Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad

Artículo diez.

Todos tienen los siguientes derechos con respecto a las distintas administraciones públicas sanitarias:

  1. Al respeto a su personalidad, dignidad humana e intimidad, sin que pueda ser discriminado por su origen racial o étnico, por razón de género y orientación sexual, de discapacidad o de cualquier otra circunstancia personal o social.
  2. A la información sobre los servicios sanitarios a que puede acceder y sobre los requisitos necesarios para su uso. La información deberá efectuarse en formatos adecuados, siguiendo las reglas marcadas por el principio de diseño para todos, de manera que resulten accesibles y comprensibles a las personas con discapacidad.
  3. A la confidencialidad de toda la información relacionada con su proceso y con su estancia en instituciones sanitarias públicas y privadas que colaboren con el sistema público.
  4. A ser advertido de si los procedimientos de pronóstico, diagnóstico y terapéuticos que se le apliquen pueden ser utilizados en función de un proyecto docente o de investigación, que, en ningún caso, podrá comportar peligro adicional para su salud. En todo caso será imprescindible la previa autorización y por escrito del paciente y la aceptación por parte del médico y de la Dirección del correspondiente Centro Sanitario.
  5. (Derogado)
  6. (Derogado)
  7. A que se le asigne un médico, cuyo nombre se le dará a conocer, que será su interlocutor principal con el equipo asistencial. En caso de ausencia, otro facultativo del equipo asumirá tal responsabilidad.
  8. (Derogado)
  9. (Derogado)
  10. A participar, a través de las instituciones comunitarias, en las actividades sanitarias, en los términos establecidos en esta Ley y en las disposiciones que la desarrollen.
  11. (Derogado)
  12. A utilizar las vías de reclamación y de propuesta de sugerencias en los plazos previstos. En uno u otro caso deberá recibir respuesta por escrito en los plazos que reglamentariamente se establezcan.
  13. A elegir el médico y los demás sanitarios titulados de acuerdo con las condiciones contempladas, en esta Ley, en las disposiciones que se dicten para su desarrollo y en las que regulen el trabajo sanitario en los Centros de Salud.
  14. A obtener los medicamentos y productos sanitarios que se consideren necesarios para promover, conservar o restablecer su salud, en los términos que reglamentariamente se establezcan por la Administración del Estado.
  15. Respetando el peculiar régimen económico de cada servicio sanitario, los derechos contemplados en los apartados 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9 y 11 de este artículo serán ejercidos también con respecto a los servicios sanitarios privados.

Artículo once.

Serán obligaciones de los ciudadanos con las instituciones y organismos del sistema sanitario:

  1. Cumplir las prescripciones generales de naturaleza sanitaria comunes a toda la población, así como las específicas determinadas por los Servicios Sanitarios.
  2. Cuidar las instalaciones y colaborar en el mantenimiento de la habitabilidad de las lnstituciones Sanitarias.
  3. Responsabilizarse del uso adecuado de las prestaciones ofrecidas por el sistema sanitario, fundamentalmente en lo que se refiere a la utilización de servicios, procedimientos de baja laboral o incapacidad permanente y prestaciones terapéuticas y sociales.

 


Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica.

Artículo 2. Principios básicos.

  1. La dignidad de la persona humana, el respeto a la autonomía de su voluntad y a su intimidad orientarán toda la actividad encaminada a obtener, utilizar, archivar, custodiar y transmitir la información y la documentación clínica.
  1. Toda actuación en el ámbito de la sanidad requiere, con carácter general, el previo consentimiento de los pacientes o usuarios. El consentimiento, que debe obtenerse después de que el paciente reciba una información adecuada, se hará por escrito en los supuestos previstos en la Ley.
  1. El paciente o usuario tiene derecho a decidir libremente, después de recibir la información adecuada, entre las opciones clínicas disponibles.
  1. Todo paciente o usuario tiene derecho a negarse al tratamiento, excepto en los casos determinados en la Ley. Su negativa al tratamiento constará por escrito.
  1. Los pacientes o usuarios tienen el deber de facilitar los datos sobre su estado físico o sobre su salud de manera leal y verdadera, así como el de colaborar en su obtención, especialmente cuando sean necesarios por razones de interés público o con motivo de la asistencia sanitaria.
  1. Todo profesional que interviene en la actividad asistencial está obligado no sólo a la correcta prestación de sus técnicas, sino al cumplimiento de los deberes de información y de documentación clínica, y al respeto de las decisiones adoptadas libre y voluntariamente por el paciente.
  1. La persona que elabore o tenga acceso a la información y la documentación clínica está obligada a guardar la reserva debida.

CAPÍTULO II

El derecho de información sanitaria

Artículo 4. Derecho a la información asistencial.

