\ El Protocol estableix pautes i circuits d’actuació i de derivació, i inclou tots els recursos socials, jurídics, psicològics i d’acolliment de les Illes Balears

\ Salut ha distribuït 600 còpies del document i 4.000 guies ràpides entre centres de salut, hospitals i altres dispositius assistencials


La Conselleria de Salut, a través de la  Coordinació de Salut i Gènere, ha impulsat el Protocol d'actuació sanitària davant la violència masclista, eina que té per finalitat ajudar el personal dels centres sanitaris a oferir una atenció integral i unificar les actuacions a l’hora de detectar, assistir, informar i donar suport a les dones maltractades i als seus infants i famílies.  El Protocol va acompanyat d’un pla específic de formació per al personal dels centres sanitaris.
 
Així ho ha explicat avui la consellera de Salut, Patricia Gómez, durant la presentació d’aquest document, acte en el qual també han participat la consellera de Presidència, Pilar Costa; la directora general de Salut Pública i Participació, Maria Ramos; la coordinadora de Salut i Gènere, Carme Vidal, i la directora de l’Institut Balear de la Dona, Rosa Cursach.

La consellera Pilar Costa ha assenyalat que “desitjaria no estar aquí en aquests moments i no haver de presentar un protocol d’actuació sanitària davant la violència masclista, però la realitat és una altra. La violència masclista segueix sent una xacra que, en el que portam d’any, ha provocat l’assassinat de 43 dones i 7 infants i, el pitjor de tot és que els assassinats en són la punta de l’iceberg d’un problema d’Estat que encara avui en dia roman ocult o silenciat en massa ocasions”.
 
Costa ha explicat que per aquest motiu, “des del Govern som conscients que aquesta xacra s’ha d’abordar des d’una perspectiva transversal, no només amb polítiques públiques que combatin l’arrel del problema i ofereixen assistència i protecció a les víctimes, sinó també amb la implicació del conjunt de la societat, amb el compromís actiu de cada un de nosaltres en aquesta lluita”.  
 
Per la seva part, Patricia Gómez ha especificat que Salut ja ha distribuït 600 còpies del Protocol i 4.000 guies ràpides entre centres de salut, hospitals i altres dispositius assistencials de les illes i que la Coordinació de Salut i Gènere ha assignat i format 150 professionals d’atenció primària i d’atenció especialitzada perquè siguin un referent en aquesta matèria en els seus centres. Així mateix, ha precisat que el Protocol va acompanyat d’un pla ambiciós de formació per a tot el personal sanitari.
 
La consellera ha declarat que la violència masclista és “un problema de salut pública de proporcions epidèmiques” que només es pot combatre i erradicar si s’hi implica tota la societat. En aquest sentit, ha remarcat que el personal de la salut juga un paper crucial en la detecció precoç i en el suport a les dones, a les seves filles i als seus fills que pateixen maltractaments,  ja que la majoria d’aquestes dones entren en contacte amb ells en qualque moment de la seva vida.
 
Així doncs, s’ha considerat necessari oferir als professionals les pautes d’actuació en cas de sospita així com la informació de tots els recursos de què disposa la comunitat per donar suport a les dones maltractades. Aquest és l’objectiu del Protocol.
 
La coordinadora del document, Carme Vidal, ha destacat que en el document —en l’elaboració del qual han participat una vintena de professionals— s’inclou informació molt diversa relacionada, per exemple, amb la violència masclista en l’embaràs i el puerperi, l’atenció a les agressions sexuals, el tràfic de dones i nines amb finalitats d’explotació sexual i amb la mutilació genital femenina.
 
Vidal, ha detallat que s’articula en quatre apartats essencials. El primer fa referència a la detecció del maltractament a través de preguntes generals que es formulen a la dona, o mitjançant un qüestionari específic o a través d’estratègies de recerca activa de símptomes o de signes de sospita. “Moltes dones confien que se’ls demani per poder explicar les seves circumstàncies i una pregunta senzilla que pot funcionar és simplement ‘com van les coses a casa?”, ha assenyalat.
 
Tot seguit es presenta un qüestionari de valoració del tipus de violència i el grau de perill al qual pot estar sotmesa la dona i també els seus infants, i es proposa un pla de seguretat que inclou recomanacions dins la llar i consells en cas que la dona hagi d’abandonar l’habitatge de manera urgent.
 
Carme Vidal ha recalcat que l’actuació del personal sanitari no acaba quan es confirma una sospita de maltractament, sinó que, a partir d’aquest instant, s’ha de dur a terme una tasca d’informació, atenció, seguiment i, si escau, de derivació a altres recursos específics que permetin apoderar la dona perquè recuperi la capacitat de prendre decisions. “En aquest punt és molt important la feina coordinada i la implicació de pediatria i treball social”, ha manifestat la coordinadora tècnica del document.
 
Així, l’actuació del personal de salut s’ha d’adaptar en funció de si la dona reconeix el maltractament o no, del risc i de la situació de perill que corre.
 
El protocol inclou plans diferents tenint en compte si la dona:
 
Presenta indicadors de sospita i no reconeix que pateix maltractament.
Reconeix que pateix maltractament i no es percep perill.
Reconeix que pateix maltractament i es percep perill.
No reconeix que pateix maltractament i es percep perill.
 
El document també indica que el personal de salut, després d’haver fet una valoració del cas, si detecta lesions i/o percep perill per a la dona i els infants, ho ha de comunicar al jutjat de guàrdia per telèfon, i trametre-li l’informe judicial de lesions i també a la policia judicial.  Vidal ha assenyalat que amb la finalitat de facilitar i unificar aquesta tasca s’ha elaborat un document únic de lesions al qual s’ha afegit la perspectiva de gènere. D’aquesta manera tots els centres públics disposaran de la mateixa eina, que és més pràctica i completa.
 
“És molt important que tant el personal de la salut com les dones que acudeixen a un centre sanitari per maltractament coneguin les repercussions que es poden derivar de la comunicació d’aquest fet. El personal de la salut ha de valorar si la dona està preparada o si el fet de comunicar el cas de maltractament la pot posar més en perill, i se n’ha de garantir la seguretat”, afegeix el document.
 
En el quart apartat s’inclouen tots els recursos socials, jurídics, psicològics i d’acolliment de què disposa la comunitat autònoma a les quatre illes i s’indiquen números de telèfon, adreces electròniques i horaris d’atenció. Així mateix, el Protocol estableix diferents circuits d’actuació i de derivació que ha de seguir el personal sanitari per a casos generals i per a casos d’agressions sexuals.
 
Vidal ha posat en relleu que davant la violència masclista és important que les administracions públiques impulsin una actuació conjunta, coordinada i interdisciplinària, que tengui en compte aspectes biològics, psicològics i socials.
 
 
Es pot accedir al Protocol i a la guia ràpida a través de salutigenere.caib.es.

0
0
0
s2smodern

Agenda AP Mallorca

Abril 2019
L M X J V S D
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30