de l’edifici J, que s’havia presentat prèviament en diferents reunions als ajuntaments i al Consell Insular d’Eivissa.

El Servei d’Enginyeria de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera ha elaborat els plecs de condicions per contractar l’estudi d’enginyeria i arquitectura que s’encarregarà de redactar la primera fase del projecte de reforma. Es preveu que aquesta contractació es dugui a terme una vegada resolta la mesa de contractació, a final d’abril. Per elaborar el projecte, l’estudi escollit disposarà de quatre mesos; posteriorment s’haurà d’aprovar i a partir d’aquí es podrà contractar l’obra.

S’ha creat una comissió, composta per la Direcció i els serveis tècnics, que s’encarregarà de fer el seguiment i l’avaluació de l’obra i de la posterior posada en servei de les instal·lacions, a més d’elaborar els criteris d’inclusió.

La reforma integral de l’edifici J constarà de quatre fases. En la primera es reformaran la planta baixa i el soterrani, on s’ubicaran el nou Centre de Salut Can Misses, la residència per a professionals i desplaçats de Formentera, un espai destinat a associacions, el dipòsit de cadàvers i la sala d’autòpsies, i part de la primera planta (concretament l’antiga planta d’hospitalització de cirurgia), que s’ha afegit a l’estudi previ original perquè s’ha duplicat el nombre d’habitacions previstes inicialment per a aquesta unitat, ja que s’ha passat de 15 habitacions a 30 habitacions dobles; aquest augment ha respost a les necessitats sorgides a partir de la nova estratègia de cronicitat del Servei de Salut.

Paral·lelament es començarà a adequar la residència per a professionals, que es preveu que estigui disponible abans de l’estiu, per la qual cosa es podrà utilitzar per incorporar reforços durant la pròxima temporada estival.

El Centre de Salut Can Misses serà una altra de les prioritats d’aquesta obra i de la fase inicial. Ubicat a la planta baixa i a la planta semisoterrani de les antigues Consultes Externes, allotjarà 25 consultes. Per la seva part, la zona del mortuori multiplicarà per sis l’espai i tindrà una gran sala d’autòpsies i un dipòsit amb sis cambres mortuòries. A més, les associacions també hi disposaran d’un ampli espai, de gairebé 800 m2. El criteri d’inclusió de les associacions està pendent d’establir, però en principi han de tenir un objecte assistencial i compartit amb el Servei de Salut.

L’obra de la primera fase suposarà reformar 6.000 m2 de les plantes primera, baixa i semisoterrani, que ha augmentatrespecte de l’estudi previ a causa de l’ampliació de la Unitat Polivalent de Convalescència. Amb aquesta primera fase s’estableixen les bases de la reforma integral de tot l’edifici i la futura ampliació de les unitats creades.