  1. Los pacientes tienen derecho a conocer, con motivo de cualquier actuación en el ámbito de su salud, toda la información disponible sobre la misma, salvando los supuestos exceptuados por la Ley. Además, toda persona tiene derecho a que se respete su voluntad de no ser informada. La información, que como regla general se proporcionará verbalmente dejando constancia en la historia clínica, comprende, como mínimo, la finalidad y la naturaleza de cada intervención, sus riesgos y sus consecuencias.
  1. La información clínica forma parte de todas las actuaciones asistenciales, será verdadera, se comunicará al paciente de forma comprensible y adecuada a sus necesidades y le ayudará a tomar decisiones de acuerdo con su propia y libre voluntad.
  1. El médico responsable del paciente le garantiza el cumplimiento de su derecho a la información. Los profesionales que le atiendan durante el proceso asistencial o le apliquen una técnica o un procedimiento concreto también serán responsables de informarle.

Artículo 5. Titular del derecho a la información asistencial 

  1. El titular del derecho a la información es el paciente. También serán informadas las personas vinculadas a él, por razones familiares o de hecho, en la medida que el paciente lo permita de manera expresa o tácita.
  1. El paciente será informado, incluso en caso de incapacidad, de modo adecuado a sus posibilidades de comprensión, cumpliendo con el deber de informar también a su representante legal.
  1. Cuando el paciente, según el criterio del médico que le asiste, carezca de capacidad para entender la información a causa de su estado físico o psíquico, la información se pondrá en conocimiento de las personas vinculadas a él por razones familiares o de hecho.
  1. El derecho a la información sanitaria de los pacientes puede limitarse por la existencia acreditada de un estado de necesidad terapéutica. Se entenderá por necesidad terapéutica la facultad del médico para actuar profesionalmente sin informar antes al paciente, cuando por razones objetivas el conocimiento de su propia situación pueda perjudicar su salud de manera grave. Llegado este caso, el médico dejará constancia razonada de las circunstancias en la historia clínica y comunicará su decisión a las personas vinculadas al paciente por razones familiares o de hecho.

Artículo 6. Derecho a la información epidemiológica.

Los ciudadanos tienen derecho a conocer los problemas sanitarios de la colectividad cuando impliquen un riesgo para la salud pública o para su salud individual, y el derecho a que esta información se difunda en términos verdaderos, comprensibles y adecuados para la protección de la salud, de acuerdo con lo establecido por la Ley.

CAPÍTULO III

Derecho a la intimidad

Artículo 7. El derecho a la intimidad.

  1. Toda persona tiene derecho a que se respete el carácter confidencial de los datos referentes a su salud, y a que nadie pueda acceder a ellos sin previa autorización amparada por la Ley.
  1. Los centros sanitarios adoptarán las medidas oportunas para garantizar los derechos a que se refiere el apartado anterior, y elaborarán, cuando proceda, las normas y los procedimientos protocolizados que garanticen el acceso legal a los datos de los pacientes.

CAPÍTULO IV

El respeto de la autonomía del paciente

Artículo 8. Consentimiento informado.

  1. Toda actuación en el ámbito de la salud de un paciente necesita el consentimiento libre y voluntario del afectado, una vez que, recibida la información prevista en el artículo 4, haya valorado las opciones propias del caso.
  1. El consentimiento será verbal por regla general.Sin embargo, se prestará por escrito en los casos siguientes: intervención quirúrgica, procedimientos diagnósticos y terapéuticos invasores y, en general, aplicación de procedimientos que suponen riesgos o inconvenientes de notoria y previsible repercusión negativa sobre la salud del paciente.
  1. El consentimiento escrito del paciente será necesario para cada una de las actuaciones especificadas en el punto anterior de este artículo, dejando a salvo la posibilidad de incorporar anejos y otros datos de carácter general, y tendrá información suficiente sobre el procedimiento de aplicación y sobre sus riesgos.
  1. Todo paciente o usuario tiene derecho a ser advertido sobre la posibilidad de utilizar los procedimientos de pronóstico, diagnóstico y terapéuticos que se le apliquen en un proyecto docente o de investigación, que en ningún caso podrá comportar riesgo adicional para su salud.
  1. El paciente puede revocar libremente por escrito su consentimiento en cualquier momento.

Artículo 12. Información en el Sistema Nacional de Salud.

  1. Además de los derechos reconocidos en los artículos anteriores, los pacientes y los usuarios del Sistema Nacional de Salud tendrán derecho a recibir información sobre los servicios y unidades asistenciales disponibles, su calidad y los requisitos de acceso a ellos. 
  1. Los servicios de salud dispondrán en los centros y servicios sanitarios de una guía o carta de los servicios en la que se especifiquen los derechos y obligaciones de los usuarios, las prestaciones disponibles, las características asistenciales del centro o del servicio, y sus dotaciones de personal, instalaciones y medios técnicos. Se facilitará a todos los usuarios información sobre las guías de participación y sobre sugerencias y reclamaciones.
  1. Cada servicio de salud regulará los procedimientos y los sistemas para garantizar el efectivo cumplimiento de las previsiones de este artículo.

Artículo 13. Derecho a la información para la elección de médico y de centro. 

Los usuarios y pacientes del Sistema Nacional de Salud, tanto en la atención primaria como en la especializada, tendrán derecho a la información previa correspondiente para elegir médico, e igualmente centro, con arreglo a los términos y condiciones que establezcan los servicios de salud competentes.

Artículo 15. Contenido de la historia clínica de cada paciente.

  1. La historia clínica incorporará la información que se considere trascendental para el conocimiento veraz y actualizado del estado de salud del paciente. Todo paciente o usuario tiene derecho a que quede constancia, por escrito o en el soporte técnico más adecuado, de la información obtenida en todos sus procesos asistenciales, realizados por el servicio de salud tanto en el ámbito de atención primaria como de atención especializada.[...]

Artículo 18. Derechos de acceso a la historia clínica.

  1. El paciente tiene el derecho de acceso, con las reservas señaladas en el apartado 3 de este artículo, a la documentación de la historia clínica y a obtener copia de los datos que figuran en ella. Los centros sanitarios regularán el procedimiento que garantice la observancia de estos derechos.
  1. El derecho de acceso del paciente a la historia clínica puede ejercerse también por representación debidamente acreditada. 
  1. El derecho al acceso del paciente a la documentación de la historia clínica no puede ejercitarse en perjuicio del derecho de terceras personas a la confidencialidad de los datos que constan en ella recogidos en interés terapéutico del paciente, ni en perjuicio del derecho de los profesionales participantes en su elaboración, los cuales pueden oponer al derecho de acceso la reserva de sus anotaciones subjetivas.
  1. Los centros sanitarios y los facultativos de ejercicio individual sólo facilitarán el acceso a la historia clínica de los pacientes fallecidos a las personas vinculadas a él, por razones familiares o de hecho, salvo que el fallecido lo hubiese prohibido expresamente y así se acredite. En cualquier caso el acceso de un tercero a la historia clínica motivado por un riesgo para su salud se limitará a los datos pertinentes. No se facilitará información que afecte a la intimidad del fallecido ni a las anotaciones subjetivas de los profesionales, ni que perjudique a terceros. 

Artículo 19. Derechos relacionados con la custodia de la historia clínica.

El paciente tiene derecho a que los centros sanitarios establezcan un mecanismo de custodia activa y diligente de las historias clínicas. Dicha custodia permitirá la recogida, la integración, la recuperación y la comunicación de la información sometida al principio de confidencialidad con arreglo a lo establecido por el artículo 16 de la presente Ley.

Artículo 20. Informe de alta.

Todo paciente, familiar o persona vinculada a él, en su caso, tendrá el derecho a recibir del centro o servicio sanitario, una vez finalizado el proceso asistencial, un informe de alta con los contenidos mínimos que determina el artículo 3. Las características, requisitos y condiciones de los informes de alta se determinarán reglamentariamente por las Administraciones sanitarias autonómicas.

Artículo 22. Emisión de certificados médicos.

Todo paciente o usuario tiene derecho a que se le faciliten los certificados acreditativos de su estado de salud. Éstos serán gratuitos cuando así lo establezca una disposición legal o reglamentaria.

Disposición adicional cuarta. Necesidades asociadas a la discapacidad.

El Estado y las Comunidades Autónomas, dentro del ámbito de sus respectivas competencias, dictarán las disposiciones precisas para garantizar a los pacientes o usuarios con necesidades especiales, asociadas a la discapacidad, los derechos en materia de autonomía, información y documentación clínica regulados en esta Ley.

 


Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud.

Artículo 4. Derechos de los ciudadanos en el conjunto del Sistema Nacional de Salud.

En los términos de esta ley, los ciudadanos tendrán los siguientes derechos en el conjunto del Sistema Nacional de Salud:

a) A disponer de una segunda opinión facultativa sobre su proceso, en los términos previstos en el artículo 28.1.

b) A recibir asistencia sanitaria en su comunidad autónoma de residencia en un tiempo máximo, en los términos del artículo 25.

c) A recibir, por parte del servicio de salud de la comunidad autónoma en la que se encuentre desplazado, la asistencia sanitaria del catálogo de prestaciones del Sistema Nacional de Salud que pudiera requerir, en las mismas condiciones e idénticas garantías que los ciudadanos residentes en esa comunidad autónoma.

Artículo 7. Catálogo de prestaciones del Sistema Nacional de Salud.

  1. [...]
  2. Las personas que reciban estas prestaciones tendrán derecho a la información y documentación sanitaria y asistencial de acuerdo con la Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica.

Artículo 26. Garantías de información.

  1. Los servicios de salud informarán a la ciudadanía de sus derechos y deberes, de las prestaciones y de la cartera de servicios del Sistema Nacional de Salud, de los requisitos necesarios para el acceso a éstos y de los restantes derechos recogidos en la Ley básica reguladora de la autonomía del paciente y de los derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica, así como de los derechos y obligaciones establecidos en la Ley General de Salud Pública y en las correspondientes normas autonómicas, en su caso.
  2. [...]

Artículo 44. Principios.

Es responsabilidad del Estado en materia de investigación en salud, y sin perjuicio de las competencias de las comunidades autónomas:

[...]

  1. c) Garantizar la observancia y el cumplimiento de los derechos, la protección de la salud y la garantía de la seguridad de la sociedad, los pacientes y los profesionales involucrados en la actividad de investigación.

[...]

 


Real Decreto 1575/1993, de 10 de septiembre, por el que se regula la libre elección de médico en los servicios de atención primaria del Instituto Nacional de la Salud

Artículo 1.

Es libre la elección de médico general y pediatra de entre los existentes en la correspondiente área de salud. Cuando se trate de núcleos de población superiores a 250.000 habitantes, la elección podrá realizarse entre los médicos generales y pediatras existentes en el conjunto de la localidad.

Artículo 3.

  1. Se considera como territorio de elección el definido en el artículo 1.
  1. Los usuarios, individualmente considerados, tienen derecho a la libre elección de médico de acuerdo con las condiciones establecidas en el presente Real Decreto. En el caso de ser menores o incapacitados se llevará a efecto la elección por sus representantes legales, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 162.1.° del Código Civil.
  1. Para las personas menores de siete años de edad podrá elegirse pediatra de entre los existentes en su territorio de elección. Para aquellas con edades comprendidas entre siete y catorce años se podrá optar entre los facultativos de medicina general o pediatría existentes, asimismo, en su territorio de elección. Para aquellas que tengan una edad igual o superior a catorce años se podrá elegir entre los facultativos de medicina general incluidos en su territorio de elección.

Artículo 4.

En aquellas zonas básicas de salud en’ las que no exista asignado pediatra por su escasa población infantil, la elección para las personas de hasta catorce años de edad podrá realizarse:

  1. Entre los médicos generales destinados en la zona básica de salud.
  2. Entre los pediatras existentes en el área de salud.
  3. Entre los pediatras del núcleo en que resida el paciente o usuario, si aquél supera los 250.000 habitantes.

Artículo 5.

La elección de médico general y pediatra podrá realizarse en cualquier momento y sin necesidad de justificación, pudiendo, previamente, solicitarse entrevista con el facultativo.

 


Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears

TÍTOL I DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN L’ÀMBIT SANITARI CAPÍTOL I TITULARS DELS DRETS I DEURES

Article 4. Titulars dels drets i deures

  1. Sense perjudici del que preveu la legislació bàsica estatal, i amb independència de la seva situació legal o administrativa, són titulars dels drets i deures definits en aquesta llei, en els termes establerts en aquest títol:

a) Els espanyols i els estrangers residents en qualsevol dels municipis de les Illes Balears.

b) Els espanyols i els estrangers no residents a les Illes Balears que tenguin establerta la residència en el territori espanyol, amb l’abast determinat per la legislació estatal.

c) Els nacionals dels estats membres de la Unió Europea, respecte dels drets que resultin de l’aplicació del dret comunitari europeu i dels tractats i convenis subscrits per l’Estat espanyol que els siguin d’aplicació.

d) Els nacionals dels estats que no pertanyen a la Unió Europea, només respecte dels drets que els reconeguin les lleis, els tractats i els convenis subscrits per l’Estat espanyol amb el seu país d’origen.

  1. No obstant el que es preveu a l’apartat anterior, es garantirà en tot cas a qualsevol persona l’atenció sanitària en situacions d’urgència, prestada pels professionals.
  1. En el supòsit previst al punt anterior, es facturaran els costos i les despeses ocasionats al beneficiari o tercer responsable, si n’és el cas.

CAPÍTOL II

DRETS BÀSICS

Article 5. Drets bàsics

  1. En els serveis i centres públics i privats tots tenen els drets següents:

a) A l’assistència sanitària en els termes establerts en aquesta llei.

b) Al respecte a la intimitat i a la personalitat, a la dignitat humana i a ser atès sense cap mena de discriminació.

c) A obtenir informació sobre els diversos serveis sanitaris als quals es pot accedir, com també sobre el cost econòmic de les prestacions i els requisits per al seu ús.

d) A obtenir, en tots els centres i serveis sanitaris, còpia de la carta de drets i deures per la qual s’ha de regir la relació de l’usuari amb aquests.

e) A realitzar reclamacions pels funcionament dels serveis sanitaris i a fer suggeriments, així com a rebre una resposta en els termes prevists reglamentàriament.

f) A ser informats adequadament, en termes comprensibles, dels factors, de les situacions i de les causes de riscs per a la salut individual i col·lectiva.

  1. Així mateix, tots tenen dret a rebre informació sanitària en la forma més idònia per a la seva comprensió i en una de les llengües oficials de la comunitat autònoma, i assegurar-se que aquella sigui intel·ligible per als pacients.
  1. No obstant el que disposa el punt anterior, i en la mesura que la planificació sanitària ho permeti, els centres i serveis sanitaris implantaran els mitjans necessaris per atendre les necessitats lingüístiques dels usuaris estrangers.

CAPÍTOL III DRETS ESPECÍFICS DELS USUARIS EN ELS CENTRES ASSISTENCIALS

Article 6. Dels drets específics en els centres assistencials

A més dels drets reconeguts a tots per aquesta llei, els usuaris dels centres assistencials de titularitat pública o privada tenen també els drets reconeguts en aquest capítol.

SECCIÓ 1a DRETS EN RELACIÓ AL NAIXEMENT

Article 7. Drets de la mare La dona durant la gestació, el part i el puerperi té dret a:

  1. a) Obtenir informació continuada, completa i adequada sobre l’evolució de l’embaràs, part i postpart i estat del seu fill, expressada en termes comprensibles.
  1. b) Rebre una atenció prenatal adequada i una educació maternal efectuada per un professional capacitat i estar acompanyada per una persona de la seva confiança durant el prepart, part i postpart, excepte causa suficientment justificada.
  1. c) Ser informada adequadament de les diferents opcions de part, ja sigui natural, amb analgèsia, mitjançant cesària o qualsevol altra modalitat, amb els avantatges i inconvenients de cada opció; ser la protagonista sobre la decisió del tipus i de la modalitat del part que desitja amb l’assessorament dels professionals sanitaris; decidir les intervencions no estrictament necessàries des d’un punt de vista clínic, excepte en els casos on la urgència de la situació ho impedeixi.
  1. d) Escollir durant el part i el postpart un únic professional referent del seu cas, quan siguin més d’un els professionals que l’atenen.
  1. e) Tenir el nadó al seu costat des del moment del naixement i durant tota la seva estada hospitalària, sempre que la salut d’ambdós ho permeti; obtenir còpia de l’informe d’alta amb totes les dades del part i el resum de l’estat neonatal.
  1. f) Obtenir de l’organització de l’hospital els recursos necessaris per facilitar la lactància materna, d’acord amb les recomanacions de les autoritats sanitàries; obtenir informació sobre un altre tipus d’alimentació quan la lactància materna no sigui possible o bé no sigui l’opció elegida.
  1. g) Atenció domiciliària durant i després del part, si n’és el cas.
  1. h) Que es respectin les recomanacions de la Organització Mundial de la Salut a totes les dones que així ho demanin.

Article 8. Drets del nadó

Als nadons se’ls reconeixen els drets següents:

  1. a) A rebre un tractament respectuós i digne, així com a ser identificat immediatament mitjançant les mesures que es considerin adequades.
  1. b) A tenir un únic referent mèdic, a ser explorat després del naixement per un metge especialista en pediatria i que se li realitzin les proves de detecció neonatal; si el seu estat de salut així ho requereix, a ser atès per personal qualificat amb els mitjans tècnics adequats i que se li faciliti l’estimulació precoç en cas de tenir alguna disminució.
  1. c) A no ser sotmès a cap examen o intervenció, el propòsit dels quals sigui la investigació, excepte amb el consentiment exprés i per escrit dels seus pares o, si n’és el cas, dels representats legals.

Article 9. Drets comuns de les mares i dels pares

Els pares i les mares dels nadons, en relació amb l’assistència sanitària regulada en aquesta llei, tenen el dret a:

  1. a) Rebre la informació comprensible, suficient i continuada sobre el procés o l’evolució del seu fill o la seva filla, inclòs el diagnòstic, el pronòstic i les opcions de tractament, com també sobre les cures eventuals que rebi l’infant.
  1. b) Tenir accés continuat al seu fill, si la situació clínica ho permet, així com participar en l’atenció i en la presa de decisions relacionades amb l’assistència sanitària que ha de rebre.
  1. c) Rebre l’informe d’alta i la informació i l’assessorament necessaris per al seguiment del procés tant del fill com de la mare, per a llur integració en la xarxa sanitària i per a l’obtenció dels recursos socials de suport, si fos necessari.

SECCIÓ 2a - DRET A LA INTIMITAT I A LA CONFIDENCIALITAT

Article 10. Dret a la intimitat

  1. El dret a la intimitat del pacient es concreta en el respecte a la confidencialitat de les dades que fan referència a la seva salut i a l’assistència o al tractament. Les persones que no estiguin autoritzades degudament no poden accedir a aquestes dades.
  1. Els centres sanitaris han d’adoptar les mesures oportunes per garantir el dret a la intimitat. A aquest efecte han d’elaborar normes i procediments protocol·litzats per garantir l’accés a les dades dels pacients.
  1. El personal dels centres i serveis sanitaris només podrà desvetllar les dades relatives a processos assistencials dels pacients en el casos legalment prevists.

Article 11. Dret a la informació assistencial

  1. El pacient té dret que se li faciliti en termes comprensibles informació completa i continuada, verbal i escrita, sobre el seu procés, inclosos el diagnòstic, el pronòstic i les opcions de tractament. No obstant això, es respectarà la voluntat del pacient al qual se li ofereixen les alternatives següents:

− No voler ser informat.

− Donar-li la possibilitat de decidir entre les distintes opcions terapèutiques del centre.

− Renunciar al tractament.

− Autoritzar expressament una altra persona per rebre aquesta informació.

  1. El metge responsable del pacient ha de garantir el compliment del dret a la informació. Els professionals assistencials que l’atenen i li apliquen una tècnica o un procediment concret també han d’assumir la responsabilitat en el procés d’informació al pacient.
  1. El pacient té dret a ser advertit de les possibilitats d’utilització dels procediments de diagnòstic i terapèutics que li apliquen en un projecte docent o d’investigació que, en cap cas, no podrà comportar perill addicional conegut per a la salut. En tot cas serà imprescindible la prèvia informació al pacient i la seva autorització per escrit, així com l’acceptació per part del metge i de la direcció del corresponent centre sanitari.
  1. Es reconeix el dret del pacient a una segona opinió mèdica, en els termes que reglamentàriament es determini, amb la finalitat d’enfortir la relació bàsica entre el metge i el pacient i complementar les possibilitats d’atenció.
  1. Tot pacient té dret a rebre l’informe d’alta hospitalària en acabar l’estada en el centre assistencial, en un termini raonable.
  1. Les persones autoritzades pel pacient també tenen dret a ser informades en els termes establerts en aquest article.

SECCIÓ 3a - DRET A L’AUTONOMIA DEL PACIENT

Article 12. El consentiment informat

  1. Qualsevol intervenció en l’àmbit de la salut requereix que la persona afectada n’hagi donat el consentiment específic i lliure i n’hagi estat prèviament informada.
  1. Com a regla general, el consentiment es manifesta verbalment. El consentiment s’ha de manifestar per escrit en els casos d’intervencions quirúrgiques, procediments diagnòstics invasius i, en general, quan es duguin a terme procediments que suposin riscs i inconvenients notoris i previsibles susceptibles de repercutir en la salut del pacient.
  1. El pacient podrà revocar per escrit el consentiment en qualsevol moment.
  1. No és necessària l’exigència del consentiment en les situacions següents:

a) Quan la manca d’intervenció comporti un risc per a la salut pública.

b) Quan el cas impliqui una urgència que no permeti demores per la possibilitat d’ocasionar lesions irreversibles o existir risc de mort.

c) Quan el pacient hagi manifestat per escrit el desig de no ser informat.

  1. En el cas d’incapacitat del pacient per prendre decisions, el dret sobre qualsevol tipus d’intervenció que afecti la seva salut correspondrà als representants legals que determini la sentència d’incapacitat. En el cas d’inexistència de declaració judicial, correspondrà als seus familiars, a la seva parella i, subsidiàriament, a les persones properes a ell. La situació d'incapacitat no obsta perquè els pacients siguin informats i participin en el procés de presa de decisions de manera adequada al seu grau de discerniment.
  1. Pel que fa als menors d’edat, sempre que no estiguin emancipats o tenguin setze anys complerts, el dret a decidir correspondrà als pares, tutors o curadors que n'ostentin la representació legal. L’opinió del menor serà presa en consideració en funció de la seva edat i el seu grau de maduresa, d’acord amb el que estableixen les lleis civils. Quan hi hagi disparitat de criteris entre els representants legals del menor i la institució sanitària, la darrera autorització se sotmetrà a l’autoritat judicial.

SECCIÓ 4a - DRET A LA DOCUMENTACIÓ CLÍNICA

Article 13. Formulació del dret

  1. Tot usuari del sistema sanitari té dret a la constància per escrit o en suport tècnic adequat a l’efecte de tot el seu procés assistencial.
  1. Igualment té dret a accedir a la seva documentació clínica i que se li faciliti còpia dels documents, dels informes o de les dades.
  1. Només tendran dret a obtenir la documentació clínica, mitjançant el previ consentiment de l’usuari, les persones autoritzades per aquest, el qual podrà ser substituït pel dels seus representants legals, en cas de minoria d’edat o incapacitat.

Article 14. La història clínica

  1. La història clínica és el conjunt de documents agrupats en un expedient que conté les diverses actuacions relatives al procés assistencial de cada malalt i la identificació dels metges i de la resta de professionals sanitaris que hi intervenen.
  1. La història clínica ha de contenir, en tot cas, les dades personals, les de l’assistència i les clinicoassistencials. Hi constaran així mateix les accions, les intervencions i les prescripcions fetes per cada professional sanitari.
  1. Reglamentàriament es regularà el contingut complet de la història clínica i els usos d’aquesta.
  1. Els centres sanitaris han de disposar d’un model normalitzat d’història clínica que reculli els continguts fixats reglamentàriament, adaptats al nivell assistencial que tenen i a la classe de prestació que realitzen.

Article 15. Deure de secret de les dades de la documentació clínica

  1. El personal que tengui accés a la documentació clínica queda subjecte al deure de guardar el secret sobre les dades consultades.
  1. Reglamentàriament es regularà el dret d’accés, custòdia, conservació i altres aspectes relatius a la documentació clínica.

SECCIÓ 5a - DRETS DELS PACIENTS QUE PERTANYEN A COL·LECTIUS QUE MEREIXEN UNA PROTECCIÓ ESPECIAL 

Article 16. Formulació dels drets

  1. L’administració sanitària posarà en marxa programes i actuacions específics destinats als col·lectius subjectes a un major risc sanitari per tal de donar efectivitat als drets reconeguts amb caràcter general per aquesta llei.
  1. A aquest efecte, les administracions competents es coordinaran i promouran la participació dels col·lectius afectats en les accions esmentades al punt anterior.

SECCIÓ 6a - DRETS DELS MALALTS MENTALS

Article 17. Drets específics dels malalts mentals

  1. Sobre la base de la plena integració de les actuacions en matèria de salut mental en el sistema sanitari general i de la total equiparació del malalt mental a les altres persones que requereixen serveis sanitaris i socials, l’administració sanitària ha d’actuar d’acord amb els principis següents:

a) L’atenció integral i multidisciplinar dels problemes dels malalts mentals, cercant la col·laboració amb els serveis socials de les Illes Balears i desenvolupant els serveis de rehabilitació i reinserció social necessaris per a aquesta finalitat.

b) L’atenció als problemes de salut mental de la població es realitzaran preferentment a l’àmbit comunitari, potenciant els recursos ambulatoris i els sistemes d’hospitalització parcial, reduint tant com sigui possible les necessitats d’hospitalització.

c) L’hospitalització dels pacients que ho requereixin es realitzarà a les unitats de psiquiatria dels hospitals generals.

d) Prevenció de l’aparició de la malaltia mental amb actuacions coordinades amb el Departament d’Educació de la comunitat autònoma.

e) L’especial consideració de les actuacions dirigides a l’atenció psiquiàtrica infantojuvenil i l’atenció psicogeriàtrica.

f) Especial suport a les famílies dels malalts mentals i a les associacions que desenvolupen la seva funció dins l’àmbit de l’atenció a la problemàtica de la salut mental, facilitant els recursos adients per tal de desenvolupar la seva tasca i promovent la informació, la formació i la participació en la planificació, els programes i les actuacions en la matèria.

g) Garantir l’actuació tutelar de l’administració respecte d’aquelles persones amb malaltia mental que ho requereixin.

h) L’atenció sanitària a les drogodependències se sotmetrà a les previsions contingudes a la llei específica aprovada pel Parlament de les Illes Balears.

  1. L’administració sanitària tendrà especial consideració de les actuacions dirigides a l’atenció psiquiàtrica infantojuvenil, que comprèn la població de fins a 18 anys, i que es regirà per les següents bases d’actuació:

a) L’atenció integral de la patologia, amb actuacions de prevenció, promoció, diagnòstic, tractament, seguiment i reinserció del nin i de l’adolescent.

b) L’actuació interdepartamental enfront de la problemàtica de la salut mental infantojuvenil, coordinant totes les instàncies implicades en el desenvolupament vital del subjecte d’atenció, com són educació, sanitat, serveis socials i justícia.

c) L’actuació en el marc de l’atenció sanitària especialitzada, mitjançant les unitats de salut mental infantil i juvenil, sectoritzada en funció de criteris territorials i funcionals i en permanent i necessària coordinació amb l’atenció primària sanitària.

d) El tractament específic de la problemàtica derivada del trastorn de l’alimentació, per a la població dins aquesta franja d’edat per les unitats de salut mental infantil i juvenil.

  1. Els qui pateixin una malaltia mental i estiguin ingressats en un centre assistencial tenen dret a:

a) Que la direcció del centre sol·liciti la corresponent autorització judicial per a la continuació de l’internament si desapareix la plenitud de facultats mentals, quan l’ingrés hagi estat voluntari.

b) Que es revisi periòdicament la necessitat de l’internament quan l’ingrés hagi estat forçós.

SECCIÓ 7a - DRET A MANIFESTAR LES VOLUNTATS ANTICIPADAMENT

Article 18. Les voluntats anticipades

Derogat

CAPÍTOL IV

DRETS DELS USUARIS DELS SERVEIS SANITARIS PÚBLICS

SECCIÓ 1a - DRETS GENERALS

Article 19. Drets dels usuaris dels serveis sanitaris públics

Els usuaris dels serveis sanitaris públics de les Illes Balears tenen també dret a:

  1. a) La lliure elecció de metge, servei i centre, dins l’àrea de salut i d’acord amb la planificació de l’assistència sanitària. En l’atenció primària aquest dret es concreta en la possibilitat d’elecció de metge de família i de pediatra, d’entre els que en presten serveis a l’àrea de salut corresponent al seu lloc de residència.
  1. b) Les prestacions bàsiques del Sistema Nacional de Salut. L’administració sanitària de la comunitat autònoma pot establir prestacions complementàries tal com els medicaments homeopàtics, que seran efectives prèvia programació expressa i dotació pressupostària específica.
  1. c) Obtenir els medicaments i productes sanitaris que es considerin necessaris per promoure, conservar i restablir la salut, d’acord amb els criteris bàsics d’ús racional, en els termes que reglamentàriament s’estableixin.
  1. d) Obtenir, dins les possibilitats pressupostàries del Servei de Salut, una habitació individual per garantir la millora del servei i el dret a la intimitat i confidencialitat de cada usuari.
  1. e) Estar informat d’una manera intel·ligible, suficient i adequada de les distintes opcions i tècniques terapèutiques –farmacològiques i no farmacològiques- pertinents per al tractament del seu procés.
  1. f) Participar, de manera activa i informada, en la presa de decisions terapèutiques que afectin la seva persona, especialment davant situacions on existeixin diferents alternatives de tractament basades en l’evidència científica.
  1. g) El ciutadà té dret que les prestacions sanitàries li siguin dispensades dins un termini prèviament definit i conegut per l’usuari, que serà establert reglamentàriament.

SECCIÓ 2a - GARANTIES DELS DRETS DELS USUARIS

 Article 20. El Defensor dels usuaris

Derogat

Article 21. Designació

Derogat

Article 22. Actuacions

Derogat

Article 23. Règim jurídic Derogat

CAPÍTOL V DEURES DELS USUARIS DEL SISTEMA SANITARI

Article 24. Deures

  1. Sense perjudici dels deures reconeguts a la legislació bàsica estatal, els usuaris del sistema sanitari estan subjectes als deures següents:

a) Acomplir les prescripcions generals de naturalesa sanitària comunes a tota la població, així com les específiques determinades pels serveis sanitaris.

b) Utilitzar les instal·lacions a fi que es mantenguin en condicions d’habitabilitat, higiene i seguretat adequades.

c) Vetllar per l’ús adequat dels recursos oferts pel sistema sanitari, fonamentalment d’allò que es refereix a la utilització dels serveis, procediments de baixa laboral o incapacitat permanent i prestacions terapèutiques i socials.

d) Acomplir les normes i els procediments d’ús i accés als drets que se li atorguin a través d’aquesta llei.

e) Mantenir el degut respecte a les normes establertes en cada centre, així com al personal que n’hi presti els serveis.

f) Firmar, en cas de negar-se a les actuacions sanitàries i no acceptar el tractament, el document pertinent, en el qual quedarà expressat amb claredat que el pacient ha quedat suficientment informat i rebutja el procediment suggerit.

g) L’obligació d’avisar el sistema sanitari el més aviat possible, la no-utilització per qualsevol causa d’un servei programat prèviament, amb la finalitat, no tan sols d’una adequada planificació dels serveis, sinó també per la possibilitat d’utilització per part d’altre usuari en llista d’espera.

h) Cooperar amb l’autoritat sanitària en la prevenció de les malalties.

  1. També estaran subjectes als deures establerts a les lletres a), b), d) i e), els familiars o acompanyants dels usuaris del sistema sanitari.

 

 

Agenda AP Mallorca

Julio 2018
L M X J V S D
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